dimecres, 22 de febrer de 2017

EL PSC DEMANA DUR A TERME UN SIMULACRE EUROPEU DE CARÀCTER NUCLEAR FINANÇAT PER LA COMISSIÓ EUROPEA A LES CENTRALS DE VANDELLÒS I ASCÓ



El grup socialista al Congrés defensarà aquest dimecres a la tarda a la comissió d’energia de les Corts que s’estudiï la possibilitat de dur a terme un simulacre europeu de caràcter nuclear, similar al denominat Curiex 2013, que sigui finançat per la Comissió Europea a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs.

Segons ha explicat al diputat socialista Joan Ruiz, que defensarà l’esmena a la reunió de la comissió d’aquesta tarda, “es tracta d’una iniciativa perfectament assumible en el marc del que estableixen el corresponents plans d’emergència nuclears exteriors de les centrals nuclears tarragonines. El finançament de la Unió Europea seria molt adequat, de fet, ja hi ha precedents en aquest sentit com és el cas de la central nuclear d’Almaraz, a la província d’Extremadura.”  

En aquest sentit Joan Ruiz considera que “aquest simulacre seria útil per garantir les màximes condicions de seguretat a les centrals nuclears de les comarques tarragonines. Els socialistes sempre hem defensat una política de tolerància cero en relació als riscos en matèria de seguretat nuclear i ens reafirmen en la nostre posició.”

“Una política aquesta que nosaltres entenem que no només ha de consistir en la imposició de sancions en cas d’infracció de les normatives de seguretat, que també, sinó sobretot en la millora dels operatius i dels sistemes d’organització de les centrals per garantir la màxima seguretat de la població i la necessària confiança entre les centrals nuclears i els òrgans reguladors institucionals. L’objectiu de tot plegat és evitar que es pugui produir el més mínim incident i per això demanem que es dugui a terme aquest simulacre finançat amb diners europeus.


Finalment el diputat tarragoní ha recordat que l’anterior Govern socialista va treballar sobre cinc línies d’actuació per evitar accidents i riscos a les centrals nuclears del país. D’entre aquestes ha destacat el foment de les polítiques de seguretat, la celeritat en el procés de presa de decisions i la diligència en el procés d’identificació i de resolució dels problemes que es puguin detectar en un moment determinat. 

EL PSC ARRENCA AL PARLAMENT COMPENSACIONS PER ALS RESIDENTS I USUARIS HABITUALS DE LES AUTOPISTES AL BAIX PENEDÈS



El grup socialista al Parlament ha aconseguit fer aprovar dues esmenes als pressupostos de la Generalitat d’enguany sobre la problemàtica dels peatges a la comarca del Baix Penedès.

D’una banda el Govern haurà de garantir els recursos per compensar els residents i usuaris habituals de les autopistes AP-7 i C-32 al seu pas pel Baix Penedès. Aquesta garantia s’haurà de reflectir en les previsions pressupostàries fins que no es duguin a terme altres mesures alternatives.

D’altra banda el Govern haurà d’incloure en els pressupostos d’enguany una partida per realitzar els arranjaments i la senyalització necessària per adequar la carretera C-31 a la seva nova condició de via comarcal en el seu tram al Baix Penedès. Aquesta esmena ha estat defensada pel PSC arran d’una resolució anterior al Parlament que canviava la classificació d’aquesta via per tal de reflectir el seu caràcter urbà i evidenciar el seu nivell desmesurat de trànsit.

En relació a aquesta qüestió el diputat socialista per Tarragona Carles Castillo ha afirmat que “les esmenes aprovades no especifiquen l’import econòmic però són d’obligat compliment per al Govern que haurà de calcular el cost total d’ambdues accions i incloure-les en el pressupost.”

Castillo ha afegit que “el grup socialista farà un seguiment exhaustiu per assegurar que el Govern no s’evadeixi d’aquest tema tan essencial per als veïns de la comarca del Baix Penedès.”


En aquest sentit, el diputat socialista ha recordat que “en el tema dels peatges al Baix Penedès el Govern ja fa temps que està marejant la perdiu i evita mullar-se i això s’ha d’acabar. Els ciutadans del Baix Penedès mereixen del Govern una resposta aquí i ara i no continuar vivint en el llimbs del regne de la incertesa”, ha emfatitzat Castillo.   

DECÀLEG DEL BON POPULISTA



És més un instrument que un objectiu en sí mateix però és cert que la crisi econòmica i l’hegemonia ideològica de la dreta liberal d’aquests darrers anys han generat un tsunami populista a l’hemisferi occidental que adopta diverses formules, ideologies i interpretacions, en funció del país i del populisme local, però amb una sèrie d’elements comuns que són de fàcil identificació.

El primer és la aparició de l’honest líder intèrpret de la voluntat popular contra les malvades elits. És la clau de volta de l’edifici populista. Com tothom sap el gran líder (o el politburó virtuós, o l’assemblea pura o el que sigui) defensa a l’humil home del carrer maltractat i humiliat pels “poderosos” i les institucions democràtiques “anquilosades”. D’aquesta formula es poden derivar situacions esperpèntiques com la d’un arxi-multimilionari com el senyor Trump, vivint en la seva torre de mobles folrats amb or pur, erigit en defensor del proletariat nord-americà atropellat pel “sistema” (malgrat que ell mateix sigui un dels màxims exponents d’aquest “sistema” que verbalment s’afirma combatre). L’omnipotència del gran líder, o del tòtem col·legiat que es vulgui, també permet fulminar de la nit al dia al secretari d’organització de la mateixa formació política sense consultar cap base ni absolutament ningú. Com és lògic, el líder defensor del ciutadà anònim mai s’equivoca i ha de tenir “plena decisió” per fer i desfer a voluntat.

Segon, l’adversari polític convertit en enemic irreconciliable i, sobretot, “corrupte”. Tot allò que se’ns creui en el camí cap al nirvana promès és pervers, corrupte i inacceptable. A l’enemic ni aigua. El respecte cap a les veus alienes s’interpreta com una manifestació de debilitat que obstaculitza la revolució de la gent “de sota”, dels humiliats, dels menyspreats que ara, gràcies a la manifestació populista que sigui, tindran la paraula i seran escoltats. La criminalització dels adversaris polítics és un element fonamental en el decàleg del bon populista.

Tercer, odi furibund a tot el que soni a socialdemocràcia i socialisme democràtic. Imprescindible. És comú tant al populisme d’extrema dreta com al d’extrema esquerra. Tampoc és nou i ja té un llarg recorregut històric. De fet, quan un escolta exabruptes com “socialtraïdors” o “socialfeixistes” recorda que ja eren els insults que els estalinistes dels anys 30 del segle passat proferien contra els socialistes. La unitat de l’esquerra, per a ells, tan sols esdevindrà amb la destrucció dels partits socialistes i l’hegemonia dels moviments que es defineixen a l’esquerra del socialisme democràtic sense concretar, això sí, en què consisteix aquesta “nova esquerra” que té, en realitat, molt de vella. Res de nou, doncs, sota el sol.   

Quart, doble vara de mesurar. Possiblement un dels elements més fascinants del nou populisme. Permet pràcticament qualsevol cosa. Així, podem exigir el “compliment de la llei” i, al mateix temps, exigir-ne la derogació i instar a la desobediència d’aquesta mateixa legislació en funció de la decisió que prengui. Es pot aplaudir i alabar l’actuació de la justícia quan aquesta ens dóna la raó i, simultàniament, denunciar aquesta mateixa justícia i qualificar-la de “demofòbica” si la resolució judicial ens condemna o senzillament no ens agrada. Una mena de respecte a l’imperi de la llei a la carta, en funció de gustos, filies i fòbies. Tot un repte intel·lectual no a l’altura de tothom...  

Cinquè, denunciar al periodisme com un instrument al servei dels poderosos. Qualsevol societat civil que mereixi aquest nom requereix d’uns periodistes independents, crítics i honestos i això ho saben els populistes. Per això cal denunciar tots els mitjans de comunicació com a “súbdits al servei dels interessos de l’Ibex-35” i substituir aquests canals “tradicionals” per quatre perfils falsos de twitter que es dediquin a difamar als partits i a les persones considerades com a “enemics” en la noble tasca de defensar al poble “des de baix”. Un poble, però, que necessita lideratges, intèrprets i estructures partidistes que defensin els seus interessos perquè ja sabem que tots els discrepants són “corruptes”. Només cal tenir present el menyspreu amb el que el senyor Trump es refereix als periodistes i el desdeny que els manifesta.

Repeteixo que res d’això és nou però si que sorprèn el seu èxit actual. En el moment en què escrit aquestes línies la tercera força política grega és un partit que es reivindica com a nazi i tothom dóna per fet que l’extrema dreta del Front Nacional serà la força més votada a la primera volta de les eleccions presidencials franceses. La França de la revolució il·lustrada. La França de la igualtat, llibertat i fraternitat.


I és en aquesta cruïlla històrica on els valors irrenunciables de justícia social, respecte i pluralisme en democràcia i defensa de la dignitat de les persones del socialisme tornen a tenir una vigència i una raó de ser més necessària que mai. 

dimarts, 21 de febrer de 2017

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE EXECUTI EL PROJECTE DE MILLORA DELS ACCESSOS DE LA N-340 AMB AMPOSTA PER UN IMPORT DE 1.840.410 EUROS



El diputat al Congrés per Tarragona Joan Ruiz ha anunciat avui que “el mateix Govern reconeix que té redactat un projecte de millora de l’enllaç de la N-340 amb Amposta per una quantia total de 1.840.410 euros. Ara bé, dilata l’execució d’aquesta inversió a una simple referència als pressupostos generals de l’Estat. Els socialistes entenem que aquesta inversió és necessària, de fet és un clam al territori, i, per tant, s’ha d’executar quan més aviat millor, sense més dilacions ni demores.”

Joan Ruiz ha explicat que aquesta informació s’obté de la resposta oficial del Govern a la pregunta plantejada pel grup socialista ja fa mesos referent a quan té intenció d’executar l’executiu de Rajoy els treballs de millora dels accessos de la carretera nacional 340 amb el municipi d’Amposta, a les terres de l’Ebre.

“Com ja vàrem denunciar aquestes obres s’haurien d’haver dut a terme fa dos anys però continuen ajornades sine die en algun calaix del ministeri de Foment. Això no és de rebut perquè l’import de les obres és perfectament assumible pel Govern i perquè la millora d’aquests accessos és necessària, en especial, la millora de la zona que travessa el canal dret del riu Ebre i que es creua amb la carretera de Sant Jaume d’Enveja. Els socialistes seguirem insistint en aquesta direcció.”

El diputat tarragoní ha avançat que el grup socialista seguirà preguntant al ministeri de Foment pel calendari d’obres dels treballs d’execució i exigint la seva concreció immediata.

Per la seva banda, el portaveu del PSC a l’Ajuntament d’Amposta Francesc Miró ha agraït la iniciativa duta a terme pel grup socialista al Congrés. “Sempre he afirmat que cal defensar els interessos d’Amposta a tot arreu, a totes les institucions, sobretot en aquelles, com és el cas de Foment, on es decideixen infraestructures vitals per als nostres interessos.”

Miró ha lamentat “que coneguem informacions tan importants com aquesta per accions polítiques del grup socialista i no pel lideratge de l’alcalde i del seu equip de Govern. Tot i això els socialistes continuarem defensant les reivindicacions ampostines allà on calgui conscients com som que si el Govern municipal no fa la feina cal que els grups que estem a l’oposició prioritzem iniciatives com aquesta i les posem al servei de la defensa de la voluntat dels ciutadans d’Amposta.”


El portaveu socialista a Amposta ha reiterat la posició del PSC en aquest tema consistent en defensar la necessitat d’arranjar i millorar els accessos per carretera a Amposta. “Parlem de la mobilitat de les persones i també de promoció de la competitivitat del nostre teixit productiu. És vital, en aquest sentit, garantir uns accessos i comunicacions per carretera del màxim nivell per no perdre cap oportunitat de generació d’activitat econòmica. Per tant, continuarem emplaçant al nostre grup parlamentari a les Corts Generals a perseverar en la satisfacció d’aquesta justa reivindicació del poble d’Amposta”, ha conclòs el regidor socialista.  

dilluns, 20 de febrer de 2017

APROVADA AL PARLAMENT L’ESMENA SOCIALISTA PER IMPULSAR UN PLA DE XOC CONTRA L’AUGMENT DE LA L’ATUR I EL FRACÀS ESCOLAR A LA COMARCA DEL BAIX PENEDÈS



La diputada socialista, Rosa Maria Ibarra, ha explicat avui que, en el marc de les esmenes socialistes presentades als pressupostos de la Generalitat per enguany, s’ha aprovat l’esmena del PSC que s’insta al Govern a realitzar aquest mateix 2017 un pla d’accions concretes a la comarca del Baix Penedès per reduir l’alt índex d’atur i també de fracàs escolar.

“Volem que ja mateix el Govern es posi les piles i impulsi al Baix Penedès un pla especial, com una de les comarques amb més atur de Catalunya, amb programes sectorials i territorials específics. És realment incomprensible, no s’entén, que en una comarca que va rebre de ple els efectes de la crisi per la seva vinculació al sector de la construcció no s’impulsin actuacions governamentals que ajudin a pal·liar aquesta situació. Per això estem molt satisfets que l’esmena presentada pel PSC pugui ser el punt d’inflexió a partir de la qual redreçar una realitat injusta i lesiva pels ciutadans del Baix Penedès”, ha argumentat la diputada vallenca.

En concret, l’esmena aprovada insta al Govern de la Generalitat a dinamitzar l’activitat econòmica d’aquesta comarca així com millorar l’ocupabilitat i donar suport a les persones amb risc més alt d’exclusió del mercat laboral, especialment els aturats de llarga durada, els desocupats majors de 55 anys i els joves.

També en el marc de la tramitació parlamentària dels pressupostos s’han aprovat les esmenes socialistes que demanem la reobertura del servei d’atenció nocturna del CAP de l’Arboç, la compensació als residents i usuaris habituals dels peatges de l’AP-7 i de la C-32, l’adequació de la C-31 a la seva nova condició de carretera comarcal i procedir al pagament definitiu de les expropiacions pendents de la C-51.  

“Cal recordar que els socialistes vàrem demanar des del primer moment que la Generalitat, en matèria d’autopistes, apliqués al Baix Penedès el que ja va aplicar al seu moment a altres comarques en situacions similars com els usuaris de les comarques veïnes del túnel del Cadí que van disposar de bonificacions de fins al 100% del cost del peatge. El que és just i necessari en una comarca barcelonina també ha de ser just i necessari en una comarca tarragonina.”


En darrer terme, Rosa Maria Ibarra ha recordat la desinversió objectiva “injustificable” del Govern de Junts pel Sí a la comarca del Baix Penedès, i al conjunt de les comarques tarragonines, en el marc dels pressupostos de la Generalitat dels darrers anys. “Sense inversió en equipaments, infraestructures o serveis i amb un atur superior al de la mitjana del país el Baix Penedès és una comarca especialment oblidada per aquest Govern. Els socialistes volem redreçar aquesta situació injusta i per això vàrem presentar aquest paquet d’esmenes específiques a nivell territorial perquè entenem que no podem parlar tot el dia de país si després oblidem la solució dels problemes reals del dia a dia dels seus habitants”, ha conclòs Rosa Maria Ibarra. 

LA JSC DEMANA DES DE TARRAGONA LA BAIXADA DE LES TAXES UNIVERSITÀRIES



El Consell Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya ha aprovat una resolució que demana la baixada de les taxes universitàries i que aquesta disminució sigui progressiva per tal que no afecti a les beques equitat. El Consell Nacional dels joves socialistes s’ha dut a terme a Tarragona aquest cap de setmana, concretament al barri de Bonavista.

Des de la JSC es denuncia que com a conseqüència de l’augment de les taxes universitàries i de la disminució de beques impulsada pels Governs de la dreta en els darrers anys, cada cop hi ha més joves amb problemes per accedir a la universitat o bé per continuar estudiant les carreres universitàries ja iniciades. Així mateix, la JSC recorda que el mateix Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que demanava al Govern rebaixar un 30% les taxes universitàries de forma progressiva. Una resolució que ha estat ignorada pel Govern de Junts pel Sí i els seus socis parlamentaris.

El Consell s’ha inaugurat amb la intervenció de la regidora de l’Ajuntament de Tarragona, Ivana Martínez, exmilitant de la JSC, que ha recordat el seu pas per les joventuts socialistes com una de les seves millors etapes de la vida política i ha destacat la importància que els joves tinguin un paper actiu en la primera línia política.

A continuació ha intervingut Eloi Menasanch, primer secretari de la JSC a les comarques tarragonines, que ha fet especial èmfasi en el sentit de fer territori per conèixer les realitats de cada poble i ciutat del nostre país. A més, ha posat de relleu l’exemple de lluita social d’un barri d’origen humil com Bonavista “que mitjançant les reivindicacions i el treball dels seus habitants ha aconseguit ser el que és avui dia”, recordant que no hi pot haver exemple més clar per entendre quina és la raó de ser del socialisme: “fer possible que les Bonavista de Catalunya esdevinguin dignes de la gent que hi viu.”

Durant el Consell Nacional s’ha informat de la situació política catalana, espanyola i del món, i de les activitats de l’organització socialista per ser veu de la joventut, que ha anat a càrrec del primer secretari de la JSC nacional Pol Gibert.


A banda de la resolució sobre les taxes universitàries, el Consell Nacional de la JSC també ha aprovat tres resolucions més denunciant la política migratòria de Trump, sobre els murs existents a Europa i sobre la política de beques. Finalment, s’ha aprovat una resolució de suport a la campanya Casa Nostra, Casa Vostra #VolemAcollir. 

GARANTIR L’ACCÉS REAL A UN HABITATGE



Fa tant temps que parlem del dret a l’habitatge, que de vegades ens sembla que és un tema que ha perdut actualitat. Però no és així. Res més lluny de la realitat. A Catalunya, i a les comarques de Tarragona, hi ha moltes famílies que encara avui perden el seu habitatge per no poder fer front al pagament de les quotes hipotecàries o bé a la renda de lloguer. L’informe anual del TSJC així ho posa de manifest. 

Però al problema de les famílies que perden l’habitatge, i que necessiten reallotjar-se s’afegeix al d’aquelles persones que han d’accedir a un habitatge per primera vegada. Especialment sagnant és el problema del col·lectiu jove. Segons dades del Observatorio de la Emancipación, un 80% dels joves no poden emancipar-se. Aquesta dada és aclaparadora.

La precarietat en la feina de molts joves, o aquelles famílies que han vist com les seves condicions familiars ha canviat, i han de canviar d’habitatge, fa que la necessitat de vivenda i sobretot de vivenda assequible no minvi, sinó que augmenti amb el temps.

Davant d’això, ens trobem amb una realitat complexa en el mercat immobiliari. Per un costat, bona part de la ciutadania té problemes per accedir a la propietat. Més ben dit, l’endeutament que comporta l’accés a la propietat els hi és inassumible.

Per l’altra, es fa evident que falta habitatge de lloguer, i sobretot de lloguer assequible. Els preus del lloguer en determinades zones, s’han disparat. En els últims mesos moltes veus s’han alçat demanant accions decidides per frenar aquest increment desorbitat, per evitar l’exclusió residencial de moltes persones, i la gentrificació que es produeix en alguns barris de les grans ciutats.

Però això no només passa a les grans ciutats, sense anar gaire lluny en la Jornada sobre Turisme sostenible i els pobles del Priorat, que es va celebrar fa poc, es posava sobre la taula la incidència del turisme sobre l’oferta d’habitatge en aquesta comarca.

Per tant, es fa evident que hem d’incidir per garantir el dret de l’habitatge, com a dret individual. Però també hem de treballar en el dret col·lectiu de tenir ciutats i pobles diversos, on puguin conviure activitats econòmiques que creen riquesa, com el turisme, amb el desenvolupament del projecte de vida de les dones i els homes que volen establir-s’hi. La diversitat i la complexitat aporta riquesa, no només econòmica, sinó també social i cultural.

Davant d’aquesta situació  es presenten mesures, per part del Govern de la Generalitat, com la proposada de la creació d’un índex de referència de preus de lloguer, que serviria perquè el possible llogater pogués saber si la renda que se li demana per un habitatge, està dins dels paràmetres habituals en la zona on està situat o no. Estar o no dins d’aquests paràmetres pot, a banda, de ser orientatiu pel futur llogater, comportar conseqüències fiscals per al propietari.

Encara no hi ha una regulació d’aquests índex, però la seva implementació ens genera dubtes, sobre el mètode de càlcul d’aquests paràmetres, sobre la repercussió fiscal en els propietaris, sobre si realment seran dissuasoris de possibles lloguers abusius...

El problema real existeix, és molt greu, i s’hi ha d’actuar. S’han de plantejar accions directes, fins i tot podem valorar positivament l’índex plantejat, depenent de la seva regulació final. En qualsevol cas, la Generalitat té responsabilitat. Ha  d’incidir en el mercat de lloguer, especialment posant-hi més  habitatge, i a preu assequible. S’ha de crear un parc públic d’habitatges suficient per les necessitats ciutadanes. S’ha d’obtenir amb major mesura la cessió d’ habitatges dels que estan registrats a nom d’entitats financeres a disposició de la Generalitat, actualment només n’hi ha cedits 3.600 d’un total de 45.000.

Hi ha molta feina a fer. I per fer aquesta feina s’hi ha de destinar més recursos, al final la voluntat política es mesura en els recursos que s’hi destinen.


I també s’han d’aportar més recursos als Ajuntaments, que dia a dia fan front a les necessitats d’habitatge dels seus veïns i veïnes, moltes vegades lligades amb altres necessitats, de  subministraments, d’aliments... la seva feina constant, mereix reconeixement, però sobretot mereix el recolzament i els recursos necessaris del Govern de la Generalitat, que massa sovint busca els titulars mentre mira cap a una altra banda.

divendres, 17 de febrer de 2017

SANTIAGO CASTELLÀ ELEGIT PRIMER SECRETARI DE L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE TARRAGONA AMB EL 80% DELS VOTS



Santiago Castellà ha estat elegit aquest divendres primer secretari de l’agrupació socialista de Tarragona pels propers quatre anys. Castellà i la nova executiva han obtingut el suport majoritari dels afiliats socialistes que han assistit a l’assemblea de l’agrupació. En concret, la votació final ha registrat un 80% de vots afirmatius, un 3’5% de vots negatius, un 3’5% de vots nuls i un 13% de vots en blanc.

Pel que fa a la nova comissió executiva, en destaca l’entrada de gent jove i de militants que fins ara no han tingut responsabilitats orgàniques així com la continuïtat de persones amb una acreditada experiència política. Així, a banda de Santiago Castellà, han estat elegits membres de l’executiva Roser Recasens, com a presidenta, i Joan Sanahujes, com a secretari d’organització amb Guillermo García de Castro com a adjunt.

També han estat escollits membres de la nova comissió executiva Eloi Menasanch i Cecilia Mangini, com a responsables de l’àrea de formació i dinamització, José Cosano i Pere Valls, com a titulars de l’àrea d’implantació, i Sandra Ramos, com a secretària de comunicació.  

Completen la nova comissió executiva Teresa Carrera, Mireia López, Carles Castillo i Ivana Martínez, com a membres de la secretària d’acció política, Begoña Floria, Ana Santos i Pau Pérez, com a membres de la secretària d’acció municipal, i Carme Cabré com a vocal.

En la seva primera intervenció com a primer secretari de l’agrupació, Santiago Castellà ha destacat que “volem fomentar un canvi substancial en la forma de relacionar-nos amb la ciutadania per donar un nou impuls al projecte socialista per la ciutat que, n’estem convençuts, és majoritari i encara pot sumar noves sinèrgies. En aquest sentit volem ampliar la base social tarragonina que dóna suport al projecte de transformació progressista liderat per l’alcalde Ballesteros i el seu equip municipal.”


Així mateix Santiago Castellà ha reiterat la seva disposició a treballar per reforçar els valors que singularitzen el projecte socialista per Tarragona. “Som el partit que defensa la igualtat d’oportunitats, l’ecologia, el laïcisme i el feminisme com a instruments per garantir la llibertat. Som l’esquerra útil al servei dels interessos dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona. El partit que millor lluita contra l’augment de la pobresa i de les desigualtats socials. Iniciem aquest període amb molta il·lusió perquè estem convençuts que el socialisme té molt futur en aquesta ciutat”, ha conclòs el nou primer secretari de l’agrupació socialista de Tarragona.

LA VOLUNTAT DEL TAXISTA



No acostuma a passar però un breu moment de relaxació, i possiblement com a somatització de la constatació del seu poder omnímode, va facilitar que Klaus Masuch, el representant del Banc Central Europeu a la delegació de la troika que arribava per imposar les seves condicions d’austeritat a Irlanda, tingués unes paraules de condescendència relatives a la “comprensió” del poble davant d’unes condicions “dures” però –ai sí- tràgicament “necessàries”.

Som a Dublín, la capital irlandesa a inicis de 2012, i el senyor Masuch compareix davant dels periodistes per explicar com acaba d’imposar al Govern irlandès un pla de “rescat” per tal que les arques públiques del país assumeixin el deute milionari dels bancs d’inversió i promotors immobiliaris del sector privat “a canvi” de dràstiques retallades en educació, sanitat i prestacions socials per al comú dels ciutadans.

Deia, doncs, que portat per l’autosatisfacció, el senyor Masuch es va permetre unes paraules que suggerien que el poble era poc menys que feliç d’acudir alegrement al rescat dels fons d’inversió privats que havien especulat durant els anys anteriors a l’esclat de la crisi. En concret, va afirmar el següent: “l’actitud del poble pel que he pogut veure és molt bona. Quant he vingut de l’aeroport en el taxi he vist que els taxistes estan molt ben informats i crec que això és un molt bon símptoma. Estem davant d’un procés difícil d’ajustament però hi ha un debat econòmic, i així és com ha de ser.” Reveladores afirmacions que caurien més aviat en l’àmbit del psicoanàlisis...

L’esperpent podria haver quedat aquí però per sort hi havia present a la sala un audaç periodista que es va atrevir a replicar al senyor Masuch preguntant-li això: “Va explicar-li el taxista la indignació de la gent pel fet d’estar obligats a pagar als propietaris de bons sense garanties milers de milions d’euros de deutes amb els que els ciutadans no tenim res a veure, ni cap responsabilitat, per a salvar els bancs d’inversió privats?”

Estupefacció i silenci a la sala. Masuch pretén replicar sacsejant el mantra de la veritat absoluta del capitalisme liberal: no hi ha salvació sense estabilitat del sistema bancari i la resta són nimietats. “Li hauria dit que és una decisió difícil però que hi ha diferents temes a tenir en compte, com la confiança i l’estabilitat del sector financer i del sistema bancari, i que s’ha pres una decisió en la bona direcció.” 

Però era un dia dolent per als “senyors de negre” perquè el periodista va perseverar: “no ha contestat a la meva pregunta! Ens demana que paguem per aquests bancs difunts milers de milions d’euros públics sense cap benefici per al poble d’Irlanda. Com explicaria aquest desgavell al taxista que ha mencionat abans?”

Després de varis intents periodístics d’obtenir una resposta de dimensió humana finalment el delegat del BCE va farfallejarà quelcom incomprensible i va abandonar la sala visiblement irritat. Era la victòria simbòlica de l’anònim taxista sacrificat en l’altar de la austeritat imposada pels poders econòmics i financers i els seus instruments polítics. Aconsello, sobretot a la gent jove, que vagi a youtube on està penjat el vídeo de la picabaralla dialèctica i el vegi íntegrament perquè s’entén molt més el que significa constatant com al senyor Masuch li va canviant l’expressió de la cara que no pas llegint la transcripció literal d’un text.

A qui tingui algun dubte de com és de necessari impulsar un canvi impulsat pels socialistes que ens reconnecti amb l’Estat del benestar que miri el vídeo. Lluny de ser un projecte “caduc”, com denuncia la dreta liberal i també l’extrema esquerra, el socialisme democràtic –la socialdemocràcia de Willy Brandt i d’Olof Palme- és avui més necessària que mai. Ningú parla de cap utopia irrealitzable sinó de tornar a posar els beneficis obtinguts de les forces econòmiques productives a finançar escoles, hospitals, prestacions i serveis socials, pensions dignes i garantides, ajudes a l’emancipació dels joves, beques culturals, etc. Un camí del que mai ens hauríem d’haver apartat, mai!

Entre els que volen barra lliure per a impulsar la completa desregulació dels mercats financers i especulatius i els que volen prohibir l’economia de mercat (i tornar a una economia planificada de tipus soviètic?) hi ha una alternativa majoritària, sensata, coherent i perfectament realitzable: la que vol posar els guanys de l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés, la alternativa que defensem els socialistes.
   

Com em deia un company l’altra dia: “no vull per als meus fills ni el capitalisme salvatge de Macao o de Hong Kong ni vull la resurrecció de la Unió Soviètica, vull que visquin en una democràcia social, com la sueca dels d’anys Olof Palme.” Estic convençut que situat en aquesta tessitura l’anònim taxista irlandès respondria el mateix, igual com també ho faria el valent periodista que es va atrevir a qüestionar la voluntat totpoderosa de la troika.  

dijous, 16 de febrer de 2017

EL PSC DENUNCIA EL DESCENS DEL NOMBRE DE POLICIES I GUÀRDIES CIVILS DESTINATS A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA



El diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz ha denunciat avui “el descens del nombre d’efectius tant del cos de la policia nacional com de la Guàrdia Civil a la demarcació de Tarragona. En aquests moments la suma d’ambdós cossos de seguretat tan sols suma 868 agents al conjunt de les comarques tarragonines.”

En concret, hi ha 569 guàrdies civils i 299 agents de la policia nacional destinats a la demarcació de Tarragona. “En aquests darrers anys hem patit un degoteig a la baixa constant que ha fet, per exemple, que per primer cop tinguem menys de 300 efectius de la policia nacional destinats a la nostra província.”

El diputat socialista, davant d’aquestes dades objectives, ha mostrat la seva “preocupació” per aquesta pèrdua permanent i sostinguda d’agents en tant poc temps. “És cert que el gruix de les competències en matèria de seguretat ciutadana està en mans del cos dels Mossos d’Esquadra però això, en cap cas, ha de comportar un reducció per sota de les ratios mínimes aconsellades del nombre de policies i guàrdies civils per tal que puguin exercir en condicions les seves funcions en l’àmbit de la seguretat pública en el marc de les seves competències.”

Joan Ruiz ha emfatitzat el perill que “les retallades d’efectius policials s’acabin traduint en un descens en els paràmetres de seguretat dels ciutadans de les comarques tarragonines. Cal tenir en compte que també hem comprovat que el Govern del PP ha anat apostant per desenvolupar un model de seguretat privada que pot ser molt beneficiosa per a determinades empreses però que pot resultar lesiva pels interessos ciutadans.”   

En aquest sentit, el diputat tarragoní ha explicat que si bé és cert que el conjunt de fet delictius a la província de Tarragona va minvar quasi un 5% l’any passat en relació a les dades de 2015 “també és cert que els delictes relacionats amb el tràfic de drogues van incrementar-se un 6,6% i ens situen en un percentatge molt superior (el doble) en relació a la mitjana nacional. També els delictes de danys van créixer un 6,1%, superant el nombre de 4.400 fets delictius.”

Tot plegat, segons el diputat tarragoní, ha propiciat que el grup socialista demani al Govern que augmenti estructuralment les plantilles de la Guàrdia Civil i de la policia nacional a la demarcació de Tarragona i que estudiï impulsar un pla de xoc extraordinari contra l’augment del tràfic de drogues constatat per les mateixes dades oficials.


Finalment, des del grup socialista s’ha reiterat el reconeixement i agraïment “als agents dels cossos i forces de seguretat, ja siguin Mossos d’Esquadra, guàrdies civils, policies nacionals o les diferents policies locals, en el seu compromís permanent i diari de treballar per garantir la màxima seguretat dels ciutadans de les comarques tarragonines”, ha conclòs Joan Ruiz.  

GRÀCIES URV PER AQUESTS 25 ANYS DE CONEIXEMENT



Coincidint amb el 25è aniversari de la Universitat Rovira i Virgili (URV) m’agradaria fer una petita reflexió del què ha suposat aquesta pel territori. Una reflexió que alhora és un agraïment envers tota la comunitat universitària. Des del seu rector, l’actual i els que l’han precedit en el càrrec, fins a l’equip docent, els investigadors i el PAS, voldria donar-los les gràcies per la immensa feina que feu i que sovint queda silenciada per poc coneguda.

Què seria d’aquest territori sense la URV? Al llarg d’aquesta curta, però a la vegada llarga trajectòria, la URV s’ha posicionat a nivell mundial, alhora que ha exercit un paper clau en la vertebració d’un territori, que massa sovint no ha sabut veure en la unitat, el seu autèntic potencial. La seva aposta per repartir-se tot al llarg de les nostres comarques, des de les Terres de l’Ebre, al Baix Penedès, sense oblidar-nos del Priorat i dels diferents nuclis que integren l’àrea metropolitana, ha permès que el conjunt de la nostra demarcació se n’hagi vist beneficiada per una entitat que disposava d’una visió global de territori. Segurament la única institució amb aquesta visió de la segona àrea metropolitana de Catalunya. Una decisió, la de tenir presència al llarg del territori, que va ser controvertida en el seu moment, però que ara resulta diàfan que va ser encertada; a la vegada que aconseguia que tothom sentís la universitat com a pròpia, ha fet que aquesta aposta pel coneixement hagi exercit de motor dels principals sectors de la nostra economia, competint d’igual a igual en uns mercats cada vegada més globals.

Fa uns dies la URV i l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) presentaven un estudi sobre el mercat laboral dels estudiants de la URV. Destacaria dos elements. El primer és que la majoria dels graduats són del territori. Joves que potser d’una altra manera no s’haurien plantejat o no haurien pogut anar a la universitat. I, el segon, és que aquests graduats una vegada acaben la seva carrera principalment es queden a treballar aquí. Treballadors ben preparats que nodreixen de coneixement a unes empreses que lluiten per ser més competitives.

Si bé la situació econòmica dels darrers anys ha estat molt complicada, i encara ho segueix estant, què hauria passat amb moltes de les empreses d’aquest territori sense el talent que han incorporat al llarg d’aquests anys, gràcies a la nostra universitat?


Encara que no tot han estat flors i violes, també s’ha de dir. I prova d’això és l’esforç sobrehumà que al llarg d’aquests últims anys ha hagut de fer el sistema universitari per no defallir davant d’uns ajustos injustos, que no ens podem permetre. Necessitem poder seguir comptant amb el talent que injecta i ha injectat la URV. Necessitem que el nostre jovent no s’hagi de plantejar si pot anar o no a la universitat perquè les taxes que es paguen a Catalunya són les més altes de tot l’Estat. Perquè cada vegada que una persones no pot accedir a la universitat, aquest territori, i la societat en el seu conjunt, en surten més afeblides. No ho podem permetre. La URV ha de poder seguir jugant aquest paper vertebrador i integrador. Hem d’aprendre a apreciar-la i a cuidar-la més com a territori. La seva altíssima qualitat s’ho mereix.

dimecres, 15 de febrer de 2017

SANTIAGO CASTELLÀ PRESENTA LA SEVA CANDIDATURA PER LIDERAR L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE TARRAGONA



El professor de Dret internacional i relacions internacionals de Santiago Castellà ha presentat avui la seva candidatura per optar a ser elegit primer secretari de l’agrupació socialista de Tarragona.

En la seva intervenció, Santiago Castellà ha manifestat la seva voluntat de liderar una “candidatura trencadora. Una candidatura per activar el socialisme a la ciutat, parlar amb totes les entitats i ser presents a tots els barris i nuclis de Tarragona. Els i les socialistes som l’esquerra útil al servei dels interessos dels tarragonins i tarragonines i ara volem donar un nou impuls a aquest compromís amb propostes més concretes i eficaces.”

Santiago Castellà vol impulsar “un canvi substancial en la forma de fer política i relacionar-se amb la societat. Per això m’acompanyaran un conjunt de companys i companyes, un equip on hi ha molta gent jove relativament nova en termes orgànics. Persones compromeses, amb valors d’esquerra, i amb molta il·lusió per impulsar acció política pensant en la ciutat del 2020-25.”     

Pel que fa a la nova comissió executiva, Santiago Castellà ha avançat que Joan Sanahujes serà el secretari d’organització i finances, amb Guillermo García de Castro com a adjunt. Roser Recasens, serà la presidenta de l’agrupació d’una comissió executiva que crearà una escola de formació alcalde Recasens centrada en el debat polític i en la formació dels afiliats i militants socialistes tarragonins. Així mateix, quatre regidors socialistes de l’Ajuntament: Begoña Floria, Ana Santos, Ivana Martínez i Pau Pérez, formaran part de la nova executiva.

“Estic convençut que estem vivint el final de la crisis de la política tradicional, amb el conseqüent augment del populisme i de l’extrema dreta. Durant la crisis econòmica la ciutadania ho ha passat molt malament i l’esquerra, a vegades, no ha sabut estar a l’altura del que ens demandaven les classes populars. Cal escoltar més a la gent, estant més a peu de carrer, perquè els i les socialistes som la força que millor articula els interessos majoritaris de la societat tarragonina. Aquest és el nostre compromís i per això presento avui la meva candidatura”, ha afirmat Santiago Castellà.


Aquest divendres, 17 de febrer, l’assemblea de l’agrupació socialista de Tarragona haurà de votar i elegir al nou primer secretari i la nova comissió executiva que liderarà l’agrupació aquests propers quatre anys.