dijous, 19 d’octubre de 2017

EL GOVERN RECONEIX QUE NO VA DUR A TERME ACCIONS DE MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT A LES ESTACIONS DE TREN DE LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA DURANT L’ANY PASSAT



El Govern del PP ha reconegut que durant l’any passat RENFE no va dur a terme actuacions de millora de l’accessibilitat de les estacions de rodalies a les comarques tarragonines. Aquesta ha estat la resposta de l’executiu a una pregunta formulada pel grup socialista en la que es demanava, precisament, les quantitats invertides en la millora de l’accessibilitat a les estacions tarragonines durant l’any 2016.

Així, la resposta del Govern de Rajoy, a part d’explicitar que no s’han dut a terme actuacions de millora, es limita a recordar la rehabilitació impulsada el seu dia de l’estació del Vendrell, la disposició d’un itinerari accessible a les estacions de Sant Vicenç de Calders, Calafell, Segur de Calafell i Cunit i la possibilitat, sense especificar dates ni inversions econòmiques concretes, de millorar l’estació de l’Arboç, al Baix Penedès.

Segons ha explicat el diputat socialista Joan Ruiz, autor de la pregunta al Govern, “hem de lamentar, una vegada més, la inacció del Govern del PP a les comarques tarragonines. Cal recordar que la llei per a l’accessibilitat universal de les estacions de tren fixa la data límit del 4 de desembre d’enguany com a topall per haver acabat amb totes les barreres físiques encara existents. Queden, per tant, menys de dos mesos, i què se’ns contesta? Que durant l’any passat no es va fer res i que continuen instal·lats en la falta de millores sine die. És realment intolerable!”

El diputat del PSC ha afegit que “els socialistes vàrem presentar aquesta pregunta davant la constant petició que ens van adreçar nombrosos ciutadans tarragonins amb mobilitat reduïda que, cansats de la situació que pateixen i de la manca d’informació, ens demanaven que impulséssim accions al Congrés per posar el fil a l’agulla d’una problemàtica que s’ha allargat massa temps. Ara bé, ens hem quedat de pedra que se’ns contesta que durant tot un any no s’ha fet res de res...”

Davant d’aquesta situació el grup socialista torna a exigir al Govern que millori l’accessibilitat a totes les estacions ferroviàries de les comarques tarragonines, el que ha de comportar sense excuses la supressió de totes les barreres físiques. “Ens trobem amb casos de ciutadans que s’han de desplaçar amb cadires de rodes i que es troben amb enormes dificultats per moure’s per les estacions i accedir als trens i a les andanes. És del tot incomprensible que estiguem així, fins i tot en el cas d’un Govern com aquest que es troba instal·lat en la desídia més absoluta”, ha reblat Joan Ruiz.      


Finalment, el grup socialista insta al Govern a explicar on s’ha avançat en l’accessibilitat de les estacions ferroviàries tarragonines des de 2012 fins avui, quines dificultats i retards tenim acumulats ara mateix i quin és el calendari d’obres, si existeix, per redreçar aquesta problemàtica que afecta nombroses persones. 

dimecres, 18 d’octubre de 2017

TASTEM EL SABOR DELS DOLÇOS DE BELFAST



“Ha provat el nostre pastís de poma? No pot marxar de Belfast sense degustar-lo”, “oh! Sí, realment! el nostre “apple cake” és deliciós!”. L’autor de la primera frase és Ian Paisley, primer ministre del Govern autònom d’Irlanda del nord (unionista pro-britànic), mentre qui corrobora la seva invitació és Martin McGuinness, vice-primer ministre del mateix Govern (independentista irlandès). La receptora del suggeriment és Isabel II, reina d’Anglaterra a qui, per primer cop, McGuinness (antic comandant de l’IRA, grup terrorista responsable de centenars de morts) acaba de donar la ma.

És una escena que molts haguessin considerat impossible només pocs anys abans però que va tenir lloc realment a la seu del Govern nordirlandès durant la visita oficial d’Isabel II a l’Ulster el 2012. Dos enemics irreconciliables: Paisley (representant de l’unionisme dur que mai va condemnar la violència dels grups paramilitars protestants) i McGuiness (que no només no havia condemnat la violència sinó que l’havia exercit com a membre de l’IRA) governant junts i fent broma, units per la gastronomia, davant la cap de l’Estat britànic contra la que l’IRA havia intentat atemptar en diverses ocasions. Increïble. Increïble però cert. És més, un cop van començar a dialogar, negociar i governar junts Paisley i McGuiness van demostrar una sorprenent empatia personal que va facilitar que la premsa els bategés com a “els germans rialletes”. Uns “germans” que en el passat s’havien assassinat mútuament.

La mateixa sensació vaig tenir en llegir el llibre “el somriure de Mandela” de John Carlin. Nelson Mandela, el líder de la lluita contra l’apartheid, que va estar quasi 30 anys a la presó i que havia estat condemnat a mort, no va tenir cap dubte a l’hora d’estendre la ma als seus antics enemics. Lluny de deixar-se dominar per l’odi va demostrar una fascinant capacitat per entendre els temors i pors dels seus adversaris. Així, Mandela, ell directament, va defensar que els colors de la bandera afrikaner (la comunitat banca que havia imposat l’apartheid) fossin incorporats a la bandera de la nova Sudàfrica “de tots els colors de l’arc de Sant Martí”, va aprendre la llengua dels seus antics enemics, va defensar els seus elements identitaris i, com explica magistralment Carlin, va utilitzar l’esport –en aquest cas el rugby- per entusiasmar tot el país i convertir un equip que anteriorment representava la pitjor cara de l’apartheid en el símbol de la nova Sudàfrica multiracial.  

Quan un recorda aquestes realitats i ho compara amb la situació que estem vivint ara a Catalunya i Espanya sorgeix una pregunta molt desagradable: perquè si en països on imperava l’odi, hi havia conflictes armats, amb morts i comunitats separades per murs, han estat capaços de parlar, dialogar i pactar acords que han ofert solucions, perquè –com  dic- aquí hem fet el camí contrari i s’ha tensionat fins a l’extrem una societat com la nostra, inclusiva i respectuosa on no hi havia problemes de convivència?

Els socialistes sempre hem defensat la via del diàleg per resoldre aquest problema polític gravíssim que s’ha agreujat aquestes darreres setmanes. Sempre i no des d’abans d’ahir. Sovint ho hem fet sols però sempre ho hem fet amb determinació perquè estem convençuts que no hi ha cap altre sortida. I menys la hipocresia política. No és diàleg tancar-se en un búnquer i negar-se a parlar de transformar res, obvi. Però tampoc és diàleg limitar l’àmbit del debat a la implementació efectiva dels resultats d’un referèndum il·legal i sense garanties democràtiques que ningú a la comunitat internacional, absolutament ningú, ha reconegut.

Els socialistes creiem que dialogar implica realment defensar les teves posicions, de manera lleial i sincera, però també empatitzar amb l’altre, reconèixer les seves raons i abandonar els maximalismes a la recerca d’una solució cada cop més necessària i urgent ara que bordegem l’abisme.

Per això sincerament celebrem l’obertura de la via del diàleg que suposa la comissió de reforma constitucional presentada pel Pedro Sánchez on tots els partits, tots, poden aportar les seves propostes que han de cristal·litzar després en un acord que sigui sotmès a referèndum. Per primer cop tenim una proposta real i factible per donar una sortida a la crisi des del diàleg i des del respecte a la llei i a la democràcia. Aprofitem-la! Per això celebrem la decisió del Pdcat de mirar amb bons ulls aquesta iniciativa que ha d’esdevenir una oportunitat per l’acord i lamentem la decisió d’ERC de rebutjar de pla i sense matisos aquesta proposta de negociació. És més, ja han dit que no aniran a cap reunió de cap comissió de reforma de res. Bonica manera de fomentar el diàleg...

Però els socialistes no ens resignem a sotmetre’ns a aquells que o bé no es volen moure o bé volen llançar el país per un precipici mentre ballen el mambo. Reflexionem sobre els errors que s’han comès, aprenguem de les experiències de solució de conflictes infinitament més difícils (Ulster, Sudàfrica) que s’han produït sempre des del diàleg i l’acord, abandonem la via de la fantasia i acabem amb aquesta inestabilitat que ja ha començat a produir efectes econòmics negatius i que genera tanta angoixa a peu de carrer. Els catalans i les catalanes ens mereixem una oportunitat d’acord real. Tastem, simbòlicament, el sabor dels dolços de Belfast i potser aleshores entendrem que cap objectiu polític, per legítim que sigui, pot imposar-se provocant la ruptura de la convivència cívica i enfrontant la meitat del país amb l’altre meitat. Com molt bé recordava Miquel Iceta a Carles Puigdemont al Parlament, tots els catalans coincidim en dues grans coses: ens estimem el país i volem la prosperitat dels nostres fills. Els hem de servir bé a tots i encertar molt bé en la solució. 


I un darrer apunt: a les comarques tarragonines tenim una tradició gastronòmica de pastisseria i de postres de qualitat realment envejable...

dimarts, 17 d’octubre de 2017

LA RUPTURA DEL PARÈNTESI DEL CAFÈ



Va ser colpidor però és només un exemple entre mil. El vaig viure directament aquest cap de setmana, una experiència personal d’aquelles que resumeixen a la perfecció allà on som ara i que et fan reflexionar sobre què és el que ens estem jugant realment. En resum, vaig anar a veure el partit d’un familiar menor d’edat que juga a bàsquet. Sempre que havia anat l’any passat a la mitja part els pares i mares de l’equip anaven junts a prendre un cafè o un refresc, comentaven el partit i feien broma plegats.

Aquest dissabte va ser diferent. De forma quasi imperceptible, i sens dubte no desitjada ni pensada prèviament, es van formar dos grups a l’hora del parèntesi del cafè. Dos grups separats ostensiblement a la cafeteria del camp d’esports. Ambdós parlaven del mateix però un grup demanava informació sobre la situació política a un pare que és regidor independentista en un poble tarragoní i l’altre feia exactament el mateix a un pare que treballa, en aquest cas, com a assessor en un partit no independentista. Quan vaig passar per davant del primer grup la persona que parlava en aquell moment va baixar ostensiblement el to de veu.

És, com deia, un exemple, un exemple que alguns consideraran menor o trivial però que al meu parer indica a la perfecció la ruptura emocional que aquests dies s’està produint a la societat catalana. Segur que molts dels que esteu llegint aquestes línies reconeixereu el què dic i podreu afegir exemples de grups de what’s up amb persones que es donen de baixa, d’amistats trencades, de discussions en nuclis familiars, etc. La possible ruptura de la convivència cívica no és cap escenari inversemblant en una societat cada cop més dividida i polaritzada. Els socialistes sempre ho havíem advertit!

Reconec que vaig veure la segona part del partit evadint-me del joc i del resultat. Pensava en els nens de deu anys que estaven jugant sobre la canxa de bàsquet. Quin futur els espera? Què serà el següent? Sempre han celebrat els aniversaris de cada nen de forma conjunta. Ho continuaran fent? Ho passarà com a l’hora del cafè que quasi sense voler es començaran a reunir només els pares dels nens que pensen el mateix? I quan siguin més grans? Aniran per separat, formant grupets, a les manifestacions d’un sentit o d’un altre? Es barallaran pel nombre de franges de la bandera de la pàtria? Trenca el cor pensar en aquest escenari, realment.

Mai hauríem d’haver arribat fins aquí. D’alguna manera tots ja hem perdut. I no ens ho mereixem. No estem condemnats a haver d’escollir entre blanc o negre i, al mateix temps, negar l’escala de colors i també l’escala de tonalitats de cada color. Catalunya és un país plural, obert, inclusiu i profundament mestís com ja deien Josep Pla i Antoni Rovira i Virgili. Un país de convivència.

Aquesta mateixa setmana podem continuar patint sacsejats per l’espiral de confrontació amb noves mobilitzacions d’agitació social al carrer, turbulències d’accions polítiques contundents que aguditzaran el conflicte, mentre veiem com continua el degoteig d’empreses catalanes que traslladen la seva seu social –i fiscal- fóra del país. Una dinàmica de potencial desastrós i molt negativa per a tothom. No en el nom del socialisme democràtic. Ens neguem a alimentar el frontisme. Des del PSC sempre hem defensat la via del diàleg, un diàleg que restauri la cohesió social i que ens torni a fer avançar sense entrebancs cap al progrés que volem tota la gent de bé que hi ha al país, sigui quina sigui la bandera que tenen penjada –o no- al balcó de casa. I això no ho aconseguirem amb la violència policial, obvi, però tampoc pel camí de les decisions unilaterals maximalismes que donen l’esquena a més de la meitat dels catalans i catalanes, obvi també.  

En aquesta hora greu els socialistes reiterem la nostra convicció de lluitar per una societat inequívocament integradora, que asseguri la convivència cívica, el diàleg, el respecte i la recerca d’un acord. Una societat on un sentiment d’identitat nacional no s’imposi sobre l’altre sinó que ambdós puguin conviure en harmonia en el marc d’una realitat federal que miri amb generositat i afecte fraternal a la resta de pobles d’Espanya i a la resta de pobles d’Europa. Tal i com sempre havia defensat la tradició del millor catalanisme social.


Ja entenc que no és una oferta que poguéssim dir que està de moda o que tingui la força cromàtica d’una massa desfilant amb banderes i amb samarretes del mateix color però és l’única opció que garantirà que en el futur immediat aquests pares i mares del partit de dissabte tornin a prendre el cafè junts mentre parlen d’on quedaran per celebrar conjuntament, com un equip, l’aniversari de qualsevol dels seus fills. És una causa per la que val la pena lluitar, fins a l’extenuació.

divendres, 29 de setembre de 2017

ESCOLTAR I PARLAR



Dos verbs importants. Importants per arribar a consensos, per desenvolupar projectes,  per viure en comunitat.

Dos verbs molt importants que els últims anys sembla que alguns han desterrat del seu vocabulari, de la vida quotidiana. I qui ja no escolta i no parla (i l’ordre és important) no entén, no empatitza, no proposa, només imposa.

Malauradament això és el que està passant en els últims temps a Catalunya, però també a Espanya. No podem deixar de pensar que la incapacitat d’escoltar i parlar del govern del PP ens ha portat a una situació insostenible. Aquells que havien de vetllar per un projecte comú, han estat els causants de la ruptura, qui sap si definitiva, d’aquest projecte. Podríem dir que han estat maldestres, que no n’han sabut més, però molts creiem que ho han fet voluntàriament, amb una visió més partidista i electoralista que amb la necessària visió d’Estat que qui governa ha de tenir.

No s’ha escoltat, no s’ha parlat. I ara es volen afrontar les conseqüències d’aquesta desídia, d’aquest mal fer, amb la llei i les forces de seguretat. De debò pensa Mariano Rajoy i el seu govern que aquesta serà la sortida a la situació que viu Catalunya?? Definitivament no escolta!!

Per l’altra banda, qui se sent ferit per aquesta manera de fer del Gobierno (potser caldria que algú els expliqués que no és el mateix el govern del PP que l’Estat), tampoc pot treure pit amb les seves accions. Els partits que donen suport al Govern català al Parlament, es van ventilar amb dos dies l’Estatut d’Autonomia, la Constitució i lleis importantíssimes, com la del règim electoral.... No vam trobar altra manera de fer-ho deia el President en una entrevista el passat diumenge. Què trist tot plegat.

El Govern català i els partits que li donen recolzament tampoc escolten. No van escoltar l’oposició, ni els informes del Consell de Garanties Estatutàries, ni els informes dels lletrats del Parlament, ni els pronunciaments de la Comissió de Venècia. Res, les orelles ben tapades.
I mentre uns i altres, tots plegats amb responsabilitats en la situació que vivim, fan oïdes sordes al que cadascú d’ells diu, o al què diem d’altres que volem una solució, la situació es va fent cada vegada més greu. Cada nova onada de policia que arriba a Catalunya, cada nova imputació, provoca més desesperació i fins i tot ràbia a molts catalans i catalanes que ens sentim frustrats per aquesta situació.

 L’Estat actua; actua davant l’incompliment de la llei, potser no pot fer altra cosa, perquè la llei és la que ens garanteix a tots i totes els drets i llibertats. Però sí que podria fer alguna cosa més. I fer alguna cosa més suposa l’esforç, per part del Govern de l’Estat,  primer d’escoltar, d’escoltar el Govern de Catalunya, però sobretot d’escoltar els centenars de milers de persones que d’una manera o d’una altra han arribat a la convicció que l’única sortida possible a tot plegat és la independència.


Uns i altres han d’alliberar-se dels impediments que els tapen les orelles, han d’escoltar el que cada un d’ells diu, han de parlar. S’ha de trobar una sortida dialogada al conflicte que tenim, perquè si no ho fan de manera immediata, el soroll de la ràbia, de la confrontació, de la divisió de la ciutadania no deixarà sentir res més durant molt de temps.

dijous, 28 de setembre de 2017

EL PSC DEMANA AMPLIAR L’EXEMPCIÓ DEL PEATGE DEL TRAM DE L’AP-7 ENTRE VILA-SECA I TORREDEMBARRA FINS AL VENDRELL



El grup socialista al Congrés dels diputats ha entrat a registre una proposició no de llei en què s’insta al Govern del PP a iniciar els tràmits necessaris a fi i efecte d’ampliar l’exempció del peatge que actualment existeix en el tram de l’autopista AP-7 entre Vila-seca i Torredembarra fins al Vendrell mentre es duguin a terme les obres per desdoblar el tram de la N-340 entre la punta de la Mora i la Pobla de Montornès.

Això en el cas que el ministeri de Foment, la Generalitat i els ajuntaments afectats pel pas de la N-340 no arribin a l’acord de desviar el trànsit pesant per l’autopista AP-7 i d’ampliar l’exempció de peatge per als residents de la zona afectada.

“Creiem que és una demanda sensata i raonable. Cal tenir present que la N-340 ja pateix un elevadíssim trànsit de vehicles que arriba, amb massa freqüència, al col·lapse, sobretot en caps de setmana i en períodes de vacances. Tot plegat dóna lloc a la formació de llargues cues amb la corresponent repercussió per la seguretat dels usuaris”, segons ha explicat el diputat tarragoní Joan Ruiz, responsable de presentar la proposició no de llei al Congrés.

Així, segons dades del RACC corresponents al 2016 més de 25.000 vehicles diaris, en dies punta, transitaven per la N-340 a la demarcació de Tarragona, dels quals un 30% eren camions d’elevat tonatge.

Joan Ruiz ha recordat que el Govern socialista va impulsar al seu moment la construcció per etapes de l’autovia l’A7, desdoblant trams de la N-340 o construint nous traçats.

Fruït d’aquest esforç, en aquests moments l’autovia A7 arriba des de l’Hospitalet de l’Infant fins a la punta de la Mora. A partir d’aquest punt els conductors es tornen a trobar circulant per un tram de la N-340. Un tram, a més, que està considerat com a tram de concentració d’accidents, el que popularment es coneix com a punt negre per l’elevada sinistralitat que pateix.

Darrerament diverses informacions s’han fet ressò d’un possible acord pel qual a partir de l’1 de gener de 2018 es desviï el trànsit pesant per l’autopista AP-7 i s’ampliï l’exempció del peatge per als residents que actualment existeix entre Vila-seca i Torredembarra.

“Ara bé, tenint present que s’ha de licitar abans d’acabar enguany un nou tram de l’A7 entre la punta de la Mora i la Pobla de Montornès i les obres comportaran, com és lògic, retencions i dificultats –i que anuncis d’acords similars després no s’han concretat en res- els socialistes defensem aquesta mesura que comportaria una millora immediata per a molts veïns de tota aquesta zona.”


“En definitiva, els socialistes demanem al Govern del PP que es treguin el son de les orelles, que pensi proactivament i que no vagi, com sempre, a remolc, xupant roda, responent tard i malament als efectes que la seva indolència com a governant provoca”, ha emfatitzat el diputat socialista tarragoní.    

EN DEFENSA DEL RESPECTE I EN CONTRA DE LA INTOLERÀNCIA A TARRAGONA



“Fill de puta, traïdor, botifler, burro, cabró, etc”, són alguns dels insults a l’alcalde de Tarragona que jo, com qualsevol de les persones presents a la plaça de la Font, va poder escoltar, per exemple, el dia del pregó. Com explicava una crònica periodística un nen present a la plaça –enmig de la cridòria i dels insults- preguntava al seu pare el perquè de tant d’improperi i dels xiscles. Què li responem a aquest nen? Què hem d’escridassar i insultar als que no pensen com nosaltres? Què la llibertat i la democràcia consisteixen en això?

Als que increpen en nom de la llibertat els dic que no insulten una persona, insulten la voluntat democràtica dels ciutadans de Tarragona expressada a les urnes en unes eleccions democràtiques i amb garanties com van ser les eleccions municipals de 2015. És obvi que en una democràcia qualsevol pot manifestar la seva disconformitat amb l’actuació d’un governant, però cal fer-ho amb insults, crits i menyspreant i faltant al respecte? Per què no fer-ho amb raonaments i des de la intel·ligència, úniques armes democràtiques capaces de persuadir? Per què alguns s’obstinen a intentar justificar com a “normals” comportaments incívics que ningú practicaria a la seva vida quotidiana?    

Els i les socialistes no insultem a ningú, ni ho farem mai. Respectem totes les opinions i anhels de tots els ciutadans de Tarragona. Sempre hem defensat que l’actual conflicte polític que patim a Catalunya tan sols es resoldrà des del diàleg, la negociació i el pacte. Ho reiterem avui, amb més fermesa que mai. Els que creuen que la solució a un problema polític vindrà, estricament, per la via judicial o policial s’equivoquen. I els que pensen que a l’Europa del segle XXI saltant-se la legalitat vigent s’arriba a algun lloc també s’equivoquen.

Uns, incapaços de dialogar i els altres, saltant-se la llei ens porten a tots al desastre. En aquests moments realment excepcionals els i les socialistes defensem els drets de tots i l’autonomia del poble de Catalunya en el marc d’una Espanya federal. Rebutgem qualsevol mena de frontisme i defensem el diàleg per evitar més divisió, tensió i enfrontaments que afecten als sentiments de pertinença que han de poder conviure harmònicament en una societat com la nostra que no és un bloc unívoc sinó que és molt plural. 

Fem, un cop més, una crida al seny i a la sensatesa. No caiguem en l’error de pensar que només nosaltres, sigui qui sigui el “nosaltres”, som posseïdors de la veritat absoluta. Crec que molts necessiten avui una cura de modèstia. Al cap i a la fi, un demòcrata no és qui insulta, ni amenaça, sinó aquell que admet que un adversari pot tenir part de raó i que, per tant, accepta debatre entorn als seus arguments.

Finalment vull expressar el reconeixement i admiració dels socialistes per l’exemple ètic que està demostrant l’alcalde de la nostra ciutat enmig de tant d’improperi. Ell mateix ha expressat quina ha estat, i és, la seva actitud davant de les manifestacions d’intolerància: a una pintada ofensiva, diàleg; a una escridassada, diàleg, a un escratxe, diàleg; a un insult, diàleg. Tan de bo tothom demostrés la mateixa coherència i serenitat. De ben segur no estaríem en aquesta espiral conflictiva on som ara. Fem el mateix que ell. Cridem al seny i al respecte per a totes les idees. Rebutgem la normalització de les manifestacions d’intolerància a la nostra estimada ciutat. La raó sempre serà millor que un insult, els arguments són una arma més poderosa que les escridassades. Fem que les institucions i els símbols de Tarragona siguin de tots i exigim que aquells que tenen la responsabilitat de dialogar ho facin realment i amb urgència. 


Crec que l’exemple de Tarragona i de l’alcalde Ballesteros pot esdevenir un exemple per al conjunt del país: la convivència democràtica ha de renunciar a la violència i a la intolerància, vinguin d’on vinguin. Els no dogmàtics, els que no creuen en veritats absolutes, com nosaltres tan sols odien l’odi. I mentre en aquesta ciutat hi hagi un alè de llibertat continuarem negant-nos a unir-nos als que vociferen i insulten per quedar-nos amb la majoria de tarragonins i tarragonines que testimonien honestament el seu respecte, sigui qui sigui i pensi el que pensi. 

1.962 IMMIGRANTS HAN ESTAT EXPULSATS DE LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA DES DE 2011



Des de que Mariano Rajoy és president del Govern s’han decretat un total de 1.962 ordres d’expulsió de ciutadans estrangers a les comarques tarragonines. Són les dades oficials que ha fet públiques avui el diputat del PSC Joan Ruiz que ha requerit sobre aquesta qüestió al Govern del PP.

En aquest sentit, en el que portem de 2017, s’han decretat 160 ordres d’expulsió.

Segons Joan Ruiz, “la resposta del Govern arriba la setmana en què hem conegut que el mateix executiu del PP ha incomplert el seu compromís en relació amb l’acollida de refugiats, un compromís ferm que es va assumir davant la UE però també per complir el conveni de Ginebra i evitar les imatges espantoses que ens arriben contínuament de persones mortes, ofegades, al Mediterrani.”

Un incompliment que per al diputat socialista és “indigne. El Govern del PP ens avergonyeix davant del món i aplica per la via dels fets consumats una política immigratòria que cada dia s’assembla una mica més a aquella que defensa l’extrema dreta alemanya o el senyor Trump.”

Cal recordar que el nombre total de refugiats que ha estat capaç d’acollir l’executiu de Rajoy és tan sols el 12% del total que es va comprometre solemnement a acollir, tal i com exigeix la immensa majoria de ciutadans d’aquest país. “No ens mereixem aquest Govern”, ha reblat Ruiz.

El diputat socialista ha demanat que el PP canviï amb urgència el seu model de gestió migratòria. En aquest sentit, ha explicat que “a diferència de la dreta, que exclou i propicia l’enfrontament entre els persones pel seu origen, per als socialistes la cohesió i la convivència, també a la societat de les comarques tarragonines, són elements essencials per garantir la convivència, la tolerància i el civisme.”

En aquest sentit, ha reiterat el compromís socialista de “combatre des de la democràcia els discursos racistes, xenòfobs i populistes que donen alè a la desconfiança i l’odi cap a la pluralitat, adaptant la llei d’igualtat de tracte i no discriminació a la normativa.”

En relació a les expulsions ha recordat la posició del PSC que defensa el tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers a nivell europeu i el respecte escrupolós als drets humans de les persones que es troben internades en aquests centres avui dia.


“A diferència del PP, els socialistes som conscients de què hem de continuar apostant per les polítiques que garanteixin la integració de les persones que s’han anat incorporant a la nostra ciutadania, òbviament des de la pràctica de drets i deures per part de tots”, ha conclòs.    

dimarts, 26 de setembre de 2017

EL PSC DEMANA AL GOVERN LA CONSTRUCCIÓ URGENT D’UNA ROTONDA AL CREUAMENT DE LA N-420 AMB LA C-242 A LES BORGES DEL CAMP



El grup socialista al Congrés ha demanat avui al ministeri de Foment que executi amb caràcter d’urgència les obres necessàries per a la construcció d’una rotonda a les Borges del Camp, en concret a la cruïlla de la N-420 amb la carretera C-242.

Segons ha explicat el diputat socialista Joan Ruiz, “des de que es va construir la variant de Reus a la N-420, i es va desdoblar el tram de la carretera que unia Tarragona amb Reus, part del problema que suposava el trànsit de vehicles per l’antic trajecte, en especial per l’interior de la ciutat, s’ha traslladat al següent tram de la carretera nacional.”

Així, malgrat algunes mesures puntuals que ha impulsat el ministeri de Foment per pal·liar en part el problema, es continuen produint amb massa freqüència un nombre important d’accidents, en especial a les cruïlles amb altres vies, algunes de les quals serveixen com a punts d’entrada i sortida a petits nuclis urbans.

“Una d’aquestes cruïlles és la que connecta la N-420 amb la C-242 que serveix com a via d’accés i sortida al nucli urbà del municipi de les Borges del Camp, al Baix Camp. En aquest punt es produeixen nombrosos accidents de trànsit per la perillositat que suposa girar a l’esquerra d’una carretera nacional.”

“En aquest sentit cal recordar que el ministeri de Foment ja va redactar al seu moment un projecte de rotonda que no s’ha dut a terme. És per això que els socialistes demanem la seva execució immediata tenint en compte que es tracta d’una obra menor i, conseqüentment, perfectament assumible per Foment. Es tracta també d’una iniciativa unànimement reivindicada per la ciutadania de tots els municipis de l’entorn”, ha reblat.


Finalment Joan Ruiz ha reiterat el compromís dels socialistes “de ser la veu dels interessos dels tarragonins i tarragonines al Congrés. Davant la inacció absoluta d’uns i l’absència d’altres, més interessats en fer qualsevol cosa tret de treballar a les institucions democràtiques, els socialistes seguirem portant les reivindicacions del territori –de totes i cadascuna de les 10 comarques tarragonines- a les Corts Generals per tal de fer avançar socialment i en benestar el nostre territori i la seva gent”, ha emfatitzat el diputat socialista.     

dilluns, 25 de setembre de 2017

TOTS SOM CATALANS




Podríamos preferir que en este estado hubiese triunfado en España una política de asimilación, de unificación; podrá ser que a alguien le parezca que esto hubiera valido más y que ahora todos los españoles hablasen el mismo idioma, con el mismo acento y el mismo modo de sentir la patria; podrá ser que esto a alguien le parezca mejor pero a mí me hubiera parecido un empobrecimiento de la riqueza espiritual de España.” Són paraules d’un president del Govern espanyol. No certament del senyor Rajoy, però són paraules del president del Govern d’Espanya, d’una Espanya diferent, democràtica, inclusiva i plural que entén que la diversitat no és una senyal de debilitat sinó de fortalesa. Són paraules del president Manuel Azaña.

Catalunya, ara i sempre, donarà proves del seu fervor per les institucions democràtiques, per la Constitució i pels ideals d’autonomia, llibertat i progrés. El Govern que presideixo assegura plenament la legalitat i no sortirà dels seus límits, que ens hem fixat entre tots. Al poble de Catalunya li recomano serenitat i calma, que no priva, sinó que dóna més eficàcia a l’acció del Govern i de les institucions legals”. Són paraules d’un president de la Generalitat. No certament del senyor Puigdemont ni dels ideòlegs de la CUP, però són paraules d’un president del Govern de Catalunya. D’un president, l’únic, que va sortir-se de la legalitat el 6 d’octubre de 1934 fet que va provocar una catàstrofe. Ell mateix considerava posteriorment que havia estat un gravíssim error i mai més va optar per situar-se fora de la llei. Ni ell ni els seus successors al capdavant de la Generalitat, ni el president Irla, ni el president Tarradelles. Són paraules de Lluís Companys. 

Són reflexions interessants de recordar ara perquè l’hora és greu i no precisament gloriosa. Els socialistes hem fet una crida a aturar l’actual escalada d’enfrontament que ens condueix, col·lectivament, al desastre. Ho reiterem avui plenament conscients de la nostra responsabilitat com a força política que sempre ha emplaçat tothom a no abandonar mai la via del diàleg, la negociació i el pacte, única via possible per evitar desgràcies majors. Diguem-ho clar: no hi ha solució que passi per la subversió de la legalitat i no hi ha solució que passi per considerar un problema polític com una qüestió d’ordre públic que s’ha de resoldre per la via judicial. Alertem que s’està produint una gravíssima erosió de la convivència cívica al nostre país. Les manifestacions d’intolerància fruït de l’actual clima d’hiperexcitació emocional van in crescendo i ningú és capaç ja de preveure com poden acabar. Cal que actuem tots, ara més que mai, amb serenor evitant alimentar encara més aquesta escalada frontista.

Demanem al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat que seguin a negociar i que no s’aixequin fins que trobin una solució. És la seva responsabilitat inexcusable. Tenim, a més, l’espai adient perfecte per obrir el camí de la negociació i l’acord: la comissió per al diàleg sobre la modernització del model territorial que s’ha creat al Congrés a proposta dels socialistes. No abandonem mai la via del diàleg. No seguim per la via irresponsable dels fets consumats que ens porten al desastre. Ho afirmem amb la màxima determinació.


En aquests dies convulsos em sembla interessant també recordar les paraules d’un català universal: Pau Casals. Un català que es considerava també espanyol i que a l’assemblea general de l’ONU al 1973 va recordar que Catalunya era el primer país en haver establert un sistema polític basat en el pacte, l’establiment d’una legalitat i l'embrió d'una democràcia representativa: les Corts, un Parlament que des de les institucions posava fi a les arbitrarietats de poders unilaterals. Reprenem ara la nostra millor tradició històrica. Tots som catalans, pensem el que pensem sobre aquesta qüestió. Tots, sense exclusions som necessaris per construir el futur del país que ha de comptar amb tots. Aquesta és i serà sempre la convicció ètica dels socialistes de les comarques tarragonines.  

divendres, 22 de setembre de 2017

COMUNICAT DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA DE L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE TARRAGONA



Des de l’Agrupació local del Partit dels Socialistes de Catalunya a Tarragona, i davant els fets a que ens ha abocat l’aventurisme del President Puigdemont forçant al Parlament a saltar-se l’ordenament jurídic i les regles de joc democràtiques, i per altre banda, davant l’actitud irresponsable l’autisme intransigent del President Rajoy augmentant la creixent desafecció que des de la desafortunada Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia ha manifestat la societat catalana, volem transmetre:



1.     El nostre compromís actiu en la defensa de l’autogovern i les institucions polítiques catalanes, per les que tant vam lluitar i per les quals tant hem treballat per al seu desenvolupament  i bon funcionament, i que són expressió del legítim dret a l’autonomia política de la nostra nació.



2.     El nostre rebuig a aquells posicionaments polítics què ens han portat a aquest xoc de trens i que no avancen en la cerca de solucions constructives. Els socialistes continuem reclamant les vies del diàleg amb les regles democràtiques pròpies d’un Estat de dret, per tal de cercar solucions constructives i àmpliament assumibles.




3.     El més contundent suport al nostre Alcalde, en uns moments en que alguns partits volen aprofitar el moment per a guanyar allò que no van aconseguir a les urnes. Estan amagant que l’Ajuntament de Tarragona fa el mateix que el de Barcelona, i el que en cap cas ha actuat per dificultar la consulta de l'1 d’octubre. La utilització partidista que alguns estan fent en clau local d’aquest moment tant difícils diu molt poc de la seva responsabilitat i servei al país.

dimarts, 19 de setembre de 2017

“ELLS” I “NOSALTRES”



Sempre recordo aquest fragment de l’entrevista de Josep Maria Planes a Francesc Macià un cop arribat aquest a la presidència de la Generalitat. “Què és el pitjor que pot passar a Catalunya?”, pregunta el periodista. Resposta ràpida del president: “el pitjor que ens podria passar es veure el país dividit per la meitat.”    

Doncs bé, el pitjor va camí de convertir-se en una realitat. I és trist, i és molt lamentable, però la divisió per la meitat de la societat catalana en relació amb el procés independentista és real en aquests moments. Segur que molts dels que estigueu llegint aquestes línies identificareu el que estic dient: amics, familiars, entorns propers que han decidit deixar de parlar d’aquesta tema per la fractura emocional que comporta. I això que el millor que puc dir en relació al que hem viscut aquests darrers dies és que el conjunt de la ciutadania, també a Tarragona, està demostrant un grau de maduresa cívica superior a la d’alguns portaveus polítics i mediàtics. Malgrat això la divisió entre “ells” i “nosaltres” és una realitat política que trenca, a més, amb la tradició inclusiva del catalanisme social que els socialistes, i el conjunt de les forces progressistes i defensores del diàleg, sempre hem defensat.

Però no es tracta ara d’assenyalar culpables sinó d’evitar mals majors i trobar solucions reals i efectives. La situació no es pot menystenir, ni es pot frivolitzar ballant el mambo, perquè ens trobem davant d’una crisi institucional i d’un problema polític de primer ordre i sense precedents. Per primer cop en els darrers 40 anys de democràcia un Govern i les forces polítiques que li donen suport han decidit ignorar explícitament les resolucions judicials i declarar-se, de facto, en rebel·lia amb l’ordenament constitucional. On ha passat això a la Unió Europea? Enlloc. No va passar tampoc, sigui dit de pas, al procés participatiu de 2014. Hem de retrocedir als anys 30 del segle passat per trobar-nos amb una situació similar.

D’altra banda hem vist com aquest fet ha desencadenat una successió d’accions judicials i policials. Vull ser honest i reconèixer que cap govern que mereixi aquest nom pot ignorar o passar per alt la comissió de presumptes delictes però, amb la mateixa rotunditat i honestedat, crec que si algú pretén resoldre l’actual conflicte polític tan sols per la via judicial, per exemple imputant alcaldes, s’equivoca. I si algú creu que la Unió Europea i la comunitat internacional reconeixeran quelcom que vulneri la legalitat d’un Estat democràtic com és Espanya, membre de la U.E. i de l’O.N.U., també s’equivoca. I s’equivoca molt.     

No, el problema és polític i té en la política la seva solució. En aquest sentit em sembla un pas endavant en la bona direcció la iniciativa de Pedro Sánchez de demanar la creació urgent d’una comissió específica al Congrés per consensuar una sortida a l’actual conflicte territorial. Reconeguem tots que tenim un problema, obrim ja la via del diàleg i enterrem la del xoc de trens. Estic convençut que la solució passarà per l’acord i el pacte, mai per la imposició, ni per falses dreceres al marge de la legalitat. Ja advertia Erich Fromm que la por a la realitat ens condueix a l’autoengany.

Davant d’aquesta tessitura com a alcalde de Tarragona vull fer una crida a tothom per rebaixar l’actual clima d’exaltació emocional i d’excés de radicalitat que pot arribar a provocar que haguem de lamentar incidents desagradables. Hi ha alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, que són objecte de pressions, insults i amenaces impròpies d’una societat democràtica i madura com la nostra. Cap llibertat és pot assolir vexant l’opinió dels que discrepen, ni es pot construir sobre la desqualificació dels considerats adversaris.

Però quan defenso que la solució és política no em refereixo a la política “de sempre”. La que consisteix en demonitzar al contrari, fer escarni de les seves opinions i negar-li qualsevol legitimitat. Ja n’hem tingut massa d’això. Els tarragonins ens considerem hereus de la vocació humanista d’Antoni Rovira i Virgili i volem, en aquest sentit, reivindicar la unitat civil del poble de Catalunya i recuperar el catalanisme social, integrador, inclusiu i cohesionador que ha escrit les millors pàgines de la convivència civil del nostre poble.

Recordem tots que Catalunya, com Tarragona, només ha guanyat quan ha anat junta i mai quan ha quedat dividida entre “ells” i “nosaltres”.


Vull apel·lar directament als que no s'alineen amb les opcions maximalistes més radicals i irreconciliables. No esteu sols, de fet, som majoria encara que no cridem. Ho som perquè sabem que la construcció de Catalunya ha de comptar amb tots i projectar-se pensant en tots, no en la meitat o en una part. Aquesta és l’autèntica essència del catalanisme de vocació integradora: la convicció que “ells” i “nosaltres” som tots. Som tots l’autèntic poble de Catalunya, amb respecte a la seva pluralitat i a l’àmplia gamma de matisos que configuren i caracteritzen el país. Catalunya, com Tarragona o com Espanya, serà inclusiva o no serà. Aquesta és l’autèntica pedra de toc de la llibertat.  

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN SOBRE LES OBRES QUE AFECTEN EL TÚNEL DE L’ARGENTERA



El grup socialista ha entrat al registre del Congrés una bateria de preguntes en què s’insta a l’executiu central a què respongui per escrit sobre l’estat de la qüestió pel que fa a les obres que s’han dut a terme al túnel de l’Argentera, al Baix Camp.

Segons ha detallat el diputat del PSC Joan Ruiz, “volem saber si el projecte s’ha dut a terme tal i com s’havia projectat i licitat o bé si s’han produït incidències que hagin comportat un augment dels costos de licitació.”

Així mateix, el grup socialista vol saber si la renovació de 5.400 metres de carrils ferroviaris, de 2.214 travesses i el sanejament de 4.709 metres cúbics de balast abasta tota la longitud del túnel o només una part del mateix. En darrer terme es pregunta si les obres ja han acabat o bé encara estan en curs, en aquest cas es demana la concreció final d’aquests treballs de millora.

Cal recordar que aquestes obres que s’han dut a terme al túnel de l’Argentera han afectat de ple el funcionament de la línia de rodalies R-15 entre Reus i Marçà-Falset. Segons va informar el mateix ministeri de Foment, durant un mes s’ha hagut d’habilitar un servei alternatiu per carretera entre ambdues estacions. 

“Des del grup socialista seguirem amatents a aquesta actuació, com d’altres molt necessàries a les comarques tarragonines, perquè des de que el PP va tornar al Govern el 2011 les infraestructures i serveis vinculats a la nostra xarxa de rodalies pateixen una alarmant manca d’inversions que ha agreujat els problemes d’envelliment, incompliments d’horaris, carències en les senyalitzacions i una xarxa que s’atura sovint davant del més mínim incident que es produeix. Tot plegat ha generat una queixa, lògica i perfectament justificable, pràcticament unànime entre els usuaris del servei a les nostres comarques”, ha explicat Ruiz.


“Quan arriba una campanya electoral el PP es dedica a sacsejar les dades macroeconòmiques que destina a Catalunya. Malgrat aquesta propaganda reiterativa la realitat és que la inversió real adreçada al manteniment i millora de la xarxa de rodalies utilitzada per la immensa majoria de la població en els seus desplaçament quotidians ha estat dramàticament mutilada en l’altar de l’austeritat i no veiem, per part del Govern de Rajoy, cap propòsit d’esmena a curt termini”, ha lamentat el diputat socialista.