dimarts, 26 de novembre del 2013

EL GRUP SOCIALISTA AL CONGRÉS DEFENSA LA CONSTRUCCIÓ D’UN ACCÉS A L’AP-7 A L’ALÇADA DE LA PUNTA DE LA MORA



El grup socialista al Congrés dels Diputats ha entrat a registre una proposició no de llei en la què s’insta al Govern a iniciar els contactes necessaris amb l’empresa concessionària de l’AP-7 a fi i efecte d’habilitar una connexió entre l’autovia A-7 i l’autopista AP-7 a l’alçada de la punta de la Mora, a Tarragona. La proposició serà sotmesa a debat a la Comissió de Foment del Congrés.

Segons el diputat socialista Joan Ruiz, impulsor de la proposta, “l’objectiu és facilitar i millorar la circulació de vehicles en el tram comprès entre la rotonda de la punta de la Mora i Torredembarra, on ja hi ha una punt d’accés a l’AP-7. Cal tenir en compte que mentre la variant de Tarragona és una autovia amb dos carrils per sentit, el tram en qüestió entre Altafulla i Torredembarra és de tan sols un carril per sentit, el que provoca cues de vehicles i camions de gran tonatge, sobretot durant els mesos d’estiu.”


El diputat tarragoní ha argumentat que donat que la construcció del següent tram de l’A-7 no té data d’execució, i que en l’actual context de màxima austeritat res indica que sigui una realitat a curt termini, “la posada en servei d’aquesta connexió amb l’autopista AP-7 seria una actuació relativament menor però molt important per ajudar a esponjar la circulació en aquest tram comprès entre el nucli de Tarragona, la punta de la Mora i el municipis d’Altafulla i Torredembarra evitant així que es formin col·lapses d’accés a la rotonda.”   

dilluns, 25 de novembre del 2013

EL PSC PRESENTA 74 ESMENES ALS PRESSUPOSTOS PER CORREGIR LA DESINVERSIÓ DEL GOVERN A LES COMARQUES TARRAGONINES



El grup parlamentari socialista ha presentat un total de 74 esmenes als pressupostos de la Generalitat per al 2014. Segons ha explicat la diputada socialista Núria Segú, “no hem fet cap llista als Reis Mags ni plantegem propostes irreals, el que hem presentat són partides bàsiques per garantir les inversions mínimes que els tarragonins ens mereixem, com la resta de catalans, i que els pressupostos defensats per CiU i ERC ens neguen.”

En aquest sentit, les esmenes socialistes s’articulen al voltant de tres eixos: la necessitat d’apostar per la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, assegurar els equipaments educatius i sanitaris imprescindibles per garantir el correcte funcionament d’aquests serveis i prestacions públiques, i corregir els desequilibris territorials més que evidents dels pressupostos presentats pel Govern.

“Volem impulsar definitivament el Logis Penedès, aprovar un pla de xoc per lluitar contra l’atur al Baix Penedès ja que és la comarca catalana que ha registrat un increment més elevat del nombre de desocupats, executar el projecte de millora de la carretera Reus-Cambrils, aprovar bonificacions pels usuaris dels peatges de la C-32 i l’AP-7 i concretar el compromís de la Generalitat amb els Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017.”

En l’àmbit educatiu i sanitari les esmenes del PSC inclouen assignacions per a les obres del nou edifici de l’institut-escola de l’Arrabassada de Tarragona, la construcció de l’escola els Ganxets de Reus, del nou CAP de Vilafortuny a Cambrils, la reobertura dels serveis d’atenció nocturna del CAP de l’Arboç i del CAP de Vandellòs, i el restabliment de les ambulàncies nocturnes de transport sanitari urgent a la zona del Baix Gaià, entre d’altres propostes.

“També vull subratllar les partides que proposem per la Conca de Barberà i pel Priorat, dues comarques en les què els pressupostos de CiU i ERC passen de llarg en contemplar inversions misèrrimes. En aquest àmbit, plantegem la construcció del nou CEIP de Barberà de la Conca, volem fer arribar la xarxa de telefonia mòbil a tots els municipis d’ambdues comarques i desenvolupar el Parc Natural de la Serra del Montsant”, entre d’altres inversions.    


Les dades presentades per la Generalitat no es corresponen amb la realitat

El grup parlamentari socialista també ha denunciat que quasi un mes després de la presentació dels pressupostos el delegat del Govern i els diputats de CiU i d’ERC per Tarragona han estat incapaços d’aclarir si hi ha partides doblades a les inversions territorials que van presentar, en concret els 11.700.000 euros de la C-51 que apareixen per partida doble consignades al Baix Penedès i a l’Alt Camp.

“L’actitud del delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona no té nom. Presenta els pressupostos, és incapaç d’aclarir si es destinen 11 o 22 milions d’euros a la C-51, diu als periodistes que l’endemà els aclarirà aquest equívoc... i passa un mes sencer i continua sense dir res! La veritat és que és un comportament de manca de respecte i de burla a la ciutadania tarragonina que hauria de plantejar molt seriosament la idoneïtat de la seva continuïtat”, segons ha remarcat el diputat socialista Xavier Sabaté.


Els diputats socialistes han posat de relleu que si es confirma aquesta error en relació a la quantia que es destina a la C-51 la inversió real de la Generalitat al Camp de Tarragona seria de 37 milions d’euros enlloc dels 48 milions anunciats pel Govern. “És a dir, que ens trobem davant una nova davallada d’un 23% menys del que va anunciar el mateix Govern i que ja suposava la inversió més baixa de la història en democràcia. Crec que el mínim que ens mereixem els tarragonins és que el delegat del Govern o els diputats de CiU i ERC per Tarragona aclareixin d’una vegada quina és la quantia i les inversions reals de la Generalitat a les comarques tarragonines per l’any vinent. Què menys que siguin capaços d’explicar-nos quins són els pressupostos que volen aprovar!”

diumenge, 24 de novembre del 2013

XAVIER SABATÉ: “CIU I ERC PASSEN DE LA SANITAT PÚBLICA A LES COMARQUES TARRAGONINES”



Un relleu inconvenient

Segons ha denunciat aquest diumenge el diputat socialista Xavier Sabaté, “a les ja nombroses accions que duu a terme el Govern de la Generalitat amb el suport d’ERC en matèria de sanitat, contràries a l’interès general, s’hi suma ara la divisió i separació entre l’ICS i GIPPS, l'altra empresa pública sanitària del Camp de Tarragona que després de desprendre's del CAP Muralles i l'atenció continuada encara té menys sentit que la seva direcció torni a separar-se de l'ICS.”

El diputat tarragoní ha destacat que, a més, l’únic equipament que administra GIPPS - el sociosanitari Francolí - és imprescindible que estigui gestionat de forma coordinada amb l'Hospital Joan XXIII per un millor servei als ciutadans usuaris potencials d'ambdós cents i per optimitzar recursos.

”Per això no entenem aquest cessament-dimissió del gerent comú que perjudicarà l'atenció sociosanitària dels tarragonins i tarragonines.”

El PSC considera, per altra banda, que l'Ajuntament de Tarragona hauria de tenir presència en el Consell d'Administració de GIPPS mentre s'inicia el procés cap a la integració del sociosanitari Francolí a l'ICS.


La integració de la salut mental a pas de formiga al Camp de Tarragona

Per altra banda, el grup parlamentari del PSC ha rebut resposta del Govern sobre la integració de la salut mental del Camp de Tarragona en el sistema sanitari general. “Considerem la resposta molt insatisfactòria. Se'ns anuncia una raquítica acció consistent en la integració només dels ingressos d'infants amb problemes mentals aguts. Esperàvem una acció més decidida i de més abast. Per això anunciem accions parlamentàries en les quals proposaren terminis concrets per una integració real i progressiva dels malalts mentals aguts al sistema sanitari general.”


El municipi de Cambrils, maltractat sanitària ment pel Govern de la Generalitat

”No entenem tampoc com l'Hospital lleuger de Cambrils roman sense quiròfans i que el CAP de Vilafortuny roman en l'oblit. L'ajuntament de Cambrils va avançar els diners dels quiròfans i va cedir els terrenys per al CAP de Vilafortuny. Després de tres anys de govern de CIU és incomprensible la marginació de Cambrils de l'acció del govern català.”


Defensa de l' interès públic

Tant el cas del GIPPS com el de la salut mental com el de l'hospital lleuger de Cambrils demostren, segons el PSC, el poc que importa a CIU la sanitat pública i de com és més sensible a determinats grups de pressió que tenen altres interessos que no coincideixen amb l’interès públic.


”Tampoc no entenem el silenci - també en aquest tema - d'ERC, l'altre partit que dóna suport al Govern de CIU i l'invitem a pronunciar-se i sumar-se a favor d'una política sanitària inequívocament al servei dels ciutadans que asseguri en primer lloc l’interès públic en primer lloc”, ha conclòs el diputat tarragoní.

FIDELS AL POBLE DE CATALUNYA



El sis d’octubre de 1934, en una decisió impulsada i aplaudida pel nacionalisme radical, el Govern de la Generalitat va proclamar unilateralment la República Catalana dins la República Federal Espanyola i va trencar relacions amb el Govern central. El resultat el diuen els llibres d’història: l’autonomia suspesa i l’autogovern perdut com a conseqüència d’una acció estèril condemnada al fracàs des del seu principi. A algú li pot semblar agosarat però fa mesos que tinc una certa sensació de déjà vu (tot i què en un escenari molt menys tràgic) quan escolto al Govern de CiU i als seus socis d’ERC competir entre ells per veure qui defensa plantejaments més irreals: contemplar altres “legalitats a part de l’espanyola”, defensar declaracions unilaterals d’independència, plantejar una aturada general d’una setmana de l’economia catalana (això amb quasi un milió d’aturats i una taxa de pobresa del 22%!), fer un referèndum el 2014 “o sí o sí”, etc. L’esperit del 6 d’octubre, consistent en sacrificar el país en una jugada de pòquer amb gest gloriós inclòs però sense solta ni volta, sembla que continua present.

La setmana passada el Consell Nacional del PSC va aprovar una proposta que defensa el dret a decidir dels catalans a través d’una consulta legal i acordada amb les institucions de l’Estat. Una proposta, per cert, que va rebre el suport de prop del 90% dels consellers nacionals del partit i que, per tant, és àmpliament majoritària. Per dir quelcom de sentit comú tan elemental com defensar el dret a decidir dels catalans dins de la legalitat vigent, el bloc independentista de CiU, ERC i la CUP,  amb l’amplificador mediàtic sobretot dels mitjans públics que fa temps que estimulen tot aquest procés, ha intentat estigmatitzar al PSC i presentar-lo com a un partit “traïdor” a Catalunya que en un moment decisiu de la nostra història es posiciona al costat de l’immobilisme total de PP i Ciutadans.     

Res més absurd. Els socialistes ens estimem Catalunya i estem convençuts que el futur del nostre país ha d’estar en mans de la voluntat dels catalans i de les catalanes. Però precisament per això, perquè ens estimem Catalunya, no volem portar als catalans cap al xoc de trens o cap a un carreró sense sortida. Una via aquesta que tan sols acabarà en una nova frustració generalitzada quan es constati que és una via morta. Tindrà el gest romàntic d’una èpica “patriòtica” que sembla omnubilar a alguns, és cert, però finalment tan sols portarà a una derrota total dels interessos catalans, una mena de repetició errònia del Pla Ibarretxe que ja sabem tots com va acabar. Per contra, els socialistes defensem que hi ha un altre camí, davant de l’independentisme de CiU-ERC-CUP i del centralisme immobilista de PP i Ciutadans, nosaltres apostem de manera decidida per una Catalunya lliure i socialment justa en una Espanya federal amb un conjunt de competències tan ampli com l’Estat de Baviera dins de la República Federal Alemanya. Defensem un projecte inclusiu que sigui una garantia també per al model de benestar social que volem tots els catalans progressistes i que la dreta “patriota” de CiU i PP vol destruir amb l’excusa de la crisi. 

Estem en un moment capdal de la nostra història, és veritat. També ho estava Francesc Macià el 14 d’abril de 1931. Aquell dia Macià va proclamar la República Catalana de la Confederació de pobles ibèrics que tres dies després, fruït de la negociació i de l’acord amb el Govern provisional de la República Espanyola, va esdevenir el Govern de la Generalitat de Catalunya, el primer òrgan d’autogovern del país en segles. Hi va haver aleshores alguns que des del maximalisme nacionalista van acusar Macià de “traïdor” i “d’espanyolista”, però la història el recorda ara com un dels millors presidents de Catalunya. També el president Tarradelles va pactar amb el president Suárez les condicions del seu retorn i la restauració de l’Estatut d’autonomia, el que li va valer recriminacions i acusacions de traïció. Tant aleshores com ara s’ha d’elegir entre el gest emocional èpic però estèril o l’actuació sensata amb sentit de la responsabilitat tenint en compte l’escenari real i el millor per als catalans. Els socialistes ho tenim molt clar i el nostre compromís amb el país és total. Seria molt bo per Catalunya, en els propers mesos, que també ho tinguessin clar els senyors Mas i Junqueres.

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona  

dijous, 21 de novembre del 2013

FRANCESC VALLÈS: “VULL TORNAR EL PROTAGONISME ALS REUSENCS”



“Vull tornar el protagonisme als reusencs”. Aquest és el compromís amb què Francesc Vallès, Primer Secretari de l’Agrupació del PSC, ha fet pública avui la seva decisió d’optar a l’alcaldia de Reus davant els mitjans de comunicació, després de fer-ho ahir al vespre davant l’assemblea de militants.

Vallès s’ha mostrat convençut que en l’any any i mig que queda per a les eleccions municipals podrà recuperar la credibilitat i la confiança perduda. I, tot i ser conscient que el context és complicat,  considera que “ha arribat el moment d’assumir compromisos, de prendre decisions amb responsabilitat i de posar-se al costat dels ciutadans que més pateixen i més necessiten de l’acció política”.

Des que va ser escollir Primer Secretari de l’Agrupació, Vallès està treballant en un projecte per rellançar la ciutat, perquè Reus recuperi l’amor propi i torni a ser referent. Un projecte que busca la complicitat de tota la ciutadania -“que tothom se’l pugui sentir una mica propi”, ha dit- i que persegueix dos objectius principals: la dinamització econòmica i creació de llocs de treball, i la millora de la qualitat de vida de la gent.

“Reus pot molt més, per la seva condició de ciutat vital, emprenedora i dinàmica. Reus s’ho val i hem de fer un pas endavant per recuperar la il·lusió i perquè, en definitiva, la gent sigui més feliç en el dia a dia”, ha dit

El líder del PSC ha explicat que està creant un equip totalment renovat format per gent honesta, rigorosa i amb una gran capacitat de servei públic, “perquè  és l’única manera de redreçar el rumb d’aquesta ciutat i tornar-la a situar on es mereix”.


Volem rellançar la ciutat i ho hem de fer entre tots, ha conclòs.

I ELS PRESSUPOSTOS? I EL RESPECTE ALS TARRAGONINS?



M’ho deia ahir mateix, amb una gran ansietat. “Em passo el dia repartint currículums però no trobo res de res, estic desesperat.” M’ho comentava una persona que fins fa dos anys es guanyava bé la vida, que té estudis superiors i de postgrau i amb coneixement d’idiomes, anglès i alemany. “Des de la setmana passada busco feina als supermercats per fer de caixer o el que calgui. A vegades et diuen que et trucaran però la majoria de cops es limiten a assenyalar un feix de papers que deuen ser els currículums d’altres persones. He tret del meu CV els estudis universitaris, m’han dit que així tinc més possibilitats que em truquin.” Aquesta és la realitat real al carrer a novembre de 2013 el mes en què el ministre Montoro va reiterar la seva ja famosa i paradoxal predicció consistent a dir que “pronto España sorprenderá al mundo.” De moment sorprèn al món i al sentit comú amb les seves declaracions. La persona que busca feina a la que feia referència m’ho deia indignada: “No paro d’escoltar declaracions entusiastes de Rajoy, Mas i companyia dient que el pitjor de la crisi ja queda enrera i que les coses estan millor, però en quin món viu aquesta gent?”

Reconec que em va impressionar i em va fer reflexionar. En aquests moments en què tanta i tanta gent ho està passant malament, amb situacions realment dramàtiques a moltes famílies, el que no es pot fer des dels Governs de CiU i PP és intentar negar la realitat per la via del llenguatge, atiant falses expectatives sacsejant algunes dades macroeconòmiques quan el nombre d’aturats s’acosta als 6 milions i amb la taxa de pobresa per damunt del 22%. El primer que podem demanar, i hem d’exigir, és un mínim de respecte. Dic això també al fil dels pressupostos de la Generalitat i de l’Estat a la província de Tarragona i la dinàmica perversa que darrerament s’està generant.

M’explicaré. Amb el PP al Govern les inversions de l’Estat a Tarragona han davallat un 36%, passant d’una mitjana inversora de 511 milions d’euros amb el Govern socialista a tan sols 325 milions d’euros amb Rajoy de president. I què diu el PP de Tarragona i el seu cap de files, senyor Fernández de tot això? No ho sabem. I perquè? Doncs perquè des de dos anys quan a Madrid presenten els pressupostos el senyor Fernández i els diputats del PP per Tarragona opten per callar, no explicar perquè cada cop el seu Govern inverteix menys a les nostres comarques i mantenir-se fidels al que ja es coneix com a “estil Rajoy” consistent a no dir absolutament res quan els temes no són agradables i esperar a què el temps i el silenci vagin ocultant allò que no els és favorable. Per contra, els diputats i senadors de CiU van fer una roda de premsa per denunciar el maltracta del Govern central amb les comarques tarragonines.

Molt bé, molt bé, però vet aquí que al cap de poques setmanes el Govern de CiU, amb el suport d’ERC, va presentar els pressupostos de la Generalitat, uns pressupostos que situen el Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre a la cua del país en inversions directes. Exceptuant una compareixença kafkiana del delegat de la Generalitat a Tarragona, senyor Nin, on va afirmar que la culpa de tot era del tripartit, d’Espanya i de la crisi, i on no va ser capaç d’aclarir si els 11 milions que es destinen a la C-51 consten o no per partida doble als pressupostos, tret d’aquesta esperpèntica compareixença dic, els diputats de CiU i ERC per Tarragona han optat pel silenci abans d’explicar el perquè d’aquest nou menyspreu del Govern Mas al territori. Però, oh sorpreses de la vida!, saben qui va organitzar una roda de premsa per denunciar aquests pressupostos? (Ja ho sospiten, oi?) Efectivament, els diputats del PP per Tarragona en compareixença conjunta a la seva seu provincial. Uns dies després vam veure als caps de llista de CiU i d’ERC en roda de premsa però... no per explicar els seus pressupostos sinó per exigir al Govern central que acabi l’A-27.

En nom del PSC i de la societat tarragonina demano a aquests grups parlamentaris un mínim de respecte per als ciutadans que diuen representar. Els socialistes sempre hem donat la cara, sempre. En moment de crisi, en què calia explicar uns comptes que reduïen inversions precedents, hem sortit en roda de premsa per donar compte als tarragonins dels pressupostos que els afectaven directament. El que no és legítim és intentar estalviar-se les critiques exigint als altres allò que som incapaços d’exigir-nos a nosaltres mateixos. Així no, senyors diputats de CiU, PP i ERC per Tarragona, així no.



Demano... però sense gaire esperança, la veritat. Escric aquestes línies davant d’una fotografia dels diaris d’avui. Es veu als diputats del PP a les Corts Valencianes rient mentre es passen un full en plena sessió parlamentària. El contingut? Una petició d’indult a un alcalde del PP condemnat a tres anys de presó per corrupció. I subratllo i remarco: condemnat per prevaricació i falsedat en sentència ferma, per tant, no és un “presumpte” corrupte sinó un corrupte condemnat per la justícia per delictes objectivament provats. Doncs bé, els diputats del PP demanen al Govern del PP que indulti a aquest alcalde corrupte del PP argumentant “la seva alta condició humana.” I no signen la petició d’indult un o dos diputats, no, la signen 45 diputats sobre un total de 54, o sigui el grup parlamentari del PP quasi en ple! Són els mateixos que després s’ompliran la boca parlant de l’Estat de Dret i de l’imprescindible respecte “al imperio de la ley” i els que ens juraran que “la prioridad número 1 del PP es la lucha contra la corrupción.” I aquesta gent encara disposa de dos anys sencers de majoria absoluta a les Corts Generals...      

Article de Núria Segú publicat al diari Més Tarragona 

dimecres, 20 de novembre del 2013

EL PSC DENUNCIA QUE 2.031 TARRAGONINS ESTAN EN LLISTA D’ESPERA PER ACCEDIR A UNA PLAÇA DE RESIDÈNCIA PÚBLICA PER A LA GENT GRAN



“Mentre ens passem el dia parlant de referèndums i del “xoc de trens” els serveis i prestacions socials del nostre Estat del benestar continuen en caiguda lliure com a conseqüència de la crisi i de les retallades conjuntes dels Governs de CiU i PP, que en això és compenetren i sincronitzen a la perfecció”, així ho ha denunciat aquest dimecres Núria Segú, diputada socialista al Parlament per Tarragona.

“Així, segons les dades de la mateixa Generalitat, a principis d’aquest mes de novembre 2.031 persones estan en llista d’espera a la demarcació de Tarragona per accedir a una plaça de residència pública per a la gent gran, una xifra que no ha fet res més que augmentar des de que Artur Mas és president de la Generalitat.”

En el conjunt del país el nombre de persones que esperen que se’ls assigni una plaça de residència pública o concertada s’eleva per sobre dels 17.500 ciutadans.

“És una vergonya que les retallades caiguin, com sempre, sobre els col·lectius més dèbils de la societat mentre el Govern es dedica a pontificar sobre els sexe dels àngels. Quina alternativa es dóna a les famílies d’aquestes persones? Optar a una plaça privada, amb uns preus que en molts casos estan a l’entorn dels 2.000 euros mensuals? Qui s’ho pot permetre en plena crisi? És que aquestes persones no són catalans?”


1.800 persones mortes mentre esperaven una ajuda
  
D’altra banda, segons càlculs del grup socialista, unes 1.800 persones han mort a la demarcació de Tarragona en els darrers anys mentre estaven a l’espera de rebre una ajuda en concepte de llei de dependència.

“Per desgràcia, en el cas de la llei de dependència els potencials beneficiaris no poden esperar. Necessiten l’ajuda ja i ara, i amb urgència. Dilatar l’execució dels serveis i prestacions de la llei i demorar-ne l’aplicació, com fan CiU i PP, la converteixen en paper mullat i són una burla a les necessitats reals dels ciutadans.”

En aquest sentit, només cal recordar que en els pressupostos generals de l’Estat per al 2014 del Govern del PP la despesa en matèria de dependència pateix una nova i brutal retallada del 36% en relació a les dades d’enguany.


En relació a aquesta qüestió, Núria Segú ha reafirmat el compromís del PSC de treballar sense descans “per exigir tant al Govern de la Generalitat com al Govern de l’Estat que garanteixin un model d’atenció a les persones amb dependència que atorgui la seguretat en l’exercici dels drets que tenen garantits per llei. Ni més, ni menys. No farem ni un pas enrera en aquesta exigència d’un mínim de dignitat per a la gent gran d’aquest país.”  

dilluns, 18 de novembre del 2013

EL PSC DEMANA A LA RESTA DE FORCES POLÍTIQUES REBUTJAR UNS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT QUE NO COMTEMPLIN UNA INVERSIÓ COM A MÍNIM PROPORCIONAL AL PES DE LA POBLACIÓ DE TARRAGONA EN EL CONJUNT DEL PAÍS



El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha emplaçat a la resta de forces polítiques amb representació al Parlament “a no aprovar uns pressupostos de la Generalitat que suposin una inversió per càpita inferior a la de la mitjana del país. Els tarragonins també som catalans i, per tant, ens mereixem el mateix tracte que la Generalitat dóna a la resta de regions del país.”

“No pot ser que siguem l’equivalent al 8,5% de la població de Catalunya i tan sols rebem el 5% de les inversions de la Generalitat en el marc d’aquests pressupostos. El mínim que podem exigir és una inversió proporcional al pes de la nostra població i la nostra economia al conjunt del país. Estem convençuts que cap diputat que representi les comarques tarragonins no tindrà cap dificultat per subscriure quelcom tan elemental com aquest compromís. En cas contrari, que expliqui a la ciutadania les causes del perquè d’aquest menyspreu al territori.”  

En una reunió que s’ha dut a terme aquest dilluns a Cambrils els diputats i senadors socialistes per Tarragona al Congrés, Senat i Parlament de Catalunya han denunciat la desinversió que el Govern de CiU, primer amb el suport del PP i ara d’ERC, ha practicat en relació a les comarques tarragonines.

En aquest sentit, la diputada socialista Núria Segú ha exigit al delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona Quin Nin “que expliqui a la ciutadania d’una vegada quines són les inversions reals al Camp de Tarragona en el marc d’aquests pressupostos: 47 milions d’euros o 35 milions d’euros?”

Cal recordar que, preguntat sobre aquesta qüestió (hi ha dues partides idèntiques per aquest concepte als pressupostos, una a la comarca de l’Alt Camp i l’altra a la comarca del Baix Penedès), el delegat va ser incapaç d’explicar-ho en la roda de premsa de presentació dels pressupostos i va emplaçar als periodistes a què contestaria l’endemà. “Doncs bé, quasi dues setmanes després ni ell, ni el Govern, ni cap portaveu de CiU han dit ni una paraula sobre el tema. Estem davant d’un error o d’una sublim manifestació d’incompetència? En tot cas, a qualsevol organització mínimament seriosa al responsable d’aquest despropòsit se li haurien demanat responsabilitats...”  

Finalment, el grup parlamentari socialista ha denunciat “la dinàmica perversa” que darrerament està tenint lloc a Tarragona. D’una banda, quan es presenten els pressupostos de l’Estat, els diputats del PP no donen compte de les inversions territorials i es neguen a comparèixer en roda de premsa... per després, quan es presenten els pressupostos de la Generalitat convocar una roda de premsa per “denunciar” la baixada de les inversions a Tarragona. D’altra banda, els diputats de CiU i ERC “denuncien” les retallades i la davallada de les inversions del Govern Rajoy a Tarragona... per després desaparèixer durant la presentació de les inversions del Govern de la Generalitat i convocar una roda de premsa per exigir que l’Estat acabi l’A-27.


“Els socialistes creiem que estem davant d’una falta de respecte als ciutadans de Tarragona per part dels diputats del PP, CiU i ERC. No s’hi val exigir als altres i no donar la cara quan els responsables de les retallades són ells mateixos. Els socialistes, en temps de bonança i en temps de crisi, sempre hem sortit a explicar a la ciutadania quines són les inversions dels Governs que sostenim, siguin favorables o no. Amagar-se i exigir als altres allò que no s’exigeixen a ells mateixos tan sols és una manifestació de covardia política.”   

divendres, 15 de novembre del 2013

CAL ALLIBERAR EL TRAM MONTBLANC-LLEIDA DE L’AP2



Aquesta setmana els alcaldes de Valls i Montblanc han fet una roda de premsa conjunta per exigir al Govern central que acceleri els treballs de construcció de l’A-27 fins a la capital de la Conca de Barberà. En primer lloc, vull donar una vegada més tot el suport del PSC a aquesta demanda i també una vegada més, donar la benvinguda a els no van ajudar gens quan era el moment a tirar endavant l’A 27 a aquesta revindicació, avui ja, per fi!,  unànime del territori. Va estar  un Govern socialista qui va iniciar el projecte, va estar de nou un  Govern socialista qui va licitar les obres i ha completat el primer tram Tarragona-El Morell, i (donada la inacció del PP en aquest tema com en tots) i estic convençuda que només amb un  Govern socialista s’acabarà l’A-27 fins a Montblanc.

Un cop dit això vull manifestar la meva sorpresa perquè en aquesta compareixença conjunta dels alcaldes de Valls i Montblanc (que també van ser els caps de llista de CiU i ERC per Tarragona en les darreres eleccions al Parlament) no van dir ni una paraula sobre els pressupostos de la Generalitat per l’any vinent que tornen a menysprear a Tarragona. Molt d’exigir al Govern del PP, estic d’acord, però res d’exigir al Govern de Catalunya, al els dos personalment donen suport, per tal que augmentin les inversions a les comarques tarragonines i també a l’Alt Camp i la Conca de Barberà, d’acord amb el pes de la nostra població al conjunt del país i de les seves necessitats. D’això ni una paraula. En fi...

Malgrat tot, sembla que el PP respon  a les reivindicacions com acostuma a fer el president del Govern d’Espanya en tot: amb el silenci. Per tant, això ens situa en un escenari en què cal donar resposta a la necessària millora de la mobilitat entre Valls i el conjunt del Camp de Tarragona amb l’interior del país i la posterior connexió amb Aragó i el nord de la península. Com fer-ho tenint en compte el context actual de crisi econòmica i de manca de recursos públics?

Els socialistes plantegem l’alliberament de l’autopista AP-2, en el tram comprès entre Montblanc i Lleida quan acabi la concessió l’any 2021, com a alternativa a la construcció de l’A-27 entre la capital de la Conca i la capital del Segrià. D’altra banda, també defensem un sistema de bonificació per als usuaris del territori habituals entre ambdós peatges i l’estudi del rescat avançat  de la concessió d’aquest tram i l’establiment d’un peatge tou. Així ho hem plantejat i defensat al Parlament i al Congrés de Diputats.

Perquè? Doncs perquè tots constatem que la carretera N-240 està saturada de vehicles el que ens obliga a trobar una solució ja que no sigui una demora a la construcció, pel que vèiem dilatada, de l’A-27 en el tram Montblanc-LLeida. El més raonable, per a nosaltres, és alliberar el peatge de l’AP-2. Cal tenir en compte que el cost del tram actual per autopista entre Montblanc i Lleida és de 7 euros, per als turisme, i de 15 euros per als camions, el que actua de factor dissuasiu. Des del PSC estem convençuts que l’ús bonificat del peatge entre ambdues ciutats suposaria un major aprofitament també de l’AP-2 que registra un volum de trànsit diari d’uns 11.000 vehicles quan la seva capacitat real és superior als 40.000.

Un darrer apunt. La construcció del tram Montblanc-Lleida de l’A27 implicaria una inversió de més de 300 milions d’euros que ara, sent realistes, semblen molt difícils d’assolir. En canvi l’alliberament del peatge requeriria una inversió de 129 milions d’euros, una quantitat significativament menor. A més, reduiríem l’impacte ambiental i aconseguiríem un estalvi econòmic que podríem destinar a nous projectes. Tots els arguments, doncs, avalen aquesta proposta. 


I acabo tornant a la nostra comarca i la seva connexió amb Montblanc: no podem acceptar cap alternativa ni cap dilació en   la construcció del túnel del Coll de Lilla, Valls i l’Alt Camp, la nostra gent i les nostres empreses, tant necessiten la connexió amb la costa com amb l’interior.  

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc    

dijous, 14 de novembre del 2013

GOVERN CIU-ERC: TARRAGONA NO ÉS CATALUNYA?



El novembre de 2009 el Govern d’Entesa liderat pel president Montilla va presentar els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2010 (el darrer de la legislatura), ja en un escenari de crisi econòmica. Es tractava d’uns pressupostos que destinaven 152 milions d’euros a inversions directes al Camp de Tarragona i 51 milions a la ciutat de Tarragona. Unes setmanes després CiU va convocar una roda de premsa on el seu portaveu parlamentari, Oriol Pujol (curiosament sempre portaven un dirigent de Barcelona per denunciar un presumpte tracte de favor a Barcelona), rodejat pels diputats i dirigents de CDC a les nostres comarques (entre els quals l’actual delegat de la Generalitat o l’actual alcalde de Reus) denunciaven, textualment, “el menyspreu del tripartit per Tarragona i el volum d’inversió ridícul d’uns pressupostos que mostren un desequilibri evident entre els diferents territoris del país”, segons es pot llegir encara a la sala de premsa virtual de CiU.

La setmana passada el Govern d’Artur Mas presentava els pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent que, amb el suport d’ERC, suposen una inversió de 47 milions d’euros per al Camp de Tarragona i de 2,4 milions per Tarragona ciutat. La inversió per càpita en el marc d’aquest pressupostos baixa fins al 76 euros per cada tarragoní mentre que a Barcelona aquesta xifra s’eleva fins als 115 euros. En algunes de les nostres comarques les inversions són raquítiques (com és el cas del Priorat amb tan sols 500.000 euros) i en una, directament, és ridícula (la Conca de Barberà on tan sols hi ha una partida de 25.000 euros... per al conjunt de la comarca!).

Tenint present que els dirigents de CiU consideraven que 152 milions d’euros eren “un volum d’inversions ridícul” podríem pensar que s’hauran posat les mans al cap davant d’aquests pressupostos tan lamentables que divideixen com a mínim per tres allò que consideraven “inacceptable”. Doncs no. El mateix delegat del Govern que fa tres anys bramava contra el “desequilibri d’inversions territorials” ha donat per bons els pressupostos lamentant que la culpa que no siguin millors és del tripartit, d’Espanya i de la crisi econòmica. És a dir, que si el Govern d’Artur Mas decideix invertir 426 milions d’euros a Barcelona i tan sols 25.000 euros a tota la comarca de la Conca de Barberà la culpa també deu ser del tripartit, d’Espanya i de la crisi... però no del Govern i dels grups que li donen suport: CiU i ERC.

El projecte de pressupostos afegeix errors monumentals com la repetició de dues partides, una de 11,7 milions destinada a acabar la C-51 i una altra de 75.000 euros per pagar expropiacions que figura a dues comarques - Baix Penedès i també l’Alt Camp –Encara que sembli increïble una setmana després de ser presentats ni el delegat del Govern, ni els diputats de CiU, ni cap portaveu governamental ha estat capaç de donar-nos una explicació sobre aquest error. Incompetència, desídia, intent de “maquillar” els pressupostos? Serà això també “culpa del tripartit i d’Espanya”? Amb tota seguretat un intent d’inflar una mica un pressupost impresentable.

Si restem aquestes partides inexistents, el còmput total de les inversions al Camp de Tarragona baixen fins als 35 milions d’euros, la qual cosa ens situaria, proporcionalment, a la cua del país en inversions. Reconec que parlo des de la indignació perquè els socialistes estem convençuts que Tarragona i la seva gent no ens mereixem aquest menyspreu permanent del Govern de CiU i dels seus socis parlamentaris (ahir el PP i avui ERC), com tampoc ens mereixem el menyspreu del Govern de Rajoy que ha retallat les inversions a Tarragona en un 36%. Prou d’enganys i d’excuses que ja resulten patètiques! Encara estem en el tràmit parlamentari i, per tant, a temps per evitar aquest autèntic despropòsit. Els socialistes proposem a la resta de forces polítiques tarragonines que no votem uns pressupostos que no contemplin un volum inversor que no sigui, com a mínim, el que ens mereixem pel pes de la nostra població en el conjunt del país i per la potencialitat de les nostres comarques. Seran CiU i ERC capaços de negar quelcom tan elemental? Confiem que recordin allò que deien quan estaven a l’oposició els de CiU i els d’ERC quan eren al govern de progrés...

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona 

dimecres, 13 de novembre del 2013

NÚRIA SEGÚ: “LA INVERSIÓ DE LA GENERALITAT A LA CONCA DE BARBERÀ ÉS LA MÉS BAIXA DE CATALUNYA I LA MÉS BAIXA DE LA HISTÒRIA”



“El que ha fet el Govern d’Artur Mas és un insult per als habitants de la Conca de Barberà. Estem davant d’uns pressupostos grotescos que menystenen una comarca, que no deu formar part de Catalunya en l’univers mental de CiU i ERC. Mai, i subratllo el mai, una comarca catalana havia registrat un nivell inversor tan misèrrim des de que vivim en democràcia. La Conca de Barberà no tal sols és la comarca que surt més malparada del total de 41 comarques de Catalunya, sinó que també és que és la comarca que registra la inversió més baixa de tota la història recent del nostre país”, així de contundent s’ha manifestat la diputada socialista per Tarragona, Núria Segú, a l’hora de valorar les inversions dels pressupostos de la Generalitat per al 2014 a la comarca de la Conca de Barberà.

Núria Segú ha explicat que els darrers pressupostos del Govern del president Montilla van destinar 9.868.101 euros a la Conca de Barberà. Amb CiU, la inversió a la Conca ja va davallar a menys de mig milió d’euros en els pressupostos de 2012 “però és que ara, per una comarca de 22.000 habitants, ens presenten una inversió total de 25.000 euros! O el que és el mateix, en quatre anys hem passat d’una inversió per càpita de 467 euros per cada habitant de la Conca (amb el Govern de progrés) a tan sols... 1 euro per càpita (amb el Govern de CiU i ERC).”


Emplaçament a ERC 
  
Malgrat tot, la diputada socialista ha subratllat que “encara tenim l’esperança de què aquest autèntic despropòsit no tiri endavant” ja que la seva aprovació depèn del vots al Parlament dels diputats d’ERC.

“I què deien els diputats d’ERC dels pressupostos de 2012? Literalment, el següent: “no podem votar uns pressupostos en els que la comarca de la Conca de Barberà és la més perjudicada perquè només rep 21 euros per càpita d’inversió, és a dir, més del 90% per sota de la mitjana de Catalunya.”

“Per tant, –ha afegit Segú- si no podien votar uns pressupostos com aquells no diguem uns (els actuals) que tan sols inverteixen un 1 euro per càpita. Suposo que els dirigents d’ERC apel·laran al referèndum o al viatge a Ítaca per aprovar qualsevol cosa que vingui de CiU, però com deia el president Macià abans que els interessos de Catalunya hi ha els interessos dels catalans, de tots i cadascun d’ells. Senyors diputats d’ERC, senyor Andreu que és també alcalde de Montblanc: no poden votar uns comptes que menyspreen les necessitats reals de la gent de la Conca. Fer-ho seria una burla a la intel·ligència i un menyspreu addicional que la ciutadania de la comarca no és mereix”, ha conclòs la diputada vallenca.

  

PARLAR I PARLAR...



Tenim un problema que ja dura molts anys i que només els torrencs i torrenques podrem solucionar.

Per tots és coneguda la història política del nostre municipi en els darrers anys. Mandat rere mandat amb canvis d’Alcalde, partits que trenquen els pactes de govern, personalismes que s’imposen a altres personalismes, trànsfugues, imposicions, retallades democràtiques...un sense fi de disbarats protagonitzats per partits i polítics, alguns d’ells més interessats en beneficis propis o de partit que de la població a qui deien o diuen representar.

I en què ens ha beneficiat tot plegat als habitants d’aquesta població?. En res. Estem com estem: els serveis no han millorat, no hem augmentat en qualitat de vida (car el contrari) i no existeix projecte acordat ni no acordat, podríem dir que l’espasa va vèncer a la ploma, què és el mateix que dir a la paraula.

Cal canviar-ho, i Torredembarra ja no disposa de molt de temps. L’economia del poble està passant per uns moments de gran dificultat: projectes  (la majoria) que han augmentat el seu cost inicial  en quantitats impossibles d’explicar; crèdits que s’han de retornar a uns interessos mal negociats i que ofeguen possibles projectes; contractes a empreses privades que, més que beneficiar-nos a tots, només han enriquit una mica més a uns quants; polítiques de personal que han suposat una despesa desproporcionada i difícil d’aguantar; projectes que mai contemplen un escenari global, el que vol dir obra rere obra en un mateix barri, sense existir plans de reestructuració o de millores globals; no tenim cap projecte de futur, no sabem cap a on anem.

Son masses anys sense explicacions, masses anys sense projectes comuns com per creure que la història es pot canviar en un no res.

Darrerament es parla i molt, del paper del PSC en la política local recent. Son molts que creuen que s’ha pactat aguantar l’actual Govern  i fins i tot es diu que s’ha pactat un nou Govern. Res d’això.

El PSC, conscient de la història i dels seus protagonistes, ha cregut, ara i abans,  que ja era l’hora de parlar amb tothom, i, amb aquest tothom, hi entra, com no podia ser d’altre forma, el Govern. No per  abandonar – com alguns creuen – la critica o la proposta, sinó per iniciar un camí que creiem pot aplanar un futur ara massa incert. De fet nosaltres no hem canviat, sempre hem estat pel diàleg.

Com podem pensar avançar sinó som incapaços de posar damunt la taula un projecte de mínims que puguem signar la gran majoria de partits i que ens condueixi a millorar les polítiques socials, la racionalització del pressupost, fer front a aquelles infraestructures que tant ens han costat i  que ara resten aturades al servei del no res?

No es pas de rebut creure que sense projecte o sense confiança, o sense el debat i sense una participació directa de veïns, entitats, associacions puguem regenerar la política obstruccionista i partidista que fa recaure els errors de tant anys només damunt dels  ciutadans, cansats de tanta  política de “pagar sense res a canvi”.

Hem d’invertir la dinàmica, si més no, els partits que tenim voluntat de oferir unes noves alternatives a les actuals i, n’estic segur, son molts.

Tenim un mandat (l’actual) que passarà sense pena ni glòria, serem tots més pobres, això si, però no haurem avançat en pràcticament res. Què s’han fet coses?, és clar, però eren o son les “coses” que necessitem?, no ho sabrem,  senzillament perquè no tenen horitzó de futur, perquè el futur no ho fa un o dos partits més preocupats per la seva subsistència que no pas en la dels seus veïns i veïnes. El futur no es pot preparar sense unes línies bàsiques pactades entre el major número dels membres de la societat política i social.

Torredembarra ha d’espolsar-se aquesta història fosca i obrir les finestres perquè entri aire nou,  perquè els polítics siguin el reflexa de la societat que ens envolta,  i no uns cercles semitancats mirant-se el mèlic constantment, i auto complaents amb ells mateixos i extraordinàriament durs amb la resta.

La confiança s’ha de guanyar, i només tenim un camí: parlar i parlar,  i si amb això no n’hi ha prou, seguir parlant fins que arribem obrir les finestres de les nostres “seus” i deixem entrar el clam dels que ara no veuen sortides, dels que tenen por del seu futur, dels que no deixen tenir  un futur. Un poble al servei de les persones, un poble que treballi per al més dèbil i oblidar i deixar enrere tants anys d’una classe política interessada, caciquil fins i tot, i que s’ha quedat a la darrera fila del què és la realitat actual de la societat.


Torredembarra ho reclama.

Article del PSC de Torredembarra publicat avui al Més Tarragona 

dimarts, 12 de novembre del 2013

MARIA JESÚS SEQUERA: “COM POT ERC VOTAR EN CONTRA DE LA REFORMA DE LA R.M.I I A FAVOR DELS PRESSUPOSTOS DE CIU?”



La senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, s’ha preguntat avui “com és possible que un partit que es defineix d’esquerres pugui votar amb la dreta en contra de la reforma i millora de la renda mínima d’inserció?”

Sequera es refereix al rebuig dels grups de CiU i ERC a la tramitació d’una proposició de llei impulsada pel PSC, amb el suport de tots els grups d’esquerres i de les entitats socials del tercer sector, per aconseguir que aquesta prestació doni cobertura “a tota la demanda de les persones que compleixen el requisit per accedir-hi però que encara estan a l’espera de què se’ls reconegui la prestació. Doncs bé, aquestes persones no poden esperar perquè la seva situació és desesperada.”

La senadora de l’Entesa ha explicat que en aquests moments un de cada sis ciutadans del Camp de Tarragona està en paràmetres de pobresa, uns 21.000 tarragonins registrats al Servei d’Ocupació de Catalunya no perceben cap prestació ni subsidi, i que els perceptors de la renda mínima d’inserció (tot i que estem encara en plena crisi econòmica!) s’han reduït en un 23% des de que governa CiU.

“I davant d’aquesta realitat ERC vota amb la dreta en contra de la proposta del PSC recolzada per la resta de grups d’esquerra? Com és possible?” Per afegir un punt d’incoherència al vot dels republicans, la senadora socialista ha recordat que “ara fa un any i quatre mesos ERC va votar a favor d’aquesta mateixa proposta del PSC que aleshores va ser rebutjada amb els vots de CiU i PP. Perquè ara es fan còmplices d’una situació que fa un any no dubtaven a qualificar com a “intolerable”?”

Maria Jesús Sequera ha reiterat el compromís del PSC en defensa de què tots els ciutadans en situació de pobresa i d’exclusió social puguin disposar de la renda mínima d’inserció “perquè és un dret reconegut per l’Estatut per establir una darrera xarxa de protecció social que eviti que els ciutadans quedin desemparats, sense ingressos mínims per poder viure amb dignitat. El que és indigne és que aquells que parlen tot el dia de la llibertat de Catalunya deixin als catalans més vulnerables a la crisi abandonats a la seva sort i abocats a una major precarietat.”


Pressupostos de la Generalitat per al 2014

En darrer terme, Maria Jesús Sequera ha emplaçat als republicans “a què siguin coherents amb allò que han afirmat defensar sempre i votin en conseqüència al Parlament. No deien l’any passat que els pressupostos de la Generalitat a Tarragona eren intolerables “perquè discriminaven Tarragona”? Perquè aquells eren intolerables i ara, amb una inversió encara inferior, pensen votar a favor?”


“Els diputats d’ERC no poden votar a favor d’uns pressupostos que fan retrocedir la despesa social per càpita una dècada, als nivells de 2004. Què té que veure això amb la defensa de les polítiques socials pròpies de l’esquerra? Una mica de coherència, per favor!”, ha emfatitzat la senadora socialista.  

dilluns, 11 de novembre del 2013

ELOI MENASANCH: “AMB LA COMPLICITAT D’ERC LES ESCOLES DE L’OPUS DEI CONTINUARAN REBENT DINERS PÚBLICS”



La JSC de Tarragona ha denunciat que el vot el contra de CiU i PP i l’abstenció d’ERC ha impedit que s’aprovés una proposició votada pel conjunt de les forces d’esquerra (tret d’ERC) en la què es proposava una modificació de la llei d’educació de Catalunya per evitar que els centres educatius que encara separen els alumnes per raó de sexe continuïn rebent subvencions públiques.

“És absolutament increïble que un partit que s’autoproclama d’esquerres no voti SI a una proposta que, en un escenari d’augment de l’atur i de la pobresa, demana que les escoles que encara segreguen per raó de sexe continuïn rebent recursos públics. Gràcies al vot de la dreta i a l’abstenció d’ERC les escoles de l’Opus Dei a Catalunya continuaran rebent 22 milions d’euros de subvencions com a centres educatius concertats el curs vinent. Les dues que tenim aquí al Camp de Tarragona ja sumen quasi tres milions d’euros.”

Eloi Menasanch, primer secretari de la JSC de Tarragona i membre de l’executiva de Federació del PSC del Camp de Tarragona, ha advertit que “ja és el segon cop en poc temps que ERC vota amb la dreta al Parlament mocions que no es poden justificar des de la mínima coherència i dignitat d’un partit d’esquerres.”

“Ara fa uns dies CiU i ERC van rebutjar la proposta del PSC per reformar i ampliar la renda mínima d’inserció. Cal recordar que l’any passat el PSC va presentar la mateixa proposta que va ser aleshores rebutjada per CiU... i el PP. Perquè ara ERC canvia de vot? És raonable mantenir el statu quo actual quan un de cada cinc catalans es troben en situació de pobresa? ...la llibertat de Catalunya no passa per deixar a la cuneta als catalans més vulnerables a la crisi econòmica.”

El dirigent de la JSC ha emplaçat als membres d’ERC “que encara tinguin conviccions d’esquerra a plantar-se i no votar favorablement els pressupostos del Govern de CiU per a l’any vinent. No poden votar uns pressupostos que redueixen les inversions socials als nivells que teníem el 2004.”


“Els mateixos diputats d’ERC a Tarragona van dir que els darrers pressupostos de CiU per al Camp de Tarragona (2012) eren intolerables perquè suposaven “una discriminació per Tarragona”. Com van votar aleshores en contra i ara volen fer-ho a favor quan la inversió a les nostres comarques en el marc dels nous pressupostos encara és més baixa? No hi ha cap argument racional capaç de justificar aquest despropòsit”, ha afegit Eloi Menasanch.  

TARRAGONA MERECE MEJOR CALIDAD DEL AIRE



"Respirar aire limpio y sin riesgos para la salud es un derecho de toda persona". La frase no es mía, es de Ecologistas en Acción, pero comparto totalmente su filosofía especialmente después de conocer el último informe de la entidad donde precisamente Tarragona no sale bien parada, según los índices que marca la Organización Mundial de la Salud. Entonces, ¿por qué seguimos defendiendo tanto el coche, en lugar de apostar por la ciudad de las personas?

Es la pregunta que hago casi a diario a las personas con las que hablo o me reúno para  informar sobre las medidas que el Ayuntamiento está poniendo en marcha desde dos años para implantar Plan de Movilidad Urbana Sostenible de Tarragona (PMUST) ¿Qué ciudad queremos, la de los coches o la de las personas? Esa es la gran pregunta.

Estamos acostumbrados a llegar en coche a todas partes, hasta la puerta, aunque en realidad sabemos que eso es misión imposible, porque el aparcamiento es finito. Preferimos invertir el dinero en un vehículo propio aunque suponga gastar en él el 18% de nuestros ingresos, ya que según los expertos es el segundo gasto de la casa después de la vivienda, con costes fijos (precio de compra, matriculación, impuestos, ITV, seguro...) y variables (combustible, mantenimiento, averías, cambios de ruedas, pintura, filtros, aparcamiento.) Preferimos todo eso antes de evaluar como opciones otros modos de movilidad, como andar o bicicleta, o el transporte público, dejando el coche sólo para cuando no existe más alternativa.

Hay que tener en cuenta que no sólo es una opción de comodidad o de gasto. La hiper motorización genera altos costes sociales y de salud. De hecho, tal como explican Ecologistas en Acción en su último informe, está demostrado que la contaminación atmosférica causa graves daños a la salud y al medio ambiente. Los niveles actuales de contaminación atmosférica causan 16.000 muertes prematuras en España. Y en contaminación del aire, una parte viene de la industria pero en el centro de las ciudades el causante del 80% de los contaminantes es el tráfico de automóviles, el abuso del coche es el principal responsable.

En Tarragona, en concreto, tenemos como objetivo reducir en un 12% las emisiones de los contaminantes derivados de los vehículos motorizados, MP10 i NOx, con una reducción de las emisiones de 9.143,10 toneladas año. Estamos hablando de mejorar la calidad del aire de nuestra ciudad, de respirar en un ambiente más sano. Es un cambio de hábitos importante, somos conscientes, y por eso cuesta y hay que explicarlo. Eso sí, el beneficio colectivo es altísimo y muy evidente: respirar un aire más limpio y apostar por la Tarragona de las personas.

Article de Begoña Floria publicat al Diari de Tarragona 

RAMON FERRÉ: “COM? REUS ESTÀ AL BAIX PENEDÈS?”



“El primer que ha de fer un Govern que mereixi aquest nom és ser capaç de presentar uns pressupostos presentables, que s’entenguin, amb inversions reals i amb partides que es corresponguin amb els territoris on estan assignades”, així ho ha exigit avui el portaveu socialista al Consell Comarcal del Baix Penedès i a l’Ajuntament de Calafell, Ramon Ferré, que ha denunciat “el desgavell absolutament insuperable que representen aquests pressupostos a nivell de la comarca del Baix Penedès. Des de que Artur Mas és president de la Generalitat les inversions a la comarca han davallat un 25%.”

Segons ha remarcat el portaveu socialista, en l’annex d’inversions al Baix Penedès del mateix Departament d’Economia trobem una partida de 385.091 euros destinada a operacions de millora al parc de conservació.... de Reus. “Com? És que Reus està al Baix Penedès? Suposem que se’n dirà que la seu del parc de conservació de carreteres està a Reus i que les inversions en qüestió parcial o totalment poden beneficiar a la comarca però seria interessant que algú expliqués en què consistiran si és que realment beneficien al Baix Penedès.”      

En segon lloc, Ramon Ferré ha destacat que la principal partida dels pressupostos a la comarca són els 11,7 milions d’euros que es destinen al condicionament de la C-51 i una altra de 75.000 euros per pagar les expropiacions. “Doncs bé, com per art de màgia trobem aquestes dues partides idèntiques, al cèntim d’euro, a les inversions territorials de l’Alt Camp, o sigui que computen doble. Hores d’ara (quasi una setmana després de ser presentats oficialment) ni el delegat del Govern, ni els diputats de CiU per Tarragona, ni cap portaveu governamental ha estat capaç d’explicar a la ciutadania si estem davant d’un error garrafal o bé la inversió a la C-51 és el doble de la que se’ns va anunciar inicialment. I subratllo, quasi una setmana després!”

El PSC considera molt greu aquest fet perquè en cas d’estar les partides de la C-51 i de les expropiacions duplicades als pressupostos la inversió real de la Generalitat a les comarques del Camp de Tarragona tornaria a davallar fins als 35 milions d’euros, el que ens situaria, proporcionalment, a la cua del país en matèria d’inversions directes.

En darrer terme, Ramón Ferré ha recordat que en la presentació que la Delegació del Govern a Tarragona va fer d’aquests pressupostos es va anunciar que una de les inversions més importants era la que feia referència a l’IES La Talaia de Segur de Cafalell. “Doncs bé, en l’annex de les inversions reals al Baix Penedès no hem trobat cap partida per a aquesta escola per enlloc... encara que potser l’hauríem d’anar a buscar a les inversions del Baix Camp” ha ironitzat el portaveu socialista.


“Els ciutadans del Baix Penedès no ens mereixem aquesta burla i aquesta presa de pèl del Govern de CiU. Ara mateix se’ns presenten uns pressupostos on s’anuncien inversions que no hi figuren, consten altres que corresponen a altres comarques, i trobem d’altres desdoblades com per art de màgia a dues comarques diferents. Una mica de rigor i de seriositat, senyors de CiU! Si us plau!”, ha conclòs Ferré.

divendres, 8 de novembre del 2013

NI UN EURO PER AL MUSEU CASTELLER?



I molts euros menys pels catalans he d’afegir. Veiem-ho.

El  Govern de la Generalitat ha presentat aquesta setmana la seva proposta de pressupostos per  l’any vinent. Després del fet inèdit de prorrogar per enguany els pressupostos de l’any anterior i, per tant, actuar amb el pressupost pactat amb el PP l’any 2012 (fet sense precedents, repeteixo), en aquesta ocasió el Govern d’Artur Mas ha presentat les seves grans xifres per al 2014.

I quin és el resultat?

Podríem resumir-ho això: dolent per Catalunya, espantós per al Camp de Tarragona i regular (amb omissions destacables) per Valls i comarca. Així, les inversions a les comarques tarragonines tornen a caure i ens situen ja en el pitjor escenari de desinversió de la nostra història en democràcia. Tan sols 35 milions d’euros d’inversió per a més de 600.000 habitants, un conjunt inversor molt inferior al de tots els anys de Govern de progrés i fins i tot als anys de Govern de Jordi Pujol. Un cop més, l’excusa de CiU ha estat “l’herència” del tripartit i les “deslleialtats” de la malvada Espanya. És el mantra conegut,  per a CiU, la culpa de tots els mals sempre és “dels altres”, els d’aquí o els d’allà, i s’obliden de que fa tres anys que governen o mal governen a Catalunya.

He de dir que aquest tipus d’excusa ja no convenç ni als propis incondicionals. Després de tres anys tindrà també la culpa el tripartit i Espanya de que Artur Mas inverteixi 115 euros per habitant a Barcelona i tan sols 77 euros per habitant a Tarragona?

Aquí, a la nostra comarca, els 11,7 milions d’euros destinats a pagar les obres que s’estan fent pel  condicionament de la C-51 “salven” els pressupostos. Malgrat que els nostres veïns del Priorat i de la Conca de Barberà poden estar molt i molt més descontents que nosaltres, cal dir que també aquí, a Valls, trobem absències flagrants. La més evident és el Museu Nacional Casteller i pel que s’ha dit i s’ha publicat, serà una  absència permanent. Ni un cèntim d’euro, per a un projecte tan important com aquest no tan sols per la ciutat i per al conjunt de la comarca, sinó també pel mon casteller i pel conjunt del país. Els socialistes ja hem anunciat que presentarem una esmena als pressupostos per tal de que el govern de la Generalitat compleixi els seu compromís amb Valls, amb el Museu Nacional Casteller i amb la divulgació i potenciació de quelcom tan nostre com els castells que porten el nom de Valls i Catalunya arreu del mon. I ho dic clarament: COMPROMIS, hem de recordar que és el Govern de la Generalitat qui ha de finançar un terç del Museu; així es va acordar i signar en època del president Pujol i un alcalde del PSC a Valls i ara, amb un govern de CIU aquí i allà, hem d’acceptar que siguin els vallencs i vallenques amb el pressupost de la nostra ciutat els  que haguem de pagar més del 50% (i estic convençuda que amb la proposta que ara hi ha damunt la taula, aquest percentatge s’aproximarà al 75%)  del esperat Museu? La nostra resposta es clara: NO

Capítol a banda són les inversions no territorialitzables, la lletra del pressupost de cadascuna de les conselleries.  En aquest àmbit el Govern de CiU ens ha presentat la música dels pressupostos com “els més socials de la història de Catalunya” (Mas Colell dixit). I què ens trobem en realitat? Que les dades objectives desmenteixen aquesta cançó. Mireu, la despesa en salut, ensenyament, benestar, renda mínima d’inserció i ajuts socials a l’habitatge (els pilars bàsics de qualsevol Estat del benestar) han caigut 2.763 milions d’euros des del 2010 (darrer Govern de progrés). Més de 2.700 milions d’euros menys!! I després se’ns parla de pressupostos “socials” i de “progrés”...


Els socialistes intentarem esmenar aquest despropòsit en el debat parlamentari. Podrem fer-ho si l’actual soci parlamentari del Govern, ERC, recorda que és un partit d’esquerres. Si ho fa, aquests pressupostos no tiraran endavant, malauradament sembla que ERC ha bescanviat la  data d’una consulta pels benestar de molts i moltes catalans i catalanes. 

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

dijous, 7 de novembre del 2013

SANDRA RAMOS: “AMB CIU AL GOVERN LES INVERSIONS DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT A LA CIUTAT DE TARRAGONA HAN DAVALLAT UN 95%”



La portaveu de l’agrupació socialista de Tarragona, Sandra Ramos, ha denunciat avui “la brutal davallada de les inversions de la Generalitat a la ciutat de Tarragona amb CiU al Govern de la Generalitat. Les dades objectives són inequívoques i estan a la web mateixa del Departament d’Economia: en els darrers pressupostos del Govern de progrés del president Montilla les inversions directes a la ciutat van ascendir als 51,1 milions d’euros. Doncs bé, en els pressupostos “del Govern dels millors” d’Artur Mas de 2012 la inversió a la ciutat va davallar a tan sols 3,6 milions d’euros. Una xifra insultant per a una ciutat de més de 140.000 habitants, que ara encara ha baixat més fins als 2,4 milions d’euros en els pressupostos de 2014. És a dir, en quatre anys les inversions s’hauran enfonsat en un 95%.”

Segons ha subratllat la portaveu socialista, les inversions de la Generalitat a Tarragona són molt inferiors a les d’altres ciutats amb un pes demogràfic i territorial similar, com Lleida o Girona, i fins i tot molt inferiors a d’altres municipis propers però amb un total de població molt inferior, com Vila-seca “on per segona vegada consecutiva amb CiU trobem un volum inversor que dobla al de Tarragona. Que consti que no tenim cap paraula de menysteniment en relació a les inversions a Vila-seca, ans al contrari, l’únic que diem és que Tarragona també mereix constar al mapa mental de les inversions del Govern d’Artur Mas.”

“Els socialistes afirmem que els tarragonins no ens mereixem aquest menyspreu permanent de CiU i dels seus socis parlamentaris (ahir el PP i avui ERC). Pel seu volum de població, pel dinamisme de la seva societat civil i dels seus emprenedors, per les necessitats dels tarragonins més afectats per la crisi econòmica i pel pes específic i inequívoc de la ciutat, no només a la província sinó al conjunt de Catalunya, Tarragona és mereix molt més que aquesta inversió ridícula del Govern de CiU.”

En aquest sentit, el PSC de Tarragona ha denunciat que en aquests pressupostos per al 2014 no hi ha inversions a Tarragona ni en matèria d’equipaments educatius, ni en l’àmbit de la logística, els serveis socials, de la justícia, de la millora de la xarxa viària i dels accessos a la ciutat, del sanejament de l’aigua, del sector sociosanitari, ni en matèria mediambiental, etc. “Són uns pressupostos que passen de llarg de Tarragona.”


CiU i ERC

En relació a les declaracions del delegat del Govern, Quim Nin, intentant justificar aquesta desinversió, la portaveu socialista ha emplaçat als dirigents de CiU “a deixar d’una vegada de sacsejar el tripartit i Espanya com a excusa de la seva pròpia incompetència. Ja cansa aquesta actitud de manca de responsabilitat sobre la pròpia acció de Govern. El brutal desequilibri inversor del Govern de CiU en els pressupostos de la Generalitat és també culpa del tripartit i d’Espanya? Ja n’hi ha prou d’excuses lamentables que tan sols suggereixen un somriure de condescendència!”

Sandra Ramos ha recordat que quan la inversió del Govern a Tarragona era de 51 milions d’euros i al Camp de Tarragona de 152 milions d’euros, CiU va convocar una roda de premsa per dir que “els pressupostos condemnem a Tarragona a ser una de les zones més castigades pel tripartit, segons paraules literals d’Oriol Pujol. Com? 51 milions d’euros són “un càstig” i ara 2,4 són una inversió digna i justa per Tarragona? Perquè el senyor Oriol Pujol i els diputats tarragonins de CiU per Tarragona qualificaven aquells pressupostos de “vergonya” i resten muts ara? Ens enganyaven llavors o ho fan ara? Una mica de coherència, si us plau.”


Finalment, la portaveu socialista també ha recordat que en els darrers pressupostos del Govern Mas els diputats d’ERC per Tarragona van denunciar el desequilibri territorial que suposaven i la manca d’inversions a Tarragona. “Seria incomprensible, companys d’ERC, que quan la inversió era de 3,6 milions d’euros i vosaltres mateixos denunciàveu aquest despropòsit votéssiu en contra dels pressupostos i ara, amb una inversió encara més inferior i més insultant per Tarragona, votéssiu a favor. Seria realment incomprensible i impossible de justificar”, ha subratllat la portaveu dels socialistes tarragonins.