divendres, 28 de febrer del 2014

EL PSC PROPOSA QUE UNA PART DELS BENEFICIS DEL PROJECTE DE BCN WORLD ES REINVERTEIXIN A LES COMARQUES TARRAGONINES



El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Xavier Sabaté, ha desgranat aquest divendres les esmenes que el PSC ha presentat al Parlament en relació al projecte de BCN World. Sabaté ha reafirmat que “el PSC està a favor del projecte però amb la condició d’humanitzar-lo i que part dels beneficis que generi reinverteixen al nostre territori.”

Així, pel que fa a la fiscalitat els socialistes “no volem una rebaixa de la fiscalitat del joc que ens situï en el mapa del món com uns dels països amb un gravamen fiscal més baix. No ho volem per una raó de moralitat bàsica: no podem permetre que es rebaixin els impostos del joc fins a percentatges ridículs quan, al mateix temps, s’està demanant als treballadors, en un escenari marcat per l’augment de l’atur i la caiguda dels sous, que paguin fins l’últim cèntim d’euro dels impostos del treball. No ho podem permetre, seria una immoralitat.”

Per tant, l’esmena socialista proposa una rebaixa del 55% al 35% en l’impost del joc tan sols en el cas de què es reinverteixi el 5% dels beneficis al territori. O bé una rebaixa del 25% dels impostos si la reinversió dels guanys s’incrementa fins al 10%. Així mateix, el PSC defensa que hi hagi el compromís addicional per tal que el 3% dels guanys i l’1% de les inversions destinades a la construcció dels equipaments del complex es destinin a tres finalitats socials concretes: la prevenció i tractament de les ludopaties, la creació d’un fons social per als treballadors i el finançament de les entitats que es dediquen a treballar amb persones amb discapacitat.

“També volem que en el projecte figuri explícitament el compromís de prohibir l’accés als menors als centres de joc. En matèria urbanística cal respectar el medi ambient de la Costa Daurada. No volem parets de ciment davant de les platges i no volem que ningú llenci una pilota cap endavant emplaçant a un futur pla urbanístic. El volem ara”, ha subratllat el diputat tarragoní.

Finalment, el PSC també proposa un canvi en la denominació del projecte. “A nosaltres ens interessa promocionar el nostre territori per això proposem que s’utilitzin els topònims propis de les nostres comarques, ja sigui Tarraco, Costa Daurada, Vila-seca, Salou, etc.”


En darrer terme, Sabaté ha criticat la mala gestió que el Govern de CiU ha fet d’aquest tema tan important per les comarques tarragonines com pel conjunt del país. “Hem de denunciar l’actitud irresponsable d’un Govern que ha demostrat un comportament tan passiu en un tema tan sensible i que no ha fet els deures durant els set mesos de tramitació parlamentària. L’executiu d’Artur Mas tan sols està en el seu monotema permanent i no governa. Des del mes de juliol han estat de braços creuats sense buscar complicitats o cercar punts de trobada, sense negociar amb la resta de grups i agents implicats. Una negligència impresentable”, ha subratllat el diputat socialista.   

dijous, 27 de febrer del 2014

EL PSC APEL.LA A UNA GRAN MOBILITZACIÓ EN LA CONCENTRACIÓ DEL 8 DE MARÇ A TARRAGONA DE REBUIG A LA LLEI DE L’AVORTAMENT DEL PP



La secretaria de polítiques d’igualtat del PSC de Tarragona ha fet avui una crida a la ciutadania per tal que es mobilitzi massivament el 8 de març a la manifestació que recorrerà la Rambla Nova de Tarragona de rebuig a la reforma de la llei de l’avortament impulsada per el Govern del PP.

La responsable de la secretaria, Ana Santos, ha destacat que “els i les socialistes continuem la nostra campanya en defensa dels drets de les dones i en contra de les intencions retrogrades de Gallardón i del PP. Els grups municipals socialistes ja han presentat als ajuntaments tarragonins mocions de rebuig a la reforma del PP i hem participat tant en el tren de  la llibertat com en les concentracions en defensa dels drets i de la dignitat de les dones.”

Ana Santos ha explicat que en breu es presentarà el col·lectiu “Onada Violeta” format per diverses associacions i entitats tarragonines. Així mateix, la dirigent socialista ha tornat a emplaçar al portaveu popular Alejandro Fernández a què rectifiqui les seves recents declaracions en les què aquest manifestava que les dones no tenen dret a l’avortament. “La lluita de les dones per la consecució dels seus drets té un llarg recorregut, també de sang i de patiment, com perquè ara el senyor Fernández vulgui atribuir-se la capacitat de negar-nos aquests drets en funció dels seus prejudicis ideològics. En tot cas declaracions com les del senyor Fernández ens demostren que encara hi ha molt tram per recórrer abans d’aconseguir assolir una societat justa on els homes i les dones tinguin els mateixos drets també a la practica.”

Per la seva banda, la secretaria de polítiques de justícia del PSC, Lídia Santos, ha participat aquesta tarda en una de les conferències organitzades pel PSC de Tarragona en el marc d’aquesta campanya contra la reforma de l’avortament.

Durant la seva intervenció Lídia Santos ha afirmat que “la llei que vol tirar endavant el PP és una autèntica regressió sense precedents a la Unió Europea i és, de facto, més restrictiva que la llei del 1985. Per tant, suposa una salt enrera de més de 30 anys i ella mateixa constitueix una violència estructural sobre les dones.”

En aquest sentit, ha remarcat que “es tracta d’una llei profundament classista ja que les dones que s’ho puguin permetre econòmicament marxaran a l’estranger per poder avortar mentre que aquelles que no disposin de recursos quedaran en una situació de pseudoclandestinitat, víctimes de condicions d’insalubritat que poden posar en risc la seva vida.”

Lídia Santos ha recordat que, segons dades de les Nacions Unides, al món cada vuit minuts una dona perd la vida com a conseqüència d’avortaments insegurs.


“Els i les socialistes defensem el dret de les dones a decidir de manera lliure i responsable sobre la seva salut sexual i reproductiva. Han estat Governs socialistes els que han garantit i ampliat els drets de les dones en aquests darrers 35 anys. En cas de tirar endavant la reforma il·lògica de Gallardón i Rajoy la nova legislació deixarà fora de l’avortament legal proper de 100.000 dones a tot el país”, ha conclòs la dirigent socialista.  

ELS PERMISOS DE MATERNITAT A TARRAGONA CAUEN UN 17,2% AMB EL GOVERN DEL PP



El diputat socialista Joan Ruiz ha denunciat avui “la caiguda dels permisos de maternitat a la província de Tarragona que s’ha registrat des de l’arribada del Govern del PP. En aquests dos primers anys ja acumulem una davallada del 17,2% dels permisos i de les quanties.”

Segons ha desgranat el diputat socialista els permisos de maternitat a Tarragona han passat dels 5.821 permisos el 2011 (darrer any de Govern de progrés) a 4.817 permisos el 2013 (segon any de Govern de Rajoy). També durant aquest període les quanties totals per aquesta prestació a la província de Tarragona han caigut de 32.497.661 euros a 26.906.095 euros.

“I tres quarts del mateix pel que fa als permisos de maternitat i a les prestacions per tenir cura d’un familiar que també han registrat una caiguda generalitzada.” Així, l’any passat tan sols 4.331 tarragonins van beneficiar-se del permís de paternitat, el que representa un 5% menys que l’any anterior, mentre que només 397 tarragonins van poder gaudir d’una prestació per tenir cura d’un familiar, el que suposa una davallada del 12% en relació a les dades de 2012.

“Aquests descens de 1.004 permisos de maternitat en els dos darrers anys a la província de Tarragona no és casual, ni passa perquè sí, ni és conseqüència dels vents “del Cabo de Hornos”. És el resultat de la crisi, de l’augment de la pobresa i de l’alarmant increment de l’atur femení que impedeix l’accés al permís ja que si no tens treball no tens dret a la prestació. I és que malgrat les fàbules de Rajoy i Montoro que ens volen vendre que “la reforma laboral está funcionando muy bien” l’atur femení registrat a la província de Tarragona ja ha arribat a les 36.000 dones, una xifra sense precedents.”

“El que és realment fascinant és que mentre no trobem ni un sol indicador social que hagi millorat amb el Govern del PP, ni un de sol!, el senyor Rajoy tingui la indecència de dir que “la verdad es que estamos mejor que hace dos años” i es dediqui al vell art de l’autoadulació des del Congrés dels Diputats. Però, en quin món viu aquest senyor?”

Cal recordar que aquesta mateixa setmana la Federació del PSC del Camp de Tarragona ha denunciat que hi ha 13.500 famílies a la província de Tarragona que tenen a tots els seus membres a l’atur i que no cobren cap prestació, ni subsidi, que els suposi un ingrés mínim mensual. Així mateix, l’executiva dels socialistes tarragonins ha alertat que tan sols en el darrer any el nombre total de famílies en aquesta situació s’ha incrementat en un 35% a les comarques tarragonines. 

  

PERÒ DE QUÈ ES FELICITA MARIANO RAJOY?



Ahir al matí vaig ser testimoni de com un matrimoni discutia al supermercat. Discrepaven sobre què podien comprar amb només cinc euros. La dona deia que era millor comprar paquets d’arròs que duraven més i garantien una alimentació bàsica per a més dies. L’home volia comprar barres de pa. Un exemple més, vaig pensar, de la realitat dramàtica que per culpa de la crisi i de les retallades de la dreta viuen tantes i tantes famílies al nostre país.  

Però després vaig arribar a casa, vaig encendre la tele i vaig escoltar a Mariano Rajoy, solemnement a l’atri del Congrés dels Diputats, afirmar rotundament coses com aquesta: “la verdad es que estamos mejor que hace dos años”, “lo peor de la crisis ha pasado ya”, “hemos atravesado con éxito el Cabo de Hornos”, i així tot meravellós, idíl·lic i esplèndid ad nauseam.  

No tinc paraules per descriure la sensació d’irrealitat que vaig experimentar en escoltar el balanç tipus Alícia al País de les Meravelles que explicava Rajoy. Però de què parla aquest home? En quin món viu? Com es pot fer un balanç tan esplendorós que contrasta amb la duríssima realitat que la immensa majoria de la població viu a peu de carrer? S’ha donat un tomb el senyor Rajoy pels carrers de les ciutats d’aquests país? Ha parlat amb els aturats, els joves, els pensionistes, els dependents, els malalts crònics, etc.? No ho ha fet, perquè si ho hagués fet mostraria un mínim de respecte i no es burlaria del patiment i angoixa de tantes persones afirmant una realitat contraria a la que viuen a la seva vida diària.

De l’actitud de Rajoy, honestament, no sé que es pitjor, si intenta enganyar-nos a tots o immers en el seu particular bunker mental (val a dir que es va dedicar a llegir tota l’estona com un alumne aplicat els fulls que li havien posat davant els seus assessors) creu les seves pròpies falsedats. En tot cas, la seva intervenció tan sols provoca la perplexitat i hilaritat més absoluta. Com molt bé li va respondre Rubalcaba: “señor Rajoy, en qué país vive usted?”

Tot va de fàbula, senyor Rajoy? Doncs vegem-ho repassant les principals dades d’aquest 26 mesos de Govern del PP: en aquest període, segons les mateixes dades oficials del ministeri d’economia, s’ha destruït més d’un milió de llocs de treball (tan sols aquest mes de gener s’han perdut 184.000 llocs de treball), la reforma laboral del PP ha abaratit l’acomiadament i ha baixat els salaris, de mitjana, un 10%, un de cada tres nens viu en paràmetres de pobresa, s’han eliminat beques, prestacions i ajudes socials a dojo, s’ha tret poder adquisitiu als pensionistes i s’ha acabat amb el caràcter universal de la sanitat pública. Carai! (podria dir qualsevol) com és possible, doncs, no tan sols felicitar-se per aquest balanç si no també treure’n pit, orgullós?

El mateix Rajoy ens ho explica agitant algunes dades macroeconòmiques, parlant del turisme i posant com a essència de la veritat absoluta uns informes de les agències de qualificació...les mateixes que deien que tot anava bé fins que la bombolla immobiliària ens va explotar a la cara. En tot cas, qualsevol persona que hagi seguit la intervenció de Rajoy pot preguntar-se perquè si són certes aquestes afirmacions econòmiques apoteòsiques del Govern del PP ell no nota res en la seva vida quotidiana?

Lluny de resignar-nos, els socialistes denunciem les mentides del PP i posem damunt la taula mesures reals per invertir l’actual situació d’emergència social. Per exemple, plantegem una reforma fiscal que inclogui un nou impost sobre la riquesa, per aconseguir que paguin més aquells que més tenen i per a què no paguin IRPF els aturats, pensionistes i treballadors amb fills que cobrin menys de 16.000 euros a l’any. I sobretot acabar amb la vergonya de l’amnistia fiscal del PP adreçada als grans delinqüents i evasors fiscals!


El senyor Rajoy durant la seva lliçó d’eloqüència en què presumia de recuperació i de millores econòmiques es va oblidar d’explicar com és possible que si tot va a les mil meravelles el seu Govern hagi congelat el salari mínim i aprovat mesures tan injustes com fer que els malalts de càncer, leucèmia o hepatitis crònica hagin de pagar el 10% de la seva medicació hospitalària. Després ens va prometre l’enèsima baixada d’impostos. Cal recordar que va fer el mateix el 2011 i després va augmentar-ne més de 50. Tot plegat molt interessant, didàctic i digne d’un Cantinflas de la política. Tan sols quan el senyor Rajoy i els seus assessors respectin el sentit comú dels ciutadans, experimentin el valor de la humilitat i s’hagin donat una volta pel carrer podrà el PP afirmar que ha deixat enrera el Cap d’Hornos de la prepotència, la supèrbia i l’autobombo.        

Article d'opinió d'Eloi Menasanch publicat al diari Més Tarragona 

dimecres, 26 de febrer del 2014

EL PSC DE RODA DE BERÀ PROPOSA ELABORAR UN PLA MUNICIPAL D’HABITATGE PER POSAR EN ÚS SOCIAL ELS PISOS DESOCUPATS QUE SIGUIN PROPIETAT DE LES ENTITATS FINANCERES



La portaveu socialista a l’Ajuntament de Roda de Barà, Mayte Huerta, ha anunciat avui que el PSC presentarà una moció demanant la creació d’un pla municipal d’habitatge que contempli les mesures adients per evitar la desocupació permanent i injustificada d’habitatges a Roda de Berà.

“El pla contemplaria programes d’inspecció a fi i efecte de constatar quins habitatges en mans d’entitats financeres es troben es permanent estat de desocupació. Si els procediments administratius confirmen que s’està produint la desocupació permanent de l’habitatge amb finalitats especulatives es podrà sancionar la propietat amb multes que poden arribar fins als 100.000 euros si no es produeix l’ocupació de l’immoble, tal i com estableix la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya.”

Així mateix, la llei permet iniciar un expedient sancionador per infracció molt greu en cas que es mantingui la desocupació de l’habitatge i s’hagi esgotat el termini fixat per corregir aquesta situació. En aquest cas la sanció a l’entitat financera seria d’entre 3.000 a 900.000 euros.

Segons la portaveu socialista, “es tracta d’una mesura excepcional que respon a una realitat excepcional com és la situació de centenars de famílies de Roda que com a conseqüència de la crisi no poden fer front al pagament de les seves hipoteques o del lloguer dels seus pisos. Malgrat això, les entitats financeres i les seves immobiliàries acumulen milers de pisos en desús a tot el país destinats exclusivament a l’especulació tot i que algunes d’aquestes entitats financeres han estat rescatades amb diners públics. Per això, els socialistes entenem que des de l’Ajuntament de Roda hem de fer tot el possible per mobilitzar l’habitatge buit i garantir-ne l’ús social atesa la realitat dramàtica que viuen moltes famílies.”  

D’altra banda, el grup socialista també presentarà una moció demanant la retirada de la reforma de la llei de l’avortament que ha impulsat el Govern del PP. “És realment difícil trobar una actuació que hagi despertat un rebuig tan unànime de totes les forces polítiques i de la immensa majoria de la societat. Aquest despropòsit no pot tirar endavant.”


Finalment, el PSC també donarà suport a la moció en defensa de l’autonomia municipal i de rebuig a la reforma local que ha endegat el PP. “Si s’aprova aquesta reforma els ajuntaments de municipis menors de 20.000 habitants, com és el cas de Roda, quedaran reduïts a entitats decoratives, buides de recursos i competències per donar serveis bàsics als seus veïns tal i com aquests es mereixen”, ha conclòs la portaveu socialista.

dilluns, 24 de febrer del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE EN UN ANY EL NOMBRE DE FAMÍLIES AMB TOTS ELS SEUS MEMBRES A L’ATUR I SENSE CAP INGRÉS S’HA INCREMENTAT EN 3.500 A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA



La diputada socialista i responsable de l’àrea social del PSC, Eva Granados, ha alertat avui a Tarragona de l’augment de la pobresa i de les desigualtats al conjunt del país i també a les comarques tarragonines.

“Les llistes d’espera per aconseguir alguna prestació en concepte de llei de dependència ja supera les 36.000 famílies al Camp de Tarragona. Així mateix, els Ajuntaments, com el de Tarragona, han de fer front a la manca de pagaments per part del Govern de la Generalitat i afrontar, al mateix temps, la demanda d’ajudes socials extraordinàries i urgents que arriba del carrer. Molts ajuntaments encara tenen pendents els pagaments de les subvencions socials corresponents al 2013 per part del Govern d’Artur Mas”, ha explicat la diputada socialista.

El PSC proposa mesures urgents i immediates per pal·liar aquest augment de la pobresa que CiU i ERC o bé neguen o bé intenten menystenir. “Des de la Generalitat no es fa més que retallar com per exemple els programes d’ajudes d’urgència social que estan congelats des del 2011. I mentre això passa ajuntaments com els de Tarragona han de buscar diners de sota les pedres per poder donar serveis bàsics en alimentació, beques de menjadors o subministraments essencials.”

Eva Granados ha explicat que a instàncies del grup socialista el Parlament de Catalunya celebrarà aquest proper mes de març un ple monogràfic per tractar sobre l’augment de la pobresa i les desigualtats.

“Per als socialistes hi ha tres línies vermelles que per a nosaltres són bàsiques: Primer, cal una garantia d’aliments. En aquests moments hi ha uns 50.000 nens catalans amb risc de desnutrició a Catalunya i això és intolerable. Volem una garantia d’alimentació i de beques de menjador per aquests infants.”

Segon, el PSC proposa una reforma de la renda mínima d’inserció per garantir uns ingressos econòmics mínims per a tots els ciutadans de Catalunya. I, en tercer terme, “volem garantir uns paràmetres d’habitatge en dignitat. No ens resignem davant del drama de la pobresa energètica, per això volem impulsar un PIRMI energètic per garantir la cobertura bàsica de llum, aigua i gas per a tots els catalans i catalanes.”

En aquest sentit, el viceprimer secretari de l’agrupació socialista de Tarragona, Javier Villamayor, ha subratllat “l’augment enguany de 100.000 euros de les partides d’urgència social de l’Ajuntament de Tarragona que ja arriba a un pressupost total de 345.000 euros.”

Des del 2007 el pressupost social de l’Ajuntament de Tarragona s’ha incrementat en un 60% i s’ha passat de 36.000 atencions directes a més de 67.000 en aquests poc més de sis anys, és a dir, quasi el doble. Dues terceres parts d’aquesta acció social es concentra en els barris de ponents de la ciutat que són els que acusen la crisi més directament.

Finalment, Eva Granados ha explicat que segons les darreres dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística el nombre de famílies a la província de Tarragona amb tots els seus membres a l’atur i que no cobren cap subsidi o prestació ha passat de 10.000 famílies a 13.500 en poc més d’un any, “aquesta és la intensitat del creixement de les desigualtats a la nostra societat.”


“Els socialistes reivindiquem un país on cap ciutadà passi gana i on tothom pugui escalfar-se a l’hivern, no com a la Catalunya real actual on hi ha nens que passen fred i que arriben a l’escola sense haver esmorzat ni haver sopat el dia anterior”, ha conclòs la diputada socialista. 

divendres, 21 de febrer del 2014

HOMENATGE A UN FEIXISTA?



Va passar en un recent debat polític a TAC 12. Cansat d’escoltar com el candidat del PP sostenia la seva singular visió de la democràcia consistent en dir que no importa la voluntat dels ciutadans sinó tan sols la seva lectura intransigent i tancada de la Constitució que es presenta com un tòtem sagrat que no es pot modificar i que regnarà pels segles dels segles, un dels presents li va etzibar: “vostè no pot donar lliçons de democràcia perquè un Ajuntament del PP organitza i permet un homenatge a un general feixista.”

Situem-nos. L’Ajuntament de Burgos, amb majoria absoluta del PP, acollirà en una de les seves sales d’exposicions municipals una mostra en honor al general franquista Juan Yagüe, un dels pitjors assassins de la història contemporània espanyola, responsable d’atrocitats com la matança de Badajoz on més de 1.500 persones van ser assassinades en menys de dues setmanes. Sota el títol “un hombre y el resurgir de Burgos, Yagüe” la mostra homenatja al general facciós amb l’argument de què “va impulsar moltes obres públiques”. Moltes obres públiques...i un rastre de sang i assassinats per allà on van passar les seves tropes. Només cal recordar les declaracions del tal Yagüe a un periodista americà en ser preguntat sobre la sort dels presoners capturats a Badajoz: “por supuesto que los matamos. ¿Qué esperaba usted?”. Però com es pot fer un homenatge a gent com aquesta?

I quina va ser la resposta la diputat del PP, senyor Luna, a la interpel·lació de la que era objecte? Va aprofitar per condemnar l’homenatge a un assassí que entre d’altres petits detalls era un dels generals franquistes que va entrar a sang i foc a Tarragona el gener de 1939 i responsable, per tant, de la repressió posterior? Doncs no, el senyor Luna va insinuar una excusa per eludir el tema “bé, d’ajuntaments n’hi ha molts...”, i com dirien, en castellà, “a otra cosa mariposa.”

Crec honestament que el rebuig que encara ara mostra el PP per condemnar el franquisme és indigne i un insult addicional a les víctimes de la dictadura i als seus familiars. No són la dreta “moderna”? No es volen equipar a la dreta liberal europea? Algú s’imagina a la Democràcia Cristina alemanya organitzant un homenatge a Hitler? Què dirien el senyor Luna i el senyor Fernández si algú des de l’esquerra organitzés una mostra en honor a Stalin?

I no es tracta de fets puntuals, sinó d’una actitud constant. Només cal recordar les intolerables afirmacions de l’alcalde gallec del PP que va justificar el seu rebuig a condemnar el franquisme afirmant que “si va haver-hi persones afusellades per Franco seria perquè s’ho mereixien.” O les recents fotografies publicades per un mitjà de comunicació on es veu a dirigents de Nuevas Generaciones del PP valencià fent la salutació feixista. Per no parlar de l’exhibició masclista, barroera i xulesca del militant del PP que es dedicava a increpar a les persones que es manifestaven a favor dels drets i llibertats de les dones en la darrera conferència del senyor Fernández.

Hi ha actituds i comportaments que són injustificables, senyors del PP. Poden equivocar la seva política econòmica, com és el cas, poden fins i tot enganyar la ciutadania com han fet executant just el contrari del que van prometre durant la campanya electoral, però el que és absolutament intolerable és que es burlin del dolor de la gent. Com pot ser encara, després de cinc anys de mentides, que el PP passi de puntetes sobre l’escàndol Gürtel-Bárcenas? Primer van negar-ho tot, després Rajoy va afirmar que “nadie podrá demostrar nunca que Bárcenas no es inocente”, després li va enviar un missatge dient “aguanta Luis, hacemos todo lo que podemos”, després va dir “todo es mentira, salvo algunas cosas” per, finalment, tornar a mentir al Congrés afirmant que des de que ell és president Bárcenas ja no estava al partit (quan es van fer públiques les nòmines de Bárcenas es va demostrar que això també era mentida.)


O sigui, amb l’extresorer a la presó, 74 dirigents i diputats del PP imputats per corrupció i dotzenes d’informes policials acreditant el finançament irregular del PP, de veritat no passa res? I amb quina autoritat moral poden després demanar als ciutadans que assumeixin els sacrificis “necessaris” en forma de retallades per sortir de la crisi?

Article d'opinió de David González publicat al Més Tarragona  

dijous, 20 de febrer del 2014

EL PARLAMENT APROVA UNA PROPOSTA DEL PSC PER DEFINIR ENGUANY UN PLA DE SERVEIS FINS AL 2016 PER A L’EMPRESA PÚBLICA SANITÀRIA DEL CAMP DE TARRAGONA GiPSS



La Comissió de Salut del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous una proposta de resolució del PSC per la qual s’insta al Govern a definir el paper de l’empresa Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPPS) en l’àmbit de la regió sanitària del Camp de Tarragona presentant un pla de serveis, d’activitat, de plantilles i de pressupost fins al 2016.

Així mateix, la proposta socialista també insta també a la Generalitat a revisar la composició del Consell d’Administració de GiPPS, garantint l’absència de conflictes d’interessos entre els patrons.

Malgrat això, la diputada socialista Núria Segú ha lamentat que “els diputats de CiU i ERC hagin votat en contra de què s’aprovés el punt de la proposta de resolució del PSC que demanava impulsar una aliança estratègica entre GiPPS i l’ICS, que són les dues empreses públiques sanitàries del Camp de Tarragona, de manera que GiPPS tingués el lideratge de l’atenció sociosanitària complementària a l’atenció primària i de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.”

“Els socialistes creiem que és necessari que el sociosanitari Francolí tingui una gestió coordinada amb la de l’Hospital Joan XXIII per millorar el servei que ofereix als ciutadans de Tarragona i per optimitzar recursos.”  

El PSC considera que “a les regions sanitàries de Girona i Lleida ja s’està avançant en el procés iniciat per aprofundir sinèrgies entre les diferents empreses públliques dependents del Departament de Salut que gestionen els hospitals gironins i lleidatans. Per a nosaltres, el mateix que s’està produïnt a Girona i Lleida cal aplicar-ho a Tarragona.”


La diputada socialista ha alertat que “la indefinició, les retallades i la minva de serveis a GiPPS poden acabar posant en qüestió la viabilitat d’aquesta empresa pública i afectar a la qualitat dels serveis sanitaris que ofereix als tarragonins. D’aquí l’objectiu de la proposta de resolució presentada avui al Parlament pel grup socialista.” 

LA DIGNITAT DE TARRAGONA



Feia un d’aquells dies assolellats de tardor i els candidats de CiU van decidir anar d’excursió i passar una bona estona. Així que van organitzar una sortida i van decidir iniciar la campanya de les eleccions al Parlament (la que portaria Artur Mas a la presidència) al municipi de Forès, a la Conca de Barberà. El motiu? Ens ho explicava el mateix cap de llista convergent, senyor Poblet: “volem denunciar l’oblit dels petits municipis de Tarragona per part del Govern tripartit. Nosaltres donem suport al món local, no podem permetre que en els darrers anys el 70% del pressupost vagi a l’àrea metropolitana.”

Demano molta atenció a aquestes paraules perquè precisament aquell any, darrer del Govern de progrés, les inversions de la Generalitat a la Conca de Barberà van ascendir a 9.868.101 euros. Durant aquest mateix període que es denunciava, el Govern catalanista i d’esquerres havia construït una nova escola a Blancafort, un nou institut a l’Espluga de Francolí, es van obrir nous consultoris d’atenció sanitària (Solivella, Vallfogona, etc.), es va millorar la xarxa de carreteres locals i de mobilitat i es va invertir en logística i promoció turística i econòmica.

I quina és l’obra de Govern d’aquells que van anar d’excursió aquell dia a Forés? En els primers pressupostos del Govern de CiU, amb el suport del PP, la inversió va davallar de 10 milions d’euros a tan sols 447.938 euros. Semblava un desastre difícil de superar. Ho han aconseguit, en aquest cas amb el suport d’ERC. En els pressupostos per enguany les inversions de la Generalitat cauen a tan sols 25.000 euros per a tota la comarca. O el que és el mateix, l’equivalent a un euro d’inversió per cada habitant de la Conca. Si 10 milions d’euros eren un “oblit”, 25.000 euros com es poden qualificar? Burla intolerable? Presa de pèl? Menyspreu al territori? Deixem que el delegat del Govern i els diputats de CiU i ERC responguin a aquesta pregunta des de la coherència del que denunciaven fa menys de quatre anys.

I tres quarts del mateix pel que fa a les inversions del Govern de l’Estat. Amb la majoria absoluta del PP i Rajoy de president les inversions directes de l’Estat a Tarragona han baixat d’una mitjana de 511 milions d’euros (amb Govern socialista) a tan sols 325 milions d’euros (amb Govern del PP). Per què aquesta davallada tan brutal? Per què la província de Castelló (amb menys de 600.000 habitants) augmenta els pressupostos enguany en 40 milions d’euros mentre que la de Tarragona (amb més de 800.000 habitants) continua perdent inversions? És que som menys ciutadans que la resta per al Govern del PP?

Ara se’ns agita l’enèsim anunci d’inversions a l’A-27 com la gesta més gran de tots els temps. Però ja diuen que les hemeroteques les carrega el diable així que tan sols cal anar a Internet i llegir que deia el diputat del PP per Tarragona, senyor Fernández, quan valorava els Pressupostos Generals de l’Estat per Tarragona el 2012: “hay que destacar que incluyen una partida de 8 millones de euros para el tramo Morell-Variante de Valls de l’A-27 y otra de 3 millones de euros para la variante de Valls.” On estan aquestes partides? Per què s’han volatilitzat a l’aire i no s’han executat? Ens enganyaven aleshores o ens enganyen ara?


Crec que el que he dit fins ara posa de relleu de forma irrefutable una desinversió objectiva tant per part del Govern de la Generalitat com per part del Govern de l’Estat amb les comarques tarragonines, una desinversió que hem denunciat els socialistes però també les cambres de comerç i la resta d’agents socials, cívics i econòmics de la província. Tarragona ha de reaccionar en defensa de la seva dignitat i del futur dels seus fills i filles. No pot ser, per exemple, que representem el 9% de la població de Catalunya i tan sols rebem, sistemàticament, menys del 5% de la inversió total de la Generalitat. Hem de plantar-nos en defensa no del tarragonisme simbòlic si no del tarragonisme real, el social, el que garanteixi unes inversions que ens consolidin com el que som, un dels territoris amb més projecció de l’arc mediterrani.

Article d'Artur Miró publicat al Diari de Tarragona 

dimecres, 19 de febrer del 2014

DE DEBÒ LA CRISI NO HA FET CRÉIXER LA POBRESA?



Els socialistes venim denunciant fa temps que els efectes més devastadors de la crisi estan afectant, en especial, als sectors més dèbils i vulnerables de la societat. Això és particularment evident en el cas dels infants. La mateixa Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i Adolescència (FEDAIA) ha alertat sobre l’augment de la pobresa entre els menors de 16 anys. En aquests moments el percentatge s’acosta perillosament a quasi el 30% dels nens i nenes catalans. O el que és el mateix: un de cada quatre nens del país malviu en situació de pobresa.

Malgrat la contundència d’aquestes dades tant el Govern de la Generalitat com el Govern de l’Estat prefereixen no donar-se per assabentats d’aquesta tràgica realitat. Així, el mateix portaveu del Govern, Francesc Homs, va definir aquesta pobresa com a “estructural” en ser preguntat sobre aquesta qüestió en roda de premsa. Segons el Govern de CiU la realitat és que “el 2006 hi havia un 19.1% de pobres al nostre país i ara tenim un 19.1% de pobres.” O sigui, ve a dir, tranquils tots que la pobresa no creix. On està el parany? En què el llindar de la pobresa es calcula en funció dels ingressos del país o bé de les unitats familiars. Un cop la crisi fa baixar aquests ingressos el llindar de la pobresa també baixa. D’aquí aquest percentatge similar tot i que la situació a peu de carrer sigui dramàticament més angoixant. D’altra banda, pot el portaveu d’un Govern amb un mínim de sensibilitat social afirmar que un 19% de pobresa –és a dir, que quasi dos de cada 10 catalans són pobres- és una pobresa “estructural”?

Com acostuma sempre a passar, el Govern del PP va una mica més enllà a l’hora de superar qualsevol afirmació que desafiï el sentit comú dels ciutadans. En aquest cas va ser la ministra de Sanitat la qui va convertir al senyor Homs en quasi un moderat en “assegurar” que la pobresa infantil ha baixat als nivells previs a la crisi gràcies a les mesures impulsades pel Govern de Rajoy.   

Aquestes afirmacions dels Governs de CiU i PP ens sostreuen de l’àmbit de l’acció política i ens situen de ple en el món de la màgia o de les realitats esotèriques. Així doncs, malgrat retallar prestacions i serveis socials per reduir la despesa pública a qualsevol preu l’efecte d’aquestes retallades és una reducció “objectiva” de la pobresa al nostre país...malgrat que la realitat o les mateixes dades de l’Institut Nacional d’Estadística indiquin just el contrari.

La veritat és que mentre la Unió Europea destina l’equivalent al 2% del PIB a polítiques d’infància, el Govern del PP ha reduït aquesta inversió a tan sols l’1,2% del PIB espanyol. Pitjor encara és la situació a Catalunya on no s’arriba ni a tan sols l’1%, per sota fins i tot de la mitjana espanyola, tal i com han denunciat reiteradament totes, i subratllo TOTES, les entitats del tercer sector que treballen en aquest àmbit.

Els socialistes no compartim aquestes afirmacions irresponsables dels Governs de CiU i PP que considerem com una burla intolerable addicional a una realitat molt dramàtica. Vivim, de fet, una situació d’emergència nacional que ens obliga a impulsar respostes precises i eficaces ARA. Així, el Parlament ha d’aprovar ja la creació d’una Renda Garantida Ciutadana, tal i com recull el mateix Estatut, hem d’assegurar la ingesta de tres àpats diaris pels infants mitjançant les corresponents partides pressupostàries en concepte de beques menjador i de la renda mínima d’inserció, així com hem de garantir el manteniment dels serveis bàsics d’energia i d’aigua a totes les llars del país.


Hem de doblar el pressupost adreçat a polítiques d’infància perquè molts nens i nenes no poden esperar. En aquest tema ja fa temps que s’ha encès la llum que alerta S.O.S. i s’han travessat totes les línies vermelles. Les famílies no necessiten una almoina humiliant a base d’accions puntuals sinó la prestació d’un dret social que garanteix el nostre Estatut. I, conjuntament amb això, deixar de banda d’una vegada per totes els subterfugis estadístics o les burdes mentides que intentin ocultar una realitat on no voldríem mai veure als nostres fills.

Article d'opinió de Marta Pons publicat al setmanari Noticiestgn  

dimarts, 18 de febrer del 2014

EL GRUP SOCIALISTA AL CONGRÉS DEMANA L’ALLIBERAMENT DE L’AP-2 EN EL TRAM COMPRÈS ENTRE MONTBLANC I LLEIDA



El diputat socialista per Tarragona, Joan Ruiz, i la diputada del PSC per Lleida, Teresa Cunillera, han entrat a registre aquesta tarda una proposició no de llei en la què s’insta al Govern de l’Estat a alliberar el peatge del tram de l’autopista AP-2, entre Montblanc i Lleida com a alternativa a la construcció de l’autovia A-27 entre la capital de la Conca de Barberà i la del Segrià.

Segons el diputat Joan Ruiz, “tots els agents econòmics, socials i polítics del territori (tal i  com es va demostrar ahir mateix) coincideixen en què la N-240 registra una elevada circulació de vehicles, el que es tradueix també en una elevada sinistralitat. Els socialistes creiem que cal alliberar el peatge, mitjançant formules de bonificació, dels 58 quilometres d’aquest tram de l’AP-2 el que permetria aprofitar l’ús de l’autopista (que en aquest moments tan sols assoleix el 25% de la seva capacitat) i, al mateix temps, descongestionaria la N-240 millorant-ne així la seguretat de la via,”

El diputat socialista ha explicat que l’actual context de crisi, la lentitud dels treball de construcció de l’A-27 fins a Montblanc i la manca d’inversions per part del Govern del PP aconsellen que “el més raonable ara és alliberar el peatge de l’AP-2.”  

“Cal tenir en compte que el cost del tram actual per autopista entre Montblanc i Lleida, 7 euros pels vehicles i 15 per als camions, actua com a factor dissuasiu. Els socialistes creiem que l’ús bonificat del peatge entre Montblanc i Lleida suposaria un major aprofitament d’una autopista que registra un volum de trànsit diari d’uns 11.000 vehicles quan la seva capacitat és de 40.000.”

Finalment, el diputat tarragoní ha recordat que el Parlament de Catalunya ja va aprovar el juliol de l’any passat una proposta de resolució del PSC que anava en la mateixa direcció. Segons la resolució aprovada pel Parlament la construcció del tram Montblanc-Lleida de l’A-27 comportaria una inversió superior als 300 milions d’euros mentre que alliberar el peatge en aquest mateix tram requeriria menys de 130 milions d’euros, a banda que evitaria l’impacte ambiental que suposaria la construcció de la nova via.   

  

1914



Aquest 2014 és un any de grans efemèrides. Es commemora el centenari de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, que es considera l’inici històric del S.XX i de tots els conflictes posteriors que han ferit el continent. Amb la Primera Guerra Mundial va començar el que s’ha anomenat la Guerra Civil europea (1914-1945) o l’ascens dels EUA com a potència mundial, va ser una de les causes de la Revolució Bolxevic, va redibuixar el mapa de l’Europa de l’Est o va plantar la llavor de l’ONU amb la Societat de Nacions. Els seus efectes directes s’han allargat durant anys i, per exemple, no va ser fins el 2010 que Alemanya va acabar de pagar les indemnitzacions de guerra.

Espanya no va participar en la guerra, però no per això va deixar de sentir els seus efectes. Durant els anys de la guerra, Espanya i la indústria catalana es van convertir en potències exportadores, el que va generar una sobtada riquesa que, paradoxalment, sense mecanismes de redistribució, va desencadenar greus conflictes socials. A l’agost de 1917 socialistes i anarquistes van convocar una vaga general revolucionària per enderrocar el règim vigent. Amb més de 70 morts, va ser la primera de les moltes que fins a la dictadura de Primo de Rivera convertirien Barcelona en la ciutat del pistolerisme.

En ocasió d’aquest centenari les llibreries s’han omplert de novetats i un dels temes clàssics de la historiografia europea gira sobre les causes que van desencadenar la guerra; com un conflicte regional focalitzat als Balcans va acabar arrossegant a totes les potències mundials a una guerra salvatge. Una guerra que cap dels dirigents dels països bel·ligerants volia, que va ser rebuda majoritàriament amb alegria per la població, que tothom pensava que hauria acabat pel Nadal de 1914, però com un tsunami, va arrasar Europa i res va tornar a ser igual.   

Els historiadors enumeren com a causes del conflicte: el nacionalisme dominant a l`època, la personalitat dels dirigents, les mancances democràtiques d’aquells règims, les poques persones que participaven en la presa de decisions, la manca de confiança entre les potències, les rivalitats econòmiques, territorials o l’absència de mecanismes de mediació. El relat de les tensions dels dies de juliol, fins que el 4 d’agost va entrar en guerra el Regne Unit, està ple de tacticismes, d’ordagos, de decisions calculades pensant que en l’últim moment el contrari cedirà, o al contrari, de no cedir per no mostrar-se feble, i d’expressions del tipus Ara o mai, que van provocar un veritable efecte dominó de declaracions de guerra entre els països enfrontats. Christopher Clark descriu als protagonistes fatídics d’aquells dies com sonàmbuls, inconscients dels perills

Una de les víctimes històriques de la guerra va ser l’Imperi Austrohongarès, que simplement va desaparèixer i va aflorar la multiplicitat de països de l’Europa de l’Est, les fronteres dels quals s’han anat redibuixant des de llavors, amb guerres, neteges ètniques i desplaçaments de poblacions. L’Imperi Austrohongarès, sense eines per integrar i donar expressió a tota la seva diversitat nacional, religiosa i cultural es va fragmentar sota el principi d’autodeterminació proposat pel president nord-americà Wilson, i de la idea d’una Nació un Estat.


Aquest centenari coincideix amb eleccions al parlament europeu. La UE és la garantia per evitar fets semblants, sempre que siguem capaços de vèncer l’euroescepticisme amb més integració i solidaritat entre els països (estats, nacions, pobles), amb millores democràtiques, i respectant i donant expressió a tota la diversitat dels Estats. Cal una mobilització ciutadana en favor de Més Europa per evitar pasos enrere, com aquells que volen limitar el moviment dels ciutadans dins la UE, i avançar cap enfora per prevenir tragèdies a les fronteres de la UE com la de Ceuta. El projecte d’una Europa unida té al seu favor que la Història no es repeteix, no siguem les persones les que repetim els errors del passat.

Article de Kenneth Martínez publicat al Tarragona Diari  

divendres, 14 de febrer del 2014

LA “NEOLLENGUA” DE PP, CIU I ERC



En la seva magistral obra “1984” Orwell recrea un escenari on el poder disposa del monopoli i submissió absoluta de la societat a través de múltiples mecanismes de control, entre els quals un dels més importants és el que bateja com a “neollengua”. En què consisteix aquesta “neollengua”? En la distorsió de la realitat per la via del llenguatge de manera que una mentida es converteixi en veritat socialment acceptada a base de repetir-la de manera incansable per tots els mitjans de difusió i propaganda al servei del poder.   

La nostra dreta contemporània, en la justificació obsessiva i mancada d’autocrítica de les seves polítiques de retallades indiscriminades de serveis i prestacions socials com a gran “fórmula per sortir de la crisi”, ha desenvolupat també una particular “neollengua” capaç de convertir el manà bíblic en pa sense necessitat de recórrer el desert del Sinaí. Parem atenció si no a les sorprenents declaracions del ministre del PP Montoro en ser interpel·lat al Congrés sobre la baixada general de sous experimentada pels treballadors en bona mesura com a conseqüència de les polítiques del Govern del qual forma part. Doncs, l’amable senyor Montoro va afirmar literalment el següent: “los salarios no están bajando en España”, i davant la cara d’estupefacció absoluta dels diputats de l’oposició i d’alguns diputats de la mateixa bancada del PP va afegir: “no están bajando...están moderando su subida.” Estem davant d’un exemple de “neollengua” en estat pur. Tan sols anant a la pàgina web de l’Institut Nacional d’Estadística podrem constatar que les retribucions salarials dels treballadors públics, de mitjana, han caigut un 4% en el darrer any i que aquesta baixada de salaris reals és de prop del 12% des de l’inici de la crisi econòmica. Malgrat aquesta realitat objectiva en l’univers mental del senyor Montoro aquest descens dels ingressos salarials dels treballadors es converteix en una “moderació de la pujada dels seus sous” i així es pot continuar afirmant que les mesures de shock del PP per reactivar l’economia estan funcionant a la perfecció i, fins i tot, es deu poder dormir tranquil amb la satisfacció “del deber cumplido”.

Havia pensat que estava davant del cas més paradigmàtic de “neollengua” de la dreta... però anava errat. I és que el Govern de CiU-ERC va decidir presentar fa unes setmanes els pressupostos de la Generalitat per al 2014 com “els pressupostos més socials de la història de Catalunya.” Sí? Segur? Vegem-ho. Segons les dades del mateix Departament d’Economia en el marc d’aquests pressupostos, comparant-les amb els darrers pressupostos del Govern de progrés (any 2010), les inversions directes en salut cauen un 16%, les inversions en educació ho fan un 28% i les de foment de l’ocupació davallen un 25%. Com poden ser, doncs, no només uns bons pressupostos sinó “els més socials de la història”? Molt senzill, no mirem les quanties reals en milions d’euros sinó que calculem la despesa social sobre el total del pressupost. D’aquesta manera un pressupost sensiblement inferior obté un percentatge “social” superior si, a més, afegim com a “socials” partides (com les ajudes a l’habitatge) que abans es conceptualitzaven de manera diferent  A través d’aquest truc de màgia uns comptes impresentables es reconverteixen en els “més socials de la història”, per afegir un punt de milenarisme al que en realitat és una trampeta d’adolescents.    

Potser no ho saben però els estrategues de CiU i ERC no fan res més que emular als seus equivalents del PP. I és que el Govern de Rajoy ja practica aquest nou exercici de “neollengua” consistent en dir que els pressupostos són més socials quan més retallades inclouen. Mirem si no què deia Alejandro Fernández dels pressupostos del PP de 2012: “Son unos buenos presupuestos para Tarragona y son los presupuestos más sociales de la historia” (aquí també les pretensions mil·lenàries són una constant). En realitat, les inversions a Tarragona queien un 33% en relació als darrers pressupostos socialistes i pel que fa al contingut social es retallava “a troche y moche” començant per les prestacions als aturats. Però la realitat no importa. Una mica més enllà va el també diputat del PP Martínez Pujalte a l’hora de valorar els pressupostos del 2014: “son los presupuestos más sociales jamás conocidos” (deuen ser els més socials de la història del cosmos)... Cal dir en defensa del senyor Pujalte que és el mateix senyor que va intentar justificar l’escàndol Barcenas dient “es como si un señor contrata en su hotel a un empleado que aprovecha su puesto de trabajo para vender droga; ha sido una mala elección, pero no tiene nada que ver con su gestión del establecimiento hotelero”, i com diria el mateix Rajoy –fin de la cita-.


Quan un llegeix aquestes justificacions dels dirigents de la dreta només pot lamentar que la seva vocació política els hagi impedit desenvolupar altres facetes de la seva personalitat... Quants autors haurà perdut la literatura del gènere fantàstic i la novel·la de ciència ficció!

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona  

dijous, 13 de febrer del 2014

MARIA JESÚS SEQUERA: “AMB LA REFORMA LABORAL DEL PP L’ATUR S’HA INCREMENTAT EN 200 PERSONES AL BAIX PENEDÈS”



La senadora del PSC per Tarragona i portaveu socialista a l’Ajuntament d’Albinyana, Maria Jesús Sequera, ha denunciat avui els efectes negatius que la reforma laboral aprovada pel Govern del PP, amb el suport del grup de CiU a les Corts Generals, ha tingut a la comarca del Baix Penedès.

Coincidint avui amb els dos anys d’ençà l’entrada en vigor de la reforma laboral la dirigent socialista ha subratllat que “en aquest període de temps l’atur registrat a la nostra comarca s’ha incrementat en 193 persones, la població activa ha caigut en 1.265 cotitzants mentre que més de 1.200 famílies del Baix Camp han de malviure sense cap salari, prestació o subsidi per desocupació, el que representa un increment del 35% en relació a les dades del 2012. Aquest és el devastador balanç d’una reforma que segons el mateix president del Govern “está funcionando muy bien.”

La senadora socialista ha posat de relleu que objectivament la reforma laboral del PP i de CiU tan sols ha aconseguit facilitar l’acomiadament, destruir ocupació i precaritzar les condicions laborals i els salaris dels treballadors. “No sembla un balanç com per treure pit, no.”

En aquest darrer punt, Sequera ha recordat que els salaris han registrat una caiguda sostinguda durant els cinc darrers trimestres i que segons denuncien els sindicats ja s’ha acumulat un descens del 12% de les retribucions salarials per efecte directe d’aquesta reforma que segons el PP “está funcionando muy bien.”

Així mateix, el salari mínim porta dos anys consecutius congelat, fet inèdit en democràcia, mentre que la cobertura per desocupació ha passat de ser superior al 80% a ser inferior al 60% sobre el total d’aturats.

“La situació és tan dramàtica que l’atur registrat ha comptabilitzat baixes per part d’aturats de llarga durada que al final han llançat la tovallola i per part de joves que han hagut de marxar a l’estranger davant la manca de perspectives laborals al nostre país. Després aquests mateixes dades se’ns presenten com un “èxit” en la creació d’ocupació... quan la mateixa Seguretat Social alerta d’un descens del nombre de cotitzants al sistema de 95.000 treballadors a Catalunya i de 426.000 treballadors en el conjunt d’Espanya en aquests mateixos dos anys.”


Maria Jesús Sequera ha reafirmat el compromís socialista de “derogar la reforma laboral un cop tornem al Govern. Així mateix, continuarem proposant al Parlament l’aprovació d’un pla d’emergència contra l’atur i de protecció a les famílies que es troben en paràmetres de pobresa a la comarca del Baix Penedès. No podem romandre de braços creuats mentre constatem com augmenta la pobresa i les desigualtats per culpa de la crisi i de l’obsessió retalladora de la dreta. No almenys els socialistes...”, ha conclòs la senadora del PSC.   

dimecres, 12 de febrer del 2014

MALNUTRICIÓ INFANTIL A CATALUNYA?



Ara fa uns mesos el Síndic de Greuges de Catalunya publicava un informe on es denunciava que aquí i ara uns 285.000 nens catalans, dels quals uns 30.000 de les comarques tarragonines, malviuen en una situació de vulnerabilitat. Què vol dir això? Que un de cada quatre nens o bé no rep l’alimentació necessària i equilibrada per garantir el seu creixement harmònic, o bé no disposa del material escolar necessari, o bé no té la roba adequada per l’època de l’any, etc.

Fa pocs dies la prestigiosa organització internacional Save the children alertava que una tercera part de la població infantil a Espanya viu en paràmetres de pobresa i exclusió social, una xifra que no ha parat d’augmentar, mes rera mes, des de que Rajoy és president del Govern i es dedica a llegir la premsa esportiva.

I quina és la resposta a aquest vergonya col·lectiva, com a societat, per part dels Governs de CiU-ERC, a la Generalitat, i del PP, al Govern de l’Estat? La inacció més absoluta, la negació de la realitat mateixa i el rebuig a totes les propostes socialistes per redreçar aquesta situació del tot injusta i que perjudica greument al segment més dèbil i vulnerable de la població: els nens i nenes que no tenen cap culpa en el sorgiment i explosió de la crisi econòmica.

Així, un cop es va fer públic l’informe del Síndic, el Govern de CiU-ERC a la Generalitat es va donar presa a negar les dades atribuint les conclusions de l’estudi al seu caràcter “no científic” i afirmant que a Catalunya no hi havia malnutrició infantil. Ara els mateixos que deien això reconeixen l’existència de 650 casos de nens malnodrits “comptabilitzats i reconeguts” pel Departament de Salut de la Generalitat. Per què aleshores van ocultar les dades? Per què es neguen a impulsar un pla de xoc per combatre la pobresa infantil com ha defensat al Parlament el PSC en nombroses iniciatives parlamentàries?

Els socialistes denunciem la hipocresia amb la què han actuat sobre aquest problema tan important els Governs de CiU, ERC i PP, ocultant dades i negant l’existència mateixa d’aquesta pobresa infantil que, per desgràcia, afecta més de 650 nens al país. El PSC ha denunciat reiteradament aquesta realitat dramàtica i ha proposat mesures per resoldre el problema: la creació d’un fons d’emergència per a les famílies i persones en situació de pobresa, l’augment i la garantia de cobrament de les beques de menjador per garantir una alimentació bàsica per als infants en situació de pobresa, l’aprovació d’una renda mínima per a tots els ciutadans del país, la implantació d’un protocol de detecció de la malnutrició infantil, etc. totes rebutjades pel PP a Madrid i per CiU i ERC a Barcelona.


No ens cansaran perquè per a nosaltres la llibertat d’un país no es mesura pel nombre de discursos abrandats sinó per la existència o no de nens que passen necessitats alimentàries i materials. Així, aquesta mateixa setmana hem demanat al Parlament la celebració urgent d’un ple extraordinari sobre la pobresa infantil i l’augment de les desigualtats. No ens resignem a ser còmplices, encara que sigui per omissió, d’una realitat tan injusta que condemna a una part dels nostres fills a la pobresa per després reproduir aquest cercle d’exclusió social quan es tornin adults. Un país on hi ha nens que passen gana no és un país lliure. La lluita per eradicar aquesta injustícia és el patriotisme social que els socialistes defensem i ho continuarem fent mentre altres forces polítiques, irresponsablement, passen de puntetes sobre el tema i es dediquen tan sols a fomentar “el xoc de trens”...un “xoc de trens” que permet que hi hagi nens que passin gana mentre els directius executius de les grans corporacions econòmiques, a Catalunya i Espanya, reben unes retribucions salarials anuals superiors als 750.000 euros.  

Article de Núria Segú publicat al diari Més Tarragona 

EL PSC REGISTRA UNA BATERIA DE PREGUNTES AL GOVERN SOBRE LES OBRES DE L’A-27



El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, ha anunciat que el grup socialista ja ha entrat a registre una bateria de preguntes al Govern en relació a l’anunci de la reactivació de les obres de l’A-27, en concret del tram El Morell-Variant de Valls, per part del ministeri de Foment.

En concret, el grup socialista vol conèixer “quina és la inversió prevista d’aquest tram per executar durant aquest 2014, quina és la data prevista per a la finalització de les obres i quina previsió d’inversió té el Govern per cadascun dels propers exercicis pressupostaris.”

Vallès ha afirmat que “l’A-27 és una infraestructura fonamental per a les comarques tarragonines ja que es convertirà en el corredor natural que unirà la costa tarragonina amb l’interior del país i el nord de la península. És tracta d’un projecte impulsat durant els anys de Govern socialista que si arriba a bon port tindrà un impacte extraordinàriament positiu per a la cohesió social del territori i per al seu progrés econòmic.”


Finalment, el diputat socialista ha recordat que amb el Govern del PP les inversions territorials directes de l’Estat a la província de Tarragona en el marc dels pressupostos generals de l’Estat han davallat en més d’una tercera part. “Hem passat d’un volum inversor de 511 milions d’euros durant el període 2008-2011 amb Govern socialista (ja en un escenari marcat per la crisi econòmica) a unes inversions de tan sols 325 milions d’euros entre el 2012 i el 2014, amb Govern amb majoria absoluta del PP.”

dimarts, 11 de febrer del 2014

JOAN RUIZ: “EL PP HA VOTAT AVUI EN CONTRA D’EVITAR ELS DESNONAMENTS”



El diputat del PSC per Tarragona, Joan Ruiz, ha denunciat que els diputats del PP al Congrés hagin votat avui en contra d’una proposició de llei del Parlament de Catalunya que proposava mesures per evitar el sobreendeutament i les execucions hipotecàries de l’habitatge habitual.

Segons el diputat tarragoní, “el PP ha votat aquesta tarda en contra de què es puguin evitar els desnonaments de les famílies que no poden pagar la seva hipoteca quan durant la seva tramitació al Parlament els diputats del PP van votar-hi a favor, el que representa una contradicció de proporcions siderals.”

En aquest sentit, ha recordat que durant l’any passat es van executar 2.500 desnonaments a la província de Tarragona, dels quals més de 500 corresponien a habitatges de famílies que es van quedar al carrer.

“Avui podria haver estat un gran dia per a moltes famílies que es troben amb l’aigua al coll atrapades entre la voràgine immobiliària i la crisi econòmica. No ho ha estat per la miopia i la covardia política dels diputats del PP que són incapaços de tirar endavant una llei que acabi amb el dolor i la tragèdia social i humana que suposen els desnonaments. El PP, un cop més, no ha estat a l’alçada.”

Joan Ruiz ha posat en valor la mobilització ciutadana i la de les plataformes d’afectats, com la de Tarragona. “El Govern del PP pot continuar rebutjant aquestes iniciatives perquè tenen la majoria parlamentària però saben que tenen la batalla perduda perquè la ciutadania cada cop és més favorable a dur a terme reformes legislatives per defensar a les víctimes d’una bombolla immobiliària que va originar la liberalització del sòl que va impulsar Aznar.”


“Els socialistes ja vam demanar la paralització immediata de tots els procediments de desnonament, amb més motiu després de la sentència del Tribunal de Justícia europeu del passat mes de març que dictaminava que els desnonaments al nostre país eren i són abusius. Una reivindicació, i una esperança real per a tantes i tantes famílies, a la que el PP va respondre amb el silenci i el menyspreu al que ja ens té acostumats.” 

NÚRIA SEGÚ: “AMB CIU I ERC LA DESINVERSIÓ DE LA GENERALITAT A LA CONCA DE BARBERÀ JA HA ARRIBAT AL 100%”



La diputada socialista Núria Segú ha denunciat aquest dimarts “la desinversió absoluta amb la que el Govern de CiU, amb la complicitat d’ERC, ha castigat a la comarca de la Conca de Barberà. No hi ha precedents d’un oblit tan sistemàtic i permanent en democràcia. És un escàndol absolutament injustificable i un insult per als habitants de la Conca de Barberà.”

Segons les dades aportades per la diputada socialista les inversions contemplades en els pressupostos de la Generalitat a la comarca han davallat de quasi 10 milions d’euros (en concret, 9.868.101 euros) el 2010, darrer any de Govern de progrés, a tan sols 447.938 euros, aprovats per CiU i PP el 2012, a uns ridículs 25.000 euros per aquest any 2014, amb Govern CiU-ERC.

“Estem parlant d’una desinversió del 100% a la Conca de Barberà, fet insòlit en el conjunt de Catalunya. Així mateix, la inversió per habitant ha passat de 418 euros per ciutadà el 2010 a tan sols un euro per habitant el 2014. Per fer-nos una idea del que suposa aquest menyspreu cal tenir present que la següent comarca més castigada pel Govern CiU-ERC és l’Alta Ribagorça on la inversió per habitant és de 90 euros per persona mentre que a la Conca de Barberà tan sols és d’un 1 euro!”

Segons ha remarcat Núria Segú “no valen excuses de dir que la situació econòmica de la Generalitat és la que és, etc. Les dades són claríssimes a l’hora de posar de relleu un menyspreu absolut del Govern d’Artur Mas amb la Conca de Barberà. Per què la inversió en aquesta comarca tan sols és d’un euro per habitant quan a la ciutat de Barcelona aquesta xifra s’enlaira fins als 115 euros? És que som menys catalans que la resta?”


Per afegir un punt grotesc a aquesta realitat dramàtica la diputada del PSC ha recordat que CiU va iniciar la seva campanya per a les eleccions autonòmiques de 2010 en un petit poble de la Conca de Barberà per denunciar, deien, el centralisme barceloní i la manca d’inversions als municipis petits. “Doncs bé, aquells que deien defensar “el territori” han reduït un volum inversor de 10 milions d’euros i l’han fet caure fins a uns misèrrims 25.000 euros. Els qui ara ho justifiquen aleshores feien discursos abrandats denunciant la manca d’inversió del Govern de progrés a la comarca. Com diria aquell entrenador de futbol: “no hace falta decir nada más...”, ha ironitzat la diputada vallenca.