Hi ha dies que un sent vergonya
aliena quan llegeix segons quines coses. Avui és un d’aquests dies ja que
escric aquestes línies encara estorat després de llegir que la portaveu del PP
a l’Ajuntament de Madrid, la senyora Esperanza Aguirre, crítica amb vehemència
la decisió del consistori de canviar la denominació del carrer Millàn Astray
per carrer de la intel·ligència.
Segur que a molts dels joves de
la meva edat i els que venen darrera aquest nom de Millàn Astray no els sona absolutament
de res per tant permeteu-me que us posi en antecedents. Bàsicament, Millàn
Astray, un militar amic personal del dictador Franco, ha passat a la història per
l’enfrontament dialèctic que va mantenir amb Miguel de Unamuno al paranimf de
la Universitat de Salamanca el 12 d’octubre de 1936, és a dir, iniciada ja la
Guerra Civil.
Aquell dia, fart d’escoltar
crides histèriques que instaven a “l’extermini” de “rojos, bascos y catalanes”
que eren definits com “la anti-españa” per part dels oradors precedents Unamuno
es va aixecar per denunciar la barbàrie exterminadora dels franquistes ja que,
segons va emfatitzar, “de vegades quedar-se callat equival a mentir”. En aquell
moment el tan admirat, pels regidors del PP de Madrid, Millàn Astray va interrompre
a l’escriptor bramant “¡viva la muerte! ¡muera la inteligencia!”. Malgrat els
crits pertorbats dels falangistes presents a la sala Unamuno va acabar la seva
intervenció proclamant “vencer no es convencer y no puede convencer el odio que
no deja lugar a la compasión. Venceréis però no convenceréis. Venceréis porque
tenéis sobrada fuerza bruta pero no convenceréis porque convencer significa
persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta: razón y derecho en la
lucha.”
En aquell moment els guardaespatlles
que acompanyaven Millàn Astray van habilitar el percutor de les seves
metralletes disposats a assassinar l’escriptor allà mateix. No el van matar de
miracle perquè la dona del dictador el va agafar del braç per treure’l viu de
la Universitat. Disparar al tun-tun i ferir tan insigne senyora hagués estat
massa fins i tot per algú com Millàn Astray...
Després de recordar aquests
fets la polèmica no hauria de ser si l’Ajuntament de Madrid decideix treure a
aquest senyor del nomenclàtor dels carrers
municipals sinó com és possible que Millàn Astray (i tot el que
representa d’encarnació del pitjor patriotisme testicular i irracional),
després de dècades de democràcia, encara tingués aquesta distinció immerescuda
de donar nom a un carrer. Però, és clar, això seria raonable en un país on la
dreta hagués fet la seva particular transició i hagués deixat de
contemporanitzar o intentar contextualitzar règim autoritaris que haurien de
merèixer el rebuig unànime de tots els demòcrates. No és normal en un país on
el PP encara ara s’absté o vota en contra quan els Ajuntaments retiren les
distincions municipals atorgades al dèspota Franco durant la seva dictadura.
Algú s’imagina l’escàndol
internacional que suposaria el fet que la democràcia cristiana alemanya
crítiques la retirada del nom, posem per exemple, del carrer Himmler o del
carrer Goebbels de Berlin? Doncs la connivència amb el franquisme del PP és tan
evident que al nostre país molts ni tan sols s’indignen quan el PP critica
actuacions que són pura higiene democràtica. Afirma la senyora Aguirre que cal
mantenir l’homenatge a Millàn Astray perquè “va participar en assumptes socials
molt importants.” Seria interessant conèixer quina és aquesta presumpte tasca
social per part d’algú que afirmava perles com aquesta: “hay que estimular el
espíritu de la muerte. Morir en combate es el mayor honor. La muerte llega sin
dolor y el morir no es tan horrible como parece”... en tot cas, sabia la
senyora Aguirre que el fundador de la Cheka, la policia política del règim
soviètic responsable de milions de morts, va fundar també diversos orfenats? Proposarà
doncs, seguint aquesta singular i curiosíssima teoria del benestar social, el
PP de Madrid dedicar una avinguda de la capital a Fèlix Dzerzhinski? No ho farà
perquè Dzerzhinski era un fanàtic seguidor d’una ideologia que el PP menysprea
però que ningú dubti de quin seria el posicionament de la senyora Aguirre si
aquest mateix Dzerzhinski hagués estat cap de la brigada política-social del
franquisme: seria un heroi social fundador de molts orfenats digne de donar nom
a una avinguda de Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada