L’ESSÈNCIA DEL CATALANISME POLÍTIC

L’ànima als peus! Ho vaig dir fa unes setmanes i ho reitero ara llegint l’article de la portaveu d’ERC de la Canonja, publicat al Diari, que m’interpel.la directament. Amb tot el respecte senyora Cerdà, vostè no ha entès res.

M’acusa d’afirmar que la lluita contra la barbàrie totalitària és exclusiva dels socialistes. On ha llegit això? El que jo afirmo, i reitero, és el meu reconeixement a tots els socialistes que van lluitar per la democràcia primer contra el feixisme de Franco i després contra el feixisme d’ETA. Suposo que com a demòcrata compartirà les meves conviccions. Parla, vostè sí, que “a ERC no tan sols ens hem jugat la vida sinó que l’hem donada”. Totalment cert però no crec que necessiti recordar-li qui va ser Ernest Lluch, senyora Cerdà, ni per qui ni per què va ser assassinat. En fi...

No entenc, sincerament, les seves reflexions sobre la netedat i l’aigua. El que jo vaig denunciar, i torno a fer-ho, és que un portaveu parlamentari, com és el cas del diputat d’ERC senyor Rufian, es dediqui a insultar als adversaris polítics denominant-los “Judas Iscariote”, “señores del PSOE Sociedad Anónima”, “socialistas que llevan 40 años dando una de CAL y otra de arena” i altres exabruptes que, per respecte als votants d’ERC, m’estalviaré de recordar. És així com construirem res de bo en aquest país, insultant i desqualificant a aquells que no pensen com nosaltres? Serà l’opinió del senyor Rufian no la dels socialistes, per descomptat, ni tampoc la de Francesc Macià ni Lluís Companys, que sempre van intentar vertebrar el país respectant totes les sensibilitats sense caure en falsos maniqueismes de bons i dolents de pa sucat amb oli.

I ja que vostè cita a Lluís Companys em permetrà que recordi i homenatgi la seva figura perquè fa temps que penso que Companys és un dels polítics més citats actualment a Catalunya però també deu ser dels menys llegits. I dic això per la sorprenent apropiació que n’ha fet l’independentisme, quan precisament si alguna cosa no va ser mai Lluís Companys, al llarg de la seva dilatada trajectòria política, va ser independentista. Sabien vostè i el senyor Rufian que quan Companys proclama la República catalana l’octubre del 1934 ho fa en el marc de la República federal espanyola? Sí, sí, federal. Sabien també que en la seva proclama, lluny d’independitzar-se de res, demana “al Govern legítim de la República” que vingui a Barcelona? I sap vostè a qui es referia? Als diputats del que el senyor Rufian defineix com a PSOE “Iscariote”.

Prou ja de tant d’exabrupte i mala educació! Reprenem el fil del que sempre ha representat el catalanisme social i polític: una Catalunya orgullosa de la seva identitat plural, sense clixés apriorístics, oberta al món i respectuosa amb totes les veus dels seus fills. Sense dividir el país entre “patriotes” i “traïdors botiflers” que no és res més que reproduir amb altres noms l’argumentari del nacionalisme espanyol més ranci.

Hi ha un camí que evita l’enfrontament i que convida a tendir ponts seguint la tradició pactista del catalanisme dels presidents Macià, Companys, Maragall i Montilla. Una via que suggereix comprensió i no retrets, acords i no enfrontaments, paraules i no desqualificacions. Estic convençut que aquesta via finalment s’imposarà per la mateixa essència del que representa i és Catalunya a nivell de dignitat humana i de defensa de la llibertat. Ara bé, ens caldrà molt sentit comú en els propers mesos en aquest país per evitar prendre mal com a societat, víctimes del maximalisme nacionalista ja sigui d’un costat o d’un altre. Aquest és el compromís que assumim els socialistes, parlar fins a l’extenuació a recerca d’una solució definitiva a un problema polític real. En aquest  repte col·lectiu, però, ens agradaria comptar amb la saviesa política i qualitat humana d’un Lluís Companys o d’un Ernest Lluch i deixar els insults i les desqualificacions per a determinats perfils anònims i covards a les xarxes socials.