Ara fa uns dies la direcció de
l’empresa Bic Graphic ha anunciat la presentació d’un expedient de regulació
d’ocupació que afecta a 136 treballadors, el que representa prop del 40% del
total de la plantilla de la planta que aquesta empresa té instal·lada al
polígon Entrevies de Tarragona.
Es tracta d’una molt mala
notícia que, lògicament, ha augmentat el neguit i la preocupació entre el
col·lectiu de treballadors que va néixer en el moment en què la direcció
d’aquesta empresa dedicada a la elaboració de productes promocionals va
anunciar un canvi d’estratègia que passava per una auditoria per determinar el
futur i la viabilitat de la seva planta tarragonina.
Els socialistes creiem que ha
d’haver-hi alternatives viables als acomiadaments i farem tot el que estigui a
les nostres mans per ajudar a què així sigui. I no des d’ara, ja fa temps que
estem treballant en aquesta direcció. El passat mes d’abril el nostre grup
parlamentari ja es va reunir (juntament amb l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz,
i el diputat provincial, Salvador Ferré) amb representants del comitè
d’empresa. Fruït d’aquesta reunió vàrem portar el tema al Parlament de
Catalunya on vàrem presentar una proposta de resolució demanant a la
Generalitat que fes una tasca de mediació entre l’empresa i els treballadors i
defensant la continuïtat de la planta i el manteniment dels llocs de treball. Una
proposta que va ser aprovada per unanimitat.
Així mateix, al juliol de l’any
passat vàrem aconseguir que el nostre eurodiputat, Javi López, després de
reunir-se amb els representants dels treballadors, portés la reivindicació del
manteniment dels llocs de treball de Bic Graphic al Parlament Europeu.
Per què hem fet tot això?
Perquè som conscients que parlem de la vida d’un col·lectiu de 400
treballadors, per tant de 400 famílies (moltes amb fills petits, moltes amb els
dos membres del nucli familiar treballant a Bic Graphic) que viuen amb angoixa
el futur de la continuïtat o no del seu lloc de treball. Crec que amb temes com
aquest hem d’anar tots a una i fer tot el que estigui a les nostres mans per
donar suport als treballadors i garantir la continuïtat de la planta.
En aquest sentit és important
portar el tema a les institucions, tant al Parlament de Catalunya, com al
Congrés dels Diputats com al Parlament Europeu. Quants més esforços hi esmercem
més possibilitats hi haurà que portem aquesta qüestió cap al bon port que tots
volem.
Malgrat que la situació és
difícil no podem oblidar que també ho era en el cas de Covestro (que havia
anunciat el tancament de la seva planta de Vila-seca) i, finalment, es va
assolir un acord que ha permès mantenir l’activitat industrial de la planta i
la continuïtat dels llocs de treball. Si va ser possible en aquest cas entenem
que també ha de ser possible en el cas de Big Graphic si la direcció de
l’empresa mostra predisposició al diàleg i a arribar a un acord que satisfaci a
totes les parts. En tot cas els socialistes reiterem el nostre ple suport a les
justes reivindicacions dels treballadors i no renunciem a impulsar noves
iniciatives a les institucions en aquesta direcció.
Finalment, i sense que ningú
hagi d’abdicar de les seves condicions o fugir de cap debat teòric, creiem que
la situació que estan patint els treballadors de Bic a Tarragona ens recorda a
tots l’obligació que tenim de prioritzat la generació de nous llocs de treball
en la nostra acció política aquells que la tenim. També el Govern de l’Estat.
També el Govern de la Generalitat.
En aquest sentit no entenem
perquè el Govern català no impulsa el pacte per a la reindustralització de les
comarques tarragonines que va signar ja fa tres anys amb el PSC. Un pla que
incloïa una vintena de mesures de foment de la política industrial a casa
nostra que el Govern tenia aparcades i oblidades. Mesures com ara, precisament,
continguts de suport a les empreses amb risc de tancament, ajudes de foment al
finançament de projectes generadors d’ocupació, potenciar els centres
tecnològics a les nostres comarques, incrementar la presència internacionals
del nostre teixit productiu, i impulsar un pla de retorn de joves talents tarragonins
que han hagut de marxar del país per culpa de la crisi econòmica.
Mesures totes elles
perfectament realitzables si hi ha la voluntat de dur-les a terme. Doncs bé,
tres anys després aquest acord necessari per a les comarques tarragonines
continua dormint el somni dels justos al calaix d’algun despatx de Barcelona. Hem
demanat reiteradament al Govern de Junts pel Sí que impulsi d’una vegada aquest
paquet de mesures necessàries per a generar nous llocs de treball a les
comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Seguim esperant
pensant, sobretot, en els 60.000 aturats que tenim a les nostres comarques.
Seguim a l’espera d’una resposta...