dijous, 30 de novembre del 2017

EL PSC PROPOSA REDUIR A MENYS DE 15 MINUTS EL TEMPS D’ESPERA PER L’ARRIBADA D’UNA AMBULÀNCIA D’EMERGÈNCIES A LES COMARQUES TARRAGONINES



La candidata socialista a les eleccions del 21-D i portaveu del PSC a l’Ajuntament de Falset, Maria Jesús Sanchez, ha avançat avui que el programa socialista a les eleccions proposarà un temps màxim garantit inferior als 15 minuts d’espera entre la trucada al servei d’emergències mèdiques i l’arribada de l’ambulància al conjunt de les deu comarques tarragonines.

“Parlo també com a habitant de la comarca del Priorat i ciutadana de Falset. Els veïns de les comarques de l’interior coneixem de primera ma el que han suposat les retallades en salut que ha impulsat el Govern de Junts pel Sí perquè les hem experimentat i patit en carn pròpia.”

Així, les retallades han comportat que els temps d’espera s’hagin incrementat i hagin arribat a ser superiors, en alguns casos, als 30 minuts.

“A diferència d’altres els socialistes si creiem en l’equilibri territorial i apostem pel potencial de les comarques de l’interior com el Priorat. Per això assegurarem que els temps d’espera siguin iguals per a tota la població, independentment del lloc on visquin, ja sigui a Barcelona o a Ulldemolins, per posar un exemple, perquè una bona atenció sanitària ha de ser a temps”, ha emfatitzat la regidora de Falset.    

En el mateix sentit s’ha manifestat la cap de llista socialista per Tarragona a les eleccions del 21-D, Rosa Maria Ibarra, qui ha lamentat que els anys de Govern de Mas, Puigdemont i Junqueras “hagin malmès el model sanitari públic català. D’alguna manera hem perdut en menys de set anys tot el que havíem construït conjuntament durant els anys de Govern de progrés dels presidents Maragall i Montilla. Cal reconnectar-nos també amb un model sanitari d’excel·lència com el que teníem i que mai hauria d’haver estat retallat.”  

Precisament davant de les retallades sistemàtiques i continuades que hem patit aquests darrers anys al territori la diputada vallenca ha denunciat “el silenci clamorós que han mantingut ERC i el PDeCAT a les comarques tarragonines. Qui calla atorga. Els socialistes no hem entès aquest silenci permanent dels seus diputats territorials davant el deteriorament d’un model de sanitat pública que ens havia costat tant d’assolir.”

“Hi ha una altra manera de fer les coses que no passa per retallar a tort i a dret, sense establir prioritats ni respectar serveis essencials. No es pot trepitjar així un model que ens ha costat tant d’aixecar”, ha explicat Ibarra.


Finalment la candidata socialista ha lamentat “que els socialistes siguem els únics en parlar de Tarragona i de quelcom més que no sigui el debat independentista. No importa, seguirem lluitant per recuperar el bon model sanitari que teníem perquè sabem que amb llargues llistes d’espera, retallant serveis d’atenció primària i amb passos enrere en tots els àmbits sanitaris no es defensa la dignitat dels tarragonins i tarragonines”, ha conclòs. 

APOSTAR PER TARRAGONA, RECONSTRUIR CATALUNYA



Aquesta setmana els socialistes hem presentat en roda de premsa el compromís que hem anomenat “pacte per Tarragona” que no és res més que quelcom tan elemental com garantir que la Generalitat inverteixi a les nostres comarques el que ens mereixem pel pes de la nostra població i de la nostra economia en el conjunt català.

Sembla una qüestió (i ho és) de sentit comú però no per a tots ja que en aquests darrers anys el Govern de Junts pel Sí -amb el suport de la CUP en els pressupostos d’enguany- ha aprovat un comptes que tan sols inverteixen un 5% del total a les comarques del Camp de Tarragona (uns 40 milions d’euros). Per posar només un exemple, l’any 2010 –ja en plena crisi econòmica- el govern d’esquerres liderat pels socialistes va invertir 152 milions d’euros a casa nostra. Com és possible que els que parlen de “respecte pel territori” i de “defensar la terra” hagin retallat dràsticament les inversions de la Generalitat a Tarragona fins a l’extrem de situar-nos a la cua del país? Per què si som el 10% de la població catalana i el 12% del PIB nacional tan sols rebem el 5% de les inversions? No ho sabem. No coneixem els motius d’aquest menyspreu sistemàtic perquè sempre s’han ignorat i menystingut les preguntes que hem fet al Parlament a tal efecte.

Però no és l’hora de les recriminacions sinó de les solucions. I això que val pel conjunt de Catalunya també val per Tarragona. Per això els socialistes hem apel·lat a la resta de forces polítiques a què en cap cas aprovem, governi qui governi, uns pressupostos de la Generalitat que no inverteixen, com a mínim, aquest 10% que ens correspon per les necessitats objectives de la nostra gent. Els tarragonins també som catalans malgrat que alguns se n’hagin oblidat. No som més que ningú però tampoc volem ser ciutadans de segona. Sincerament, no entendríem que ningú estès en contra de quelcom tan elemental. És el mínim del mínim que podem demanar i exigir com a ciutadans d’aquest país.

En efecte, és l’hora de la reconstrucció, així ho defensem els socialistes també a nivell nacional. Hem de reconstruir tots els ponts que s’han trencat, el prestigi de Catalunya a Europa, els afectes que s’han malmès entre catalans, especialment aquests darrers mesos. El proper dia 21 tenim l’oportunitat col·lectiva de donar un tomb al desastre que ens ha portat fins aquí. Fem que els nostres vots esdevinguin energia del canvi liderat per Miquel Iceta al capdavant de la Generalitat per cosir ferides i re-impulsar Catalunya i Tarragona.

Per a nosaltres reconstrucció vol dir, en primer terme, reconciliació. Reconciliació entre catalans, amb la resta d’espanyols i reconciliació amb el prestigi europeista que sempre havia tingut Catalunya. Llegeixo amb sorpresa i consternació com el senyor Puigdemont proposa ara fer un nou referèndum en aquest cas sobre la permanència de Catalunya a la Unió Europea, una idea que ha provocat en hores el rebuig general de pràcticament tothom tret de la CUP que ho ha aplaudit. No és l’hora de frivolitzar ni de més aventuristes insensats, al contrari, és l’hora de la moderació, del sentit comú, del respecte, del diàleg i del pacte. És el moment de situar-nos a la casella de la prosperitat i refer el projecte d’una Catalunya inclusiva capaç de recuperar el seu lideratge econòmic, social, emprenedor, innovador i cultural. Europa no és el problema senyor Puigdemont, Europa forma part de la solució.

Per tornar al seny i a l’impuls de Catalunya cal recuperar l’equilibri i la capacitat de dialogar, tal com defensa i representa Miquel Iceta, sense vetos ni consignes estèrils que després s’emporta el vent. Exigeix també ser sincers amb nosaltres mateixos i amb el país. Deixar de vendre contes de fades a la vora del foc i dir la veritat, encara que aquesta a vegades no sigui agradable.

I la veritat és que la trencadissa ha estat fenomenal. Han portat al país a la fractura, al deteriorament de la convivència entre familiars, amics, companys de treball, etc. Han generat de forma irresponsable una via d’aigua a l’economia catalana (que és la que dóna feina als catalans i catalanes com els que esteu llegint aquestes línies) i han tret ferro, o pitjor encara: han negat, el fet que la marxa d’empreses i d’inversions del país no és important sinó un fet menor o simbòlic.     

El Govern del PP també té una gran responsabilitat en el desastre actual cert, però això no habilita ningú per saltar-se la legalitat democràtica i llançar al país pel precipici d’una DUI que no ha estat reconeguda exactament per cap Govern nacional o regional del món (ni tan sols els de Flandes). Per cap, ni un.    


Ja n’hi ha prou d’aquest “lio” a on ens han portat. Prou d’atribuir tots els mals a “enemics” exteriors que “ens odien, ens menyspreen, ens maltracten, etc.” Així no ens en sortirem. Ara toca solucions, és l’hora de treballar per a la reconstrucció de Catalunya amb un Govern liderat per Miquel Iceta que torni a apostar –i invertir- per les comarques tarragonines. En aquest empeny els socialistes, creieu-me, ens hi deixarem la pell.

dimecres, 29 de novembre del 2017

EL PSC PROPOSA UN PACTE PER TARRAGONA PER GARANTIR UN VOLUM INVERSOR COM A MÍNIM IGUAL AL PES DE LA POBLACIÓ I DE L’ECONOMIA TARRAGONINA SOBRE EL CONJUNT CATALÀ



El PSC ha emplaçat aquest dimarts a la resta de forces polítiques que es presenten a les eleccions del 21-D a no aprovar cap nou pressupost de la Generalitat que “com a mínim no sigui equivalent al que les nostres comarques representen a nivell de població i de PIB català. Si som el 10% de la població i el 12% del PIB no pot ser, no és justificable, que tan sols rebem el 5% de les inversions del Govern català com ha passat aquests darrers anys. És el mínim del mínim que podem exigir, no m’imagino que ningú pugui estar en contra de quelcom tan elemental.”  

“Per tant, emplacem a totes les forces amb representació parlamentària a què es comprometin amb Tarragona, tal i com ja fem els socialistes. Veiem amb consternació que alguns no tenen programa ni propostes per Tarragona, és lamentable però cal respectar-ho. Ara bé el que és del tot intolerable és que el Govern de Junts pel Sí, amb el suport de la CUP, hagi retallat en dues terceres parts les inversions de la Generalitat a les comarques tarragonines que teníem amb Govern de progrés, liderat pels socialistes.”

En aquest sentit la candidata socialista ha denunciat que les inversions de la Generalitat al Camp de Tarragona han passat de 152 milions d’euros amb Govern Montilla l’any 2010 a tan sols 40.674.224 euros enguany, amb Puigdemont de president, Oriol Junqueras de conseller d’economia i el vot imprescindible de la CUP.

“S’ha arribat a extrems grotescos i ridículs com, per exemple, retallar un 95% les inversions destinades a la comarca de la Terra Alta. Un 95% menys en relació al 2010! És que els ciutadans de la Terra Alta i de les comarques tarragonines, per a alguns, no som catalans? I després els mateixos que han executat aquesta desinversió objectiva ens volen donar lliçons de “defensa de la terra” i d’equilibri territorial? És realment al·lucinant!”  

En aquest sentit, Rosa Maria Ibarra ha demanat expressament als candidats d’ERC, Junts per Catalunya, CUP, PP i Ciutadans a què es comprometin a no validar uns pressupostos que no contemplin aquest mínim inversor absolutament imprescindible.

“Ho diem perquè hi ha el perill real que alguns candidats per Tarragona vulguin passar de puntetes per la campanya sense parlar de Tarragona, de les seves necessitats i de les seves prioritats. Voldran tapar-ho tot darrere d’una bandera gegant o de consignes emocionals que evitin qualsevol compromís concret. Prou ja d’excuses i d’evasions de la realitat, els socialistes exigim que ens comprometem tots, nosaltres els primers, a invertir, en el marc dels pressupostos de la Generalitat dels propers anys, el que ens correspon com a pulmó dinamitzador i de motor de futur que som en el conjunt del país.”

El PSC confia que la resta de partit assumeixin aquest programa de mínims i que si algú no ha fa expliqui el perquè d’aquest menyspreu cap a les nostres comarques.

“Cal ser realistes perquè les coses no s’han fet bé. Les darreres dades d’atur, corresponents al mes d’octubre, assenyalen un increment de l’atur a Tarragona del 6% el que ha provocat que el nombre d’aturats a la nostra demarcació torni a superar les 50.000 persones (50.542 tarragonins en concret).”

Així mateix, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social es va reduir en 5.501 persones mentre que al conjunt d’Espanya va créixer en 94.368 afiliats. “Cal revertir aquesta tendència provocada per la inestabilitat política. La realitat assenyala que l’atur puja a Catalunya més del doble que el del conjunt de l’Estat i que perdem treballadors donats d’alta a la Seguretat Social quan al conjunt d’Espanya s’incrementen en quasi 100.000.”


“Cal recuperar el rumb cap a la prosperitat, tal com defensa Miquel Iceta, i per això entenem que és imprescindible que tots els partits que ens presentem a Tarragona adoptem aquest compromís inversor de mínims que garanteixi la prosperitat de l’economia tarragonina i la creació de nous llocs de treball”, ha reblat la candidata socialista.  

dilluns, 27 de novembre del 2017

ARA, EFECTIVAMENT, ÉS L’HORA D’UN PACTE PER TARRAGONA



A finals de novembre de 2009 el Govern de la Generalitat, liderat aleshores pel president Montilla, va presentar els pressupostos del Govern català per a l’any 2010 (el darrer de la legislatura), ja en un escenari de greu crisi econòmica. Els pressupostos destinaven un total de 152 milions d’euros a inversions directes a les sis comarques del Camp de Tarragona (per posar només un exemple: 51 milions a la ciutat de Tarragona). Doncs bé, pocs dies després l’aleshores grup de CiU va convocar una roda de premsa a Tarragona on el seu portaveu parlamentari, Oriol Pujol (paradoxalment sempre portaven un dirigent de Barcelona per denunciar un presumpte tracte de favor a Barcelona), rodejat pels diputats i dirigents de Convergència (actual PdeCAT) a les nostres comarques denunciaven, textualment, “el menyspreu del tripartit (sí, sí, en aquell moment hi havia un president del PSC investit amb els vots dels diputats d’ERC) per Tarragona i el volum d’inversió “ridícul” d’uns pressupostos que mostren un desequilibri evident entre els diferents territoris del país”, segons es pot llegir encara consultant els buscadors d’Internet (maleïda hemeroteca!, deuen pensar alguns).

Doncs bé, els pressupostos de la Generalitat per enguany (aprovats amb els vots del PdeCAT, ERC i la CUP) suposen una inversió total de, exactament... 40.674.224 euros per al Camp de Tarragona. La inversió per càpita en el marc d’aquest pressupostos baixa fins a l’extrem de situar-nos a la cua del país. En algunes de les comarques tarragonines les inversions són raquítiques i arriben a nivells d’una desinversió objectiva quasi, quasi insultant (com és el cas de la Terra Alta on el volum inversor respecte al del 2010 ha davallat en un 95%. Un 95%!).

Hi ha decisions que no es poden entendre i aquesta n’és una. Recordem que els dirigents del PdeCAT consideraven fa set anys que 152 milions d’euros eren “un volum d’inversions ridícul” per les nostres comarques. Podríem pensar, doncs, que s’han posat les mans al cap davant d’aquests pressupostos tan lamentables que divideixen com a mínim per tres allò que consideraven “inacceptable”. Doncs no, doncs no. Ni una paraula de malestar. Més aviat el contrari, el mateix delegat del Govern a Tarragona (i actual cap de llista d’ERC per Tarragona a les eleccions del 21-D) ha arribat a qualificar aquests pressupostos lesius per a tots els ciutadans tarragonins com uns comptes “equilibrats”. És realment fascinant...

Davant d’aquesta realitat entenc la indignació que poden sentir molts tarragonins per aquest menyspreu sistemàtic i sostingut vers el nostre territori i la seva gent. Algú es pot arribar a preguntar en veu alta si les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre formen part de Catalunya en el mapa mental d’alguns. Malgrat això els socialistes volem fugir de les recriminacions i centrar-nos en les propostes en positiu. I la solució que proposem defensa la necessitat, imperiosa i ineludible, d’un pacte per Tarragona.  

I en què consisteix aquest pacte? Ras i curt: els socialistes proposem a la resta de forces polítiques tarragonines que tots ens comprometem a no aprovar, sota cap concepte, uns pressupostos que no contemplin un volum inversor que no sigui, com a mínim, el que ens mereixem pel pes de la nostra població i de la nostra economia en el conjunt del país i per la potencialitat de les nostres comarques. Seran PdeCAT, ERC, CUP, Ciutadans o el PP, tant m’és, capaços de negar quelcom tan elemental? Confiem que alguns recordin allò que “exigien” quan estaven a l’oposició i teníem un volum de recursos tres vegades superior al que tenim ara.


Crec que és el mínim del mínim que podem demanar. Alguns voldran passar de parlar de Tarragona en aquesta propera campanya electoral i centrar-ho tot en el tema de la independència. No és el nostre cas. No defugirem cap qüestió però volem parlar, i molt, de les necessitats dels ciutadans de les comarques tarragonines. Només faltaria! I no només parlar sinó també acordar i consensuar propostes positives i reals que suposin una millora de les condicions de vida dels tarragonins i tarragonines. Per què, diguem-ho clarament, si la nostra demarcació representa el 10% de la població i el 12% del PIB català perquè hem d’estar condemnats a rebre tan sols el 5% de les inversions de la Generalitat? És que és incomprensible, realment. Ara és l’hora de les solucions. Ara és l’hora, efectivament, d’un pacte per Tarragona.

divendres, 24 de novembre del 2017

EL GRUP DEL PSC DE CUNIT ABANDONA EL PLE MUNICIPAL EN SENYAL DE PROTESTA PELS INSULTS REBUTS



El grup municipal del PSC va abandonar ahir el ple de Cunit pels reiterats insults rebuts per part del portaveu del Govern i regidor del PDCAT, Pedro Ruiz, que va titllar als regidors socialistes de feixistes, falangistes i franquistes en el debat sobre una moció que demana la llibertat de les persones que es troben en situació de presó provisional.

La portaveu socialista Judith Alberich ha afirmat avui que els socialistes “condemnen contundentment els insults i la violència verbal dels  que vàrem ser objecte per part del portaveu del PDCAT que en el seu segon torn d’intervenció va acusar-nos de ser còmplices d’un règim feixista amb actituds pròpies de la Falange i un llarg etcètera.”

En aquest sentit la regidora del PSC ha subratllat que “els socialistes respectem totes les posicions i opinions polítiques democràtiques però no admetem cap tipus d’insult, ni de violència verbal, que tan sols persegueix la humiliació del que discrepa. No, això no és de rebut, i menys des de la perspectiva del catalanisme progressista que sempre ha estat inclusiu i respectuós.”

“Als i les socialistes ningú ens ha de donar lliçons de democràcia, ni de lluita contra el franquisme i contra qualsevol manifestació feixista, tan sols cal recordar que aquests dies es recorda l’assassinat d’Ernest Lluch per part dels botxins feixistes d’ETA. Prou de donar lliçons d’ètica i una mica de respecte també per la història d’aquest país.”

Judith Alberich també ha lamentat que l’alcaldessa hagi permès els insults dirigits al nostre grup municipal i, per tant, hagi optat pel silenci còmplice. La mateixa actitud que van prendre els partits de l’actual equip de Govern: ERC, PDCAT i ICV.

“Crèiem, sincera i honestament, que Cunit no es mereix que es fomenti la divisió i la fustigació de tots aquells que discrepen de certs relats polítics. Esperem que els que han insultat demanin disculpes i que puguem recuperar el debat respectuós sobre qualsevol tema tal i com es mereixen els ciutadans i ciutadanes de Cunit.”

En el mateix sentit s’ha manifestat també la portaveu i vice-primera secretaria de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Diana Salvadó, que ha manifestat “tot el suport de la família socialista de les comarques tarragonines als companys i companyes de Cunit víctimes d’aquesta actitud irrespectuosa i complement intolerable.”


“Lamentem que cada cop més ens trobem amb comportaments similars. No podem acceptar aquestes manifestacions d’intolerància. No podem permetre que el diàleg i l’argumentació siguin substituïts per la desqualificació i l’insult. No en el nostre nom”, ha conclòs Diana Salvadó.     

dimecres, 22 de novembre del 2017

EL PSC DENUNCIA QUE EL GOVERN DE JUNTS PEL SÍ I LA CUP HA CONDEMNAT A LES TERRES DE L’EBRE A LA CUA PEL PAÍS PEL QUE FA A LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT



“No hi ha paraules per expressar el menyspreu que ha demostrat aquest Govern amb les Terres de l’Ebre. Una dada ho resumeix a la perfecció: entre els pressupostos de 2010 (darrer any de Govern de progrés) i els pressupostos d’enguany (aprovats amb els vots dels diputats de Junts pel Sí i la CUP) les inversions directes de la Generalitat al territori han davallat en un 79%. Un 79%! el que ens situa a la cua del país. De vergonya aliena, realment!”, així ho han denunciat avui els diputats socialistes Rosa Maria Ibarra i Carles Castillo a l’hora fer balanç d’aquesta legislatura a nivell de les quatre comarques ebrenques.

En concret, en aquests darrers set anys les inversions directes de la Generalitat destinades a les Terres de l’Ebre han davallat de 118.985.228 euros el 2010, amb Govern Montilla, a tan sols 24.590.123 euros, amb Govern Puigdemont-Junqueras.

“En algunes situacions la desinversió és realment de jutjat de guàrdia. És el cas de la comarca de la Terra Alta on la davallada ha assolit el nivell record negatiu del 95%. Un 95% menys! Com es pot justificar això? De fet, no ho sabem perquè mai se’ns ha donat una explicació argumentada malgrat les reiterades preguntes que hem fet al Parlament a tal efecte”, han explicat els dos diputats socialistes per Tarragona.  

En aquest sentit, els diputats del PSC ja han avançat que “volem parlar de les Terres de l’Ebre també en aquesta campanya i no amagar-ho tot darrera dels crits d’independència, independència. Els socialistes volem parlar i debatre sobre les necessitats reals de tots els habitant de les quatre comarques ebrenques. I tant, només faltaria! Aquells que parlen tan de “defensar el territori” han d’explicar perquè objectivament, amb dades oficial de la mateixa Generalitat a la ma, han castigat tant a aquest territori que s’assegurava “defensar”, han emfatitzat Ibarra i Castillo.

Ambdós diputats han coincidit a assenyalar que el vot als socialistes “és el vot de la defensa de les Terres de l’Ebre al Parlament ja que hem estat els únics en denunciar aquesta desinversió, demanar explicacions als grups que l’han executada (ERC, PdeCAT i CUP) i a presentar esmenes als pressupostos que ajudessin a pal·liar aquest dany objectiu que s’ha fet a tots els habitants d’aquestes comarques, amb independència del que pensin sobre la qüestió nacional.”

Cal recordar que la candidatura socialista a les eleccions incorpora l’ex-regidor de Tortosa i exvice-president del Consell Comarcal del Baix Ebre Joan Caballol, membre d’Units per Avançar, com a número tres. Així mateix, la primera secretària del PSC a Sant Jaume d’Enveja Bibiana Porres és la número 4, el primer secretari dels socialistes ebrencs Manel de la Vega ocupa el setè lloc de la llista, la regidora socialista a l’ajuntament de Mora d’Ebre Dolores Gurrera el 12è lloc, la també regidora socialista a Tortosa Maria Dolors Bel el 14è i el militant del PSC ampostí Ambiorix de Jesús el 17è.    


“És una llista pensada per guanyar i governar, amb els millors candidats i amb compromís inequívoc de tornar a invertir a les Terres de l’Ebre tal i com es mereixen els habitants d’aquestes comarques que també formen part de Catalunya malgrat que alguns se’n hagin oblidat”, han conclòs Ibarra i Castillo. 

POSEM RUMB A LA PROSPERITAT, LA LLUÏSA S’HO MEREIX



La Lluïsa és una amiga a qui vaig conèixer a la universitat. Com tots i totes quan va acabar la carrera es va trobar de ple amb els efectes de la crisi econòmica i de les retallades de la dreta. Malgrat això, el seu caràcter emprenedor i positiu, la va animar a arriscar, lluitar i progressar. Així doncs, va crear una startup, un petit negoci que ofereix serveis en matèria de noves tecnologies de la comunicació i disseny digital. Les coses li han anat bé. Ningú li ha regalat res però treballant dur, sense mirar el rellotge i amb constància ha aconseguit tirar endavant. Fins i tot ha pogut contractar set persones per atendre el volum d’activitat que començava a generar.

Fa uns dies vaig parlar amb ella. Estava trista i preocupava. El motiu? Havia demanat una ampliació de capital a un fons d’inversió alemany per créixer, contractar nous professionals i fer un salt endavant en el petit negoci que havia creat amb el seu esforç. Doncs bé, la resposta del fons inversor ha estat negativa. Segons m’explicava entre els motius adduïts hi havia la inestabilitat generada per aquests darrers mesos de culminació de “processisme” amb DUI interruptus com a guinda del pastís.

“El diner es poruc Laura. Recordes el que ens deien a la facultat? Els inversors demanen estabilitat política i seguretat jurídica. És a dir, just el contrari del que tenim ara. Què he de fer doncs? Traslladar la seu social i fiscal del meu petit negoci fora de Catalunya? No vull fer-ho, no vull, però és el que m’acabaran convidant a fer si torno a demanar una ampliació de capital. Jo no tinc una gran empresa i per tant depenc dels préstecs dels grups inversors privats que m’avancen els fons per poder sufragar les factures i pagar les nòmines.”

Al cap d’una estona parlava ja més enfadada. “És que s’han tornat bojos?? Tallar carreteres, bloquejar les vies ferroviàries, demanar a la gent que tregui diners dels bancs, fer vagues cada mes...això és treballar per la prosperitat de Catalunya? Això és un desastre! Mira, no pensava que ho diria mai perquè saps que sempre hem discrepat políticament però penso votar a Miquel Iceta en aquestes eleccions. L’he escoltat i és l’únic que diu coses sensates, assenyades i que parla de sortir d’aquest conflicte sense atiar l’odi ni imposar-se sobre ningú. O això ho arreglem entre tots o el país s’anirà a la merda!”

M’ha semblat adient compartir amb vosaltres les reflexions de la meva amiga perquè crec que representa un estat d’opinió que va creixent cada dia que passa. L’hora és greu i no precisament gloriosa. La trencadissa és enorme i els efectes molt negatius per a tots els ciutadans de Catalunya, independentment del que pensin sobre la qüestió nacional.

Uns diran que la culpa de tot és de Puigdemont, els altres que de Rajoy, jo crec que ambdós tenen una gran part de responsabilitat en l’actual desastre però, sincerament, això ara és el de menys. La història s’encarregarà de posar cadascú al seu lloc però ara toca solucions. La Lluïsa s’ho mereix. Toca canviar el rumb de col·lisió que va fixar Artur Mas el 2012, amb els resultats devastadors per tots coneguts, i posar rumb a la prosperitat, a l’estabilitat, a la reconciliació entre catalans i a l’acord defensat per Miquel Iceta. No és que sigui una tercera via possible, no, és que ja és la via, l’única real, tenint present les conseqüències catastròfiques de l’aventurisme insensat de l’independentisme radical (qui hagués pensat mai que Convergència acabaria ballant el “mambo” que els imposava la CUP?) i també de l’immobilisme absolut de Ciutadans i PP.

S’ha fet molt de mal a Catalunya. Hem de superar, tal i com defensem els socialistes, la dinàmica frontista i recuperar la concòrdia entre catalans. Refer ponts, reconstruir el país, recuperar les inversions, garantir els llocs de treball i, tal com diu Miquel Iceta, fer que Catalunya torni a ser un país capdavanter a Espanya i a Europa a nivell de lideratge econòmic, social i cultural.


I això serà possible no precisament de la ma d’aquells que mouen contenidors per crear barricades a les cantonades, ni d’aquells que insulten a les xarxes socials, sinó que esdevindrà una realitat gràcies al treball i a l’esforç de la Lluïsa i dels centenars de milers de Lluises que hi ha a la nostra societat, que són els que generen activitat econòmica i creen nous llocs de treball. Vosaltres sou els autèntics “patriotes” de Catalunya, els que heu fet gran aquest país. A tots vosaltres ens adrecem els socialistes: Amb respecte per a totes les opinions, fixem un nou rumb, deixem enrere les aventures irreals que només ens porten, a tots, al fracàs col·lectiu. Recuperem el seny, el sentit comú i el camí de la prosperitat amb el lideratge de Miquel Iceta al capdavant de la Generalitat. Si ho fem i recuperem la unitat entre catalans els millors dies de Catalunya, n’estic convençuda veient l’exemple de la Lluïsa, estan per venir.        

dilluns, 20 de novembre del 2017

LA JSC APEL.LA A LA MOBILITZACIÓ DELS 4.381 JOVES TARRAGONINS QUE PODRAN VOTAR PER PRIMER COP



El candidat socialista per Tarragona al Parlament i primer secretari de la JSC del Camp de Tarragona, Eloi Menasanch, ha apel·lat aquest dilluns a la mobilització “dels 4.381 joves de la província de Tarragona que podran votar per primera vegada en aquestes eleccions al Parlament del 21-D en haver assolit la majoria d’edat. Uns joves que no van poder votar a les eleccions de 2015.”

El candidat del PSC ha afirmat que la mobilització dels joves serà “un element decisiu” en el resultat d’aquestes eleccions que decidiran, en bona mesura, el futur del jovent del país en aquests propers quatre anys. “Els joves no podem estar absents i esperar que altres decideixen per nosaltres. Precisament nosaltres, que hem patit amb molta intensitat els efectes de la crisi econòmica, de la inestabilitat política i de la falta de polítiques adreçades al jovent del Govern de Junts pel Sí i els seus socis de la CUP hem de saber donar resposta des de les institucions del país a les necessitats reals del nostre jovent i els únics que sabem fer-ho som els socialistes.” 

Eloi Menasanch ha recordat que “des de 2011 més de 4.000 joves de les comarques tarragonines, aproximadament el mateix nombre de joves que ara votaran per primer cop, han hagut de marxar fora del país per treballar i guanyar-se la vida. Els socialistes volem que tornin perquè representen el futur del país i la majoria són joves acadèmicament molt qualificats.”

En aquest sentit, ha recordat l’augment absolutament desorbitat tant de les taxes com de les matrícules universitàries que s’han incrementat fins a un 70% mentre que els màsters i estudis de postgrau ho han fet en un 200%. “Qui pot pagar aquests preus quan tenim un atur juvenil que frega el 50%?”, s’ha preguntat retòricament el primer secretari de la JSC del Camp de Tarragona.   


“El futur dels joves també passa per les urnes el proper dia 21 de desembre. Per això des de la JSC apel·lem a la mobilització dels joves que votaran per primer vegada perquè ens cal un Govern a la Generalitat que ens tregui d’aquesta trista realitat d’atur, precarietat i passaport al que ens ha condemnat el Govern de Junts pel Sí. Volem un canvi, un canvi real liderat per Miquel Iceta, que torni a invertir en beques, emancipació, participació dels joves, foment de la cultura i de la creativitat i ajudes al lloguer. El dia 21 en la juguem!”, ha conclòs Menasanch. 

divendres, 17 de novembre del 2017

I SI PASSEM PÀGINA?



Llegeixo que un cop més a l’Ajuntament de Tarragona es tornarà a debatre sobre la situació política a Catalunya. És lògic perquè vivim temps convulsos i allò que és al carrer s’acaba traslladant a les institucions, encara que no sempre passa. De manera que ja tornarem a tenir als grups de l’oposició protestant i suposo que el govern municipal es defensarà també protestant pel comportament dels grups que han dut a terme el fins ara anomenat “procés”.
Si goso posar-m’hi és perquè les dones i homes del Camp de Tarragona ens sentim també una mica o molt nostra la ciutat que dóna nom a la regió i perquè hi tinc vincles afectius de molts tipus.
Doncs bé, amb tot el respecte als grups de l’oposició, no sé si és moment de treure pit i insistir gaire en els mateixos termes d’aquests dos anys. Crec que en aquesta setmana de la marxa enrere independentista en què proliferen les frases d’auto-condemna, valdria  la pena reflexionar sobre cadascuna d’elles. I ho dic sense afany de polèmica, amb tota cordialitat. Tardà ( ERC): “Si Catalunya no es independiente es porque no hay una mayoria que la quiera” . Sergi Sabrià (ERC) “el país i el Govern no estaven preparats“. El propi President Puigdemont al Diari belga Le Soir “Hi ha altres solucions que no passen per la independència“. O les lleugeres consideracions que hem conegut del secretari d’Hisenda Lluís Salvador sobre el  tema. No poden al·legar ignorància.
Dirigents dels seus partits ja havien advertit de la impossibilitat de la ruta o del procés. Antonio Baños, portaveu de la CUP, la mateixa nit de les eleccions va declarar sense embuts sobre el resultat de les eleccions que anomenaren plebiscitàries:  “No s’ha guanyat el plebiscit així que no hi haurà independència unilateral “. O el senyor Artur Mas que en moltes ocasions ja havia advertit (la darrera vegada en una entrevista el 20 de novembre de l’any passat a UA-1 Ràdio) que “per construir un estat propi l’independentisme encara haurà de convèncer més gent.”
És a dir, aquests reconeixements de falta de condicions  van en dues direccions: la primera insisteix que la culpa és de l’Estat que no ha deixat que Catalunya assoleixi la independència. Però l’interessant, des del meu punt de vista, és la segona autocrítica: no hi ha prou catalans i catalanes que la vulguin. Caram!! I com és que van aprovar una llei en contra de tots els informes de lletrats del Consell de Garanties Estatutàries, tots ells organismes ben catalans i amb persones expertes de primer nivell? I com és que aquesta llei diu que si a la consulta de l’1 d’octubre hi havia un vot més afirmatiu ja es podia proclamar la independència? Per primera vegada  es reconeix que s’ha governat ignorant la majoria i imposant noves normes que no eren ni són volgudes per la majoria.
De manera que tenen tot el dret a plantejar al ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona tot allò que creguin convenient, només faltaria. Però no creuen que és més convenient i necessari passar pàgina i dedicar-se a reconstruir la convivència amb la majoria de la tarragonins i tarragonines? I si ens volen incloure a aquelles i aquells que ens sentim d’alguna forma tarragonins d’afecte, els ho agrairem.
Hem de refer tota la comunitat nacional de Catalunya, les nostres institucions, les nostres lleis que es va començar a carregar el PP amb l’Estatut el 2006. Allò va ser gros, però ara des de Catalunya s’ha intentat imposar una nova legalitat que ja hem vist on ens ha portat.
Mirem quin present i quin futur volem per la nostra gent. Ningú ha de renunciar a les seves idees i als seus somnis, són ben legítims. Però, o en aquest país es torna a governar des de la legalitat i sense imposicions, ni unilateralismes, o no ens sortirem.  O tornem a instal·lar el respecte entre nosaltres o serà impossible el catalanisme de progrés que ha tirat endavant Catalunya quan, s’ha reconegut divers i cap de les seves branques s’ha volgut imposar.

És tanta la feina que tenim, també al Camp de Tarragona, que continuar instal·lats en l’acusació permanent i en la mirada curta, no ens portarà enlloc. I, si m’ho permeteu, no fa per nosaltres.

dijous, 16 de novembre del 2017

EL PSC PROPOSA POTENCIAR L’OFERTA TURÍSTICA I EL SECTOR AGROALIMENTARI DEL PRIORAT



La portaveu socialista a l’Ajuntament de Falset i candidata del PSC a les eleccions del 21-D pel Priorat, Maria Jesús Sánchez, ha afirmat aquest dijous que “el futur del Priorat passa per la potenciació de la nostra oferta turística i del nostre sector agroalimentari. No podem continuar perdent el temps amb debats estèrils que no porten enlloc. Hem de garantir el progrés i el futur dels ciutadans d’aquesta comarca.”

En aquest sentit la regidora socialista ha recordat que “va ser un Govern socialista qui va impulsar el pla de foment del turisme del Priorat (amb 45 cellers visitables i rutes relacionades amb el vi), el que va tirar endavant el centre d’interpretació del Castell del Vi de Falset i el que va executar la rehabilitació integral de la Cartoixa d’Escala Dei i d’altres edificis emblemàtics de la comarca. Ara tenim l’oportunitat de reconnectar-nos amb un bon Govern que aposti pel Priorat, un Govern liderat per Miquel Iceta.”

Així, la candidata socialista es compromet a treballar per fomentar la innovació tecnològica i els productes de qualitat del Priorat amb un especial esforç pel que fa a l’oli i el vi. “Volem impulsar encara més la promoció de les denominacions d’origen Priorat, Montsant i Siurana i donar una nova embranzida a iniciatives que han demostrat la seva eficàcia com el parc tecnològic del vi de Falset.”

Maria Jesús Sánchez ha contraposat aquesta il·lusió, compromís amb el Priorat i obra feta en els anys en què els socialistes varen tenir responsabilitats de Govern amb la “ineficàcia, absència de projectes i desídia que ha demostrat el Govern de Junts pel Sí i els seus socis de la CUP durant aquests darrers dos anys pel que fa a la nostra comarca.”

“De fet, des de que els socialistes vàrem deixar el Govern de la Generalitat les inversions al Priorat han davallat en un 89%, un 89! Quasi estem davant d’un autèntic rècord negatiu en el conjunt de Catalunya...”

Així, les inversions del Govern de la Generalitat han passat de 6.595.294 euros amb el president Montilla el 2010 a només 722.290 euros amb el president Puigdemont enguany. “Les dades parlen amb una eloqüència que estalvia qualsevol comentari”, ha reblat la portaveu del PSC.


“Necessitem recuperar un Govern que torni a apostar pel Priorat. Que torni a construir centres d’assistència sanitària als nostres pobles, que habiliti noves línies d’educació infantil i primària, que creï places d’escola bressol públiques, que millori la nostra xarxa viària, etc. Un Govern que sigui també el Govern de les comarques de l’interior. No podem repetir l’error de tornar a tenir un Govern sostingut per aquells que ens han mantingut en l’oblit de les inversions. Això és el que ens juguem també els ciutadans del Priorat a les eleccions del 21-D”, ha conclòs Maria Jesús Sánchez.

dimecres, 15 de novembre del 2017

JOAN RUIZ: “EN ELS DARRERS SIS ANYS S’HA EXPULSAT 1.962 CIUTADANS ESTRANGERS DE LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA”



Des de 2011 fins a mitjans de 2017 un total de 1.962 ciutadans estrangers residents il·legalment a les comarques tarragonines han estat expulsats del país. Així es desprèn de la resposta oficial del Govern a una pregunta registrada pel diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz a tal efecte.

Així, el nombre de persones d’origen estranger que han estat objecte d’una ordre d’expulsió a la demarcació de Tarragona ha anat minvant progressivament i de manera sensible any rere any passant de les 411 persones expulsades el 2011 a les 184 que ho van ser l’any passat, fonamentalment pels efectes de la crisi econòmica tal i com assenyalen diferents experts.

En concret, la resposta del Govern informa que a la província de Tarragona es van decretar 411 expedients d’expulsió el 2011, 388 el 2012, 263 el 2013, 269 el 2014, 287 el 2015, 184 l’any passat i 160 fins l’1 d’agost d’enguany.

En relació a aquesta qüestió Joan Ruiz ha afirmat que “els socialistes hem defensat sempre, i ho continuarem fent, que cal garantir el respecte a la dignitat i els drets humans de totes les persones, també d’aquelles que pretenen entrar al nostre país de forma irregular. Per tant, cal revisar el tractament del ciutadà estranger que vol creuar la frontera irregularment i que es interceptat en el moment de fer-ho. Això exigeix procediments administratius àgils i compatibles amb els drets fonamentals i, paral·lelament, la revisió dels convenis bilaterals de retorn i repatriació i, de manera específica, del règim dels centres d’internament de ciutadans estrangers.”

Joan Ruiz ha afegit que “cal apostar per una política migratòria que flexibilitzi les vies de la immigració legal.”

Per als socialistes la persona d’origen immigrant que ve a viure al nostre país és subjecte de drets i també d’obligacions, exactament igual que la resta de ciutadans.


En aquest sentit ha assenyalat que “el concepte demagògic d’immigració cero que sacseja l’extrema dreta és xenòfob, irreal i a més ruïnós pels interessos nacionals del país. Ara bé, els canals de la immigració legal s’han vist aquests darrers anys de Govern del PP seriosament dificultats i els mateixos residents han vist els seus drets restringits. Cal, doncs, implementar nous mecanismes d’accés legals i segurs”, ha reblat el diputat tarragoní.      

“RITA VOTA’NS!!”? ARA TOCA SOLUCIONS



“I el 21 que voti Rita!”, aquesta afirmació rotunda que es pot llegir en un article recent d’un dirigent de la CUP exemplifica millor que qualsevol anàlisi acadèmic el canvi de relat meteòric que, de manera sorprenent, van imposant els partits independentistes un cop ens acostem a la cita amb les urnes del 21 de desembre. De “defensar la República al carrer” a participar en uns comicis que titllen de “colonials” en un temps record i sense temps per processar i digerir aquest gir copernicà. Han passat del desdeny (“i el 21 que voti Rita”) a participar a les eleccions i demanar el vot de la ciutadania (“Rita vota’ns!!”, venen a dir) en qüestió de dies. Brutal.   

Recapitulem una mica perquè realment s’ho val. El 26 d’octubre Carles Puigdemont va estar a punt de convocar aquestes eleccions on ara tots els partits independentistes corren a presentar-se. Malgrat això, finalment no ho va fer perquè quan va anunciar la seva disposició a convocar eleccions els mateixos que ara preparen llistes electorals van sortir en tromba amb una allau d’insults (“Judes”), desqualificacions (“155 monedes de plata”), burles (posant el cap del senyor Puigdemont de l’inrevés als perfils de Twitter), acusant-lo directament de “traïdor” i amenaçant-lo amb dimissions (alcaldes diputats, acords de Govern). Tot plegat va provocar que a Carles Puigdemont li tremolessin les cames i tirés enrere. Ell va tirar enrere però entre tots van tirar el país pel precipici. Un precipici en forma de DUI insensata i irreal el dia 27 que, com també anem descobrint aquests dies, no es van creure ni els mateixos que la van votar.

I tot per a què? Per provocar un desastre sense precedents a la història de Catalunya? Per generar pèrdues i problemes a l’economia catalana que és la que dóna feina als catalans i catalanes que estan llegint aquestes línies? Per tensionar la convivència a Catalunya i dividir la societat? Per portar fins al final una via unilateral i il·legal que ara es comença a reconèixer subtilment com un error que no porta enlloc?

Correm el risc real que determinats irresponsables polítics continuïn prometent a la ciutadania la independència unilateral low-cost com un objectiu possible (molt atents a les promeses que faran aquesta campanya electoral) i que “tenim a tocar”, potser fascinats per la virtut màgica d’aquesta paraula per part de la gent que s’ha cregut que la independència era la solució esotèrica a tots els problemes reals i mundans. Així, continuaran sacsejant la mentida de la virtualitat de la DUI de mes en mes, any rere any, sempre permanentment “ajornada” però també sempre imminent, sempre a punt d’esclatar, com una fita mitològica que es dibuixa permanentment a l’horitzó. No faltaran gurus que vagin demanant fe cega en el mite immaculat i acusin als altres –sempre els altres- d’impedir que esdevingui realitat.

Prou ja d’enganys, d’astúcies i de jugar amb els sentiments de la gent. Els socialistes defensem que és l’hora de la reconstrucció. De refer, de reconstruir tot el que s’ha trencat en aquests anys de “processis-me”, de treballar per redreçar la nostra economia, de tornar a impulsar polítiques socials des de la Generalitat. Volem liderar un nou acord majoritari a Catalunya, un acord que no comportarà seguir com fins ara ni tampoc llançar el país per la finestra. Des de la centralitat, la moderació i el respecte a les veus alienes. Volem un país on tothom se senti lliure i on els carrers no siguin patrimoni de cap grup sinó un espai de convivència de tots els catalans i catalanes, pensin el que pensin i sigui la que sigui (o no) la bandera que tenen penjada al balcó.


Respectem la gent que creu que tallant carreteres, bloquejant vies ferroviàries o agitant el carrer es pots construir el futur de Catalunya però defensem just el contrari, que cal treballar de valent per tornar a aixecar el país, dia a dia cadascú des de la seva responsabilitat, i recuperar el lideratge econòmic, social, cultural i emprenedor que ens ha fet grans. Hem de recuperar l’equilibri i resoldre la trencadissa evitant frustracions col·lectives i personals. Sí, ara toca reconstruir, toca solucions, i toca un Govern al servei de tots els ciutadans de Catalunya presidit per Miquel Iceta. Ara és l’hora, efectivament.

dimarts, 14 de novembre del 2017

EL PSC DENUNCIA QUE EN ELS DARRERS SET ANYS LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT AL CAMP DE TARRAGONA HAN DAVALLAT EN UN 73%



“Aquest Govern no ha cregut en Tarragona, ni en la seva gent, ni en les oportunitats del territori, ni en els nostres potencials, ni en res. Pels diputats de Junts pel Sí i la CUP som terra ignota. De fet, lamentem que aquest darrer Govern que no ha tingut ni un sol conseller de les comarques tarragonines, ni un ni per dissimular. La desinversió a les nostres comarques ha estat escandalosa”, així de contundents s’han manifestat els diputats socialistes Rosa Maria Ibarra i Carles Castillo a l’hora fer balanç d’aquesta legislatura a nivell territorial.

“Durant aquests darrers dos anys hem denunciat la inacció que ha demostrat el Govern del senyor Puigdemont pel que fa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Hem arribat al final del “procés” sense conèixer quines han estat les prioritats del Govern per revitalitzar el sud de Catalunya (potser senzillament és que no han existit). A la manca d’inversions s’ha sumat la desaparició de les comarques tarragonines del nucli de decisió del Govern. Una realitat realment lesiva pels interessos tarragonins que cal canviar radicalment a la nova etapa que s’obre a partir del 21-D”, han afirmat ambdós diputats.

Segons Carlos Castillo i Rosa Maria Ibarra, “aquest Govern s’ha passat dos anys assenyalant enemics exteriors però sense aportar projectes de futur pels ciutadans de les comarques tarragonines. Els socialistes hem demanat reiteradament tant a Carles Puigdemont com als grups de Junts pel Sí i la CUP que invertissin a les comarques tarragonines, com a mínim, l’equivalent al que representem tant a nivell poblacional en el conjunt del país com al pes del PIB tarragoní en el global català. Doncs bé, sempre hem obtingut el menyspreu com a resposta, ni quelcom tant elemental han estat capaços de fer...”

En aquest sentit, el que per als diputats socialistes és de jutjat de guàrdia és “la brutal davallada de les inversions de la Generalitat a les comarques del Camp de Tarragona que hem patit des de fa set anys, quan Artur Mas va arribar al Govern. Una dada ho resumeix a la perfecció: des de  2010 (darrer any de Govern de progrés) les inversions a Tarragona han caigut un 73% en relació als pressupostos d’aquest 2017. Com podem avançar quan se’ns han furtat tres de cada quatre euros que rebíem? És que és realment intolerable!”

En concret les inversions directes destinades a les sis comarques del Camp de Tarragona han passat de contemplar una inversió total de més de 152 milions d’euros el 2010 a menys de 46 milions d’euros aquest 2017. “I no és tracta d’una dada puntual. Durant els anys de Govern de progrés les inversions de la Generalitat a les comarques tarragonines, en cap cas, van baixar dels 120 milions d’euros mentre que amb el PDecat i ERC al Govern (i la CUP donant-li suport), en cap cas, s’han arribat a 50 milions d’euros en inversions per a les sis comarques del Camp de Tarragona.”

Conseqüentment Rosa Maria Ibarra i Carles Castillo han emplaçat als candidats dels partits que han donat suport al Govern a què responguin unes preguntes molt senzilles: “Per què les inversions de la Generalitat a les comarques tarragonines han estat inferiors a la mitjana nacional? Per què, fins i tot, han estat inferiors al pes demogràfic dels tarragonins en el conjunt català? Per què aquest menyspreu, any rere any, amb una desinversió objectiva a les comarques tarragonines? Per què aquest oblit? Serà perquè per a alguns Catalunya s’acaba a Vilafranca?”, s’han preguntat retòricament els diputats tarragonins.


“Durant aquest propera campanya electoral volem parlar també de Tarragona, de les seves necessitats i de les inversions que requerim com l’aire que respirem. Volem diputats al Parlament que defensin la gent de Tarragona no que es dediquin tan sols a cridar “independència, independència”. Els socialistes seguirem treballant per ser la veu dels ciutadans de Tarragona al Parlament de Catalunya”, han reblat Carles Castillo i Rosa Maria Ibarra.

divendres, 10 de novembre del 2017

EL GRUP SOCIALISTA PRESENTA UNA PROPOSICIÓ NO DE LLEI AL CONGRÉS DEMANANT LA CONSTRUCCIÓ D’UNA VARIANT DE LA N-340 A L’ARBOÇ



“Volem donar resposta i satisfacció a una reivindicació històrica del poble de l’Arboç”, així de contundent s’ha manifestat el diputat del PSC al Congrés per Tarragona, Joan Ruiz, a l’hora de presentar la proposició no de llei que ha registrat el grup socialista a la comissió de Foment del Congrés per construir una variant de la N-340 a l’alçada del municipi de l’Arboç, al Baix Penedès.

Precisament en aquest sentit s’ha manifestat l’alcalde del municipi, el socialista Joan Sans, que ha recordat que aquesta “és una demanda unànime al poble, i subratllo: unànime. Cal recordar que en el nostre cas la carretera nacional passa pel mig del poble, divideix habitatges i provoca problemes de mobilitat interna. Creiem que és hora donar solució a aquest problema i per això celebrem la decisió del grup socialista de portar el tema al Congrés dels Diputats.”

La carretera nacional 340, al seu pas per la demarcació de Tarragona, pateix un elevat trànsit de vehicles que arriba, amb massa freqüència, al col·lapse. Això s’ha fet d’especial manifest a la comarca del Baix Penedès, densament urbanitzada, el que repercuteix molt negativament en la seguretat de la carretera que any rere any registra nombrosos accidents.

“Som l’únic municipi de la comarca on la carretera nacional encara passa pel nucli del poble”, ha recordat l’alcalde, “per això demanem la construcció de la variant. Els ciutadans de l’Arboç mereixem un tracte digne igual com la resta de la població, no som ciutadans de segona”, ha emfatitzat Joan Sans.


Per la seva banda, Joan Ruiz ha afirmat que “des del grup socialista continuem defensant els interessos de Tarragona a les Corts Generals. Davant la inactivitat d’altres grups que van demanar la confiança dels tarragonins a les eleccions però que després s’han evaporat o que es dediquen a altres coses, nosaltres continuarem recollint les reivindicacions dels ciutadans de les comarques tarragonines per portar-les al Congrés dels Diputats i exigir al Govern del PP que es tregui el son de les orelles i executi les inversions més necessàries i urgents. Aquest va ser el nostre compromís a la campanya electoral i aquesta és la nostra actuació conseqüent”, ha conclòs el diputat socialista.        

QUÈ NO US ENGANYIN MÉS! EL MITE DEL 50%



Estimats amics i compatriotes, independentistes de bona fe, si us plau, que no us enganyin més. Què no us enganyin més determinats líders irresponsables que prometen escenaris irreals, quasi miraculosos i meravellosos, sabent que són impossibles de convertir-se en realitat.

Diguem-ho ja, alt i clar, per desfer equívocs i posar en evidència els enganys d’aquells que menteixen conscientment: la via unilateral cap a la independència mitjançant la subversió de l’ordenament jurídic democràtic d’un Estat membre de la Unió Europea és una via morta que porta Catalunya al desastre. Només des de la fe, la fe literal, en la virtut immaculada de “la idea” és possible encara que determinants dirigents frívols prometin a la ciutadania que continuar per aquest carreró sense sortida porta cap a un Itaca utòpica. “Ho tenim a tocar!”, van prometen a tort i dret.

A la gent que llegeixi aquestes línies i ja m’estigui maleint tan sols els convido a què repassem conjuntament la realitat objectiva. Se us va prometre que la independència seria “sense costos” i sense conflicte, que tot seria -per dir-ho d’alguna manera- innocu, que seria com una mena de festa major sense conseqüències econòmiques, ni socials. I què s’ha esdevingut en realitat? Just el contrari. Se us va assegurar que “tot està pensat”, que “el món ens mira”, se us van prometre estructures d’Estat, se us va dir que cap empresa marxaria del país. Sí, molt bé, resultat? La DUI proclamada no apareix ni tan sols al diari oficial de la Generalitat, les estructures aquestes han brillat per la seva absència i més de 3.000 empreses catalanes ja han traslladat la seva seu social fora de Catalunya. Un balanç desastrós.

Se us va dir que un cop es proclamés la independència hi hauria “molts països” que reconeixerien el nou Estat perquè “s’havia fet la feina”. I quina ha estat la realitat? Hi ha 27 països membres de la Unió Europea amb els seus corresponents Governs regionals (per exemple, 16 länders federals alemanys) i 193 Estats que formen part de les Nacions Unides. Quants han reconegut la independència de Catalunya d’entre aquests quasi 200 països i centenars de Governs regionals? Ningú. Ningú, literalment. Cap país del món. Cap. Seran tots els Estats del món “còmplices del feixisme”? Deixeu a banda les consignes i penseu per vosaltres mateixos, analitzem la realitat críticament perquè només des de la reflexió i des de la sensatesa trobarem el camí de sortida del laberint.

Tot ha resultat doncs un gran bluf construït a base de mentides però ja se sap que la màquina ha d’estar permanentment tensionada i mobilitzada per evitar que s’aturi i provoqui que aquells que juguen amb la realitat i fan bombolles de sabó quedin en evidència. Per això els actuals líders d’ERC, el PDeCAT, i previsiblement també els de la CUP a partir d’aquest cap de setmana, us demanaran ara que voteu per ells massivament a les eleccions del 21-D sacsejant un nou mite: el mite del 50%. Segons aquest mite, un engany com una casa de pagès similar als enganys que ens han portat fins aquí, si després de les eleccions la suma de vots independentistes arriba al 50% “la Unió Europea intervindrà i arribarà el reconeixement internacional que anhelem”, com ja es diu en entrevistes als mitjans, declaracions públiques i per les xarxes socials.

Mentida. Només cal recordar, literalment, les paraules del president del Parlament Europeu, ratificades per tots els portaveus i presidents de Govern de la UE, per tots: “la independència unilateral de Catalunya és contrària a l’estat de Dret, a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que són part de l’ordenament legal de la Unió Europea. Ningú reconeixerà aquesta declaració d’independència. Més que mai és necessari restablir la legalitat com a base per a propiciar el diàleg a fi i efecte de garantir les llibertats i drets de tots els ciutadans de Catalunya.”

Més clar l’aigua. Ni el 47’8%, ni el 50’1%, ni cap percentatge talismà, ni res. Qualsevol sortida a l’actual conflicte polític i institucional passa pel respecte a la legalitat vigent, condició sine qua non per obtenir qualsevol reconeixement internacional. Qui vulgui la independència, objectiu polític que nosaltres no compartim però que és tan respectable com qualsevol altre, el primer que ha de fer és reformar la Constitució. La resta és fer volar coloms i jugar amb les il·lusions de la gent. Que no us enganyin més!

Els socialistes creiem que ara és l’hora de les solucions. Solucions que no passen ni per quedar-nos com estem ni per llançar-nos per un precipici. Cada cop som més a Catalunya els que estem per una sortida dialogada i negociada al conflicte. Una sortida que passa per assolir un acord que garanteixi un millor autogovern, un millor finançament i un nou protagonisme de Catalunya en una Espanya i una Europa respectuoses i plurals. Una proposta sensata, realista i pragmàtica –que no comporta talls de carretera, ni agitació al carrer, ni pèrdua d’empreses ni llocs de treball- capaç de pilotar un gran acord majoritari a Catalunya que abasti tant al constitucionalisme com al catalanisme moderat, un espai de centralitat representat pel PSC obert a totes les forces que vulguin bastir aquest ampli consens. Sense odis, sense humiliacions, sense desgavell econòmic i sense divisió entre catalans.


I mentre, determinats venedors de fum seguiran prometent arcàdies felices on calgui arribar al 50% per després aplicar un nou pla ocult, secret i sorprenent, que no es pot fer públic però que deixarà tothom estupefacte. I estupefactes i bocabadats ens deixen, certament.