divendres, 21 de desembre del 2018

BENVINGUT A CASA TEVA, PRESIDENT PEDRO SANCHEZ!




Un orgull. Un orgull i una satisfacció. Aquest és el sentiment que ens produeix a molts catalans i catalanes que el Govern progressista i feminista del canvi es reuneixi avui a Barcelona. Per fer què? Per atiar la intolerància, negar el diàleg, sacsejar menyspreus, alimentar l’odi o la rancúnia? Al contrari. Per aprovar mesures reals que millorin la qualitat de vida dels catalans i catalanes.

I no parlo de qüestions metafísiques. Avui és un dia realment molt important per a 14.000 treballadors i treballadores de les comarques tarragonines. Treballadors i treballadors que actualment cobren el salari mínim i que han de fer mans i mànigues, de vegades autèntics miracles, per arribar a final de mes. Segur que molts de vosaltres sabeu de quina realitat estic parlant. Doncs bé, avui el consell de ministres aprovarà la pujada del salari mínim fins als 900 euros mensuals, l’increment més gran dels darrers 40 anys. Com molt bé diu el president Pedro Sánchez, un país ric no pot tenir treballadors pobres. 

En aquest consell de ministres que es reuneix avui a Barcelona també s’aprovarà un augment del 2’75% dels sous dels funcionaris públics i s’impulsaran noves mesures per combatre la violència de gènere.  

I davant d’això, què tindrem? Soroll. Soroll, crits, emplaçament al sabotatge, barricades en algunes carretes, incitacions a “incendiar-jo tot”, crides a no comprar al sector comercial català en un dia com avui, en plena campanya de Nadal, que és quan, justament, molts comerços generen una bona part de la seva recaptació. Alguns, fins i tot portaveus amb responsabilitats institucionals!, afirmen que això d’avui és una “provocació”. Fascinant teoria... apujar el salari mínim, els sous dels treballadors públics i impulsar noves mesures per combatre la xacra masclista a Barcelona és una “provocació”? Per a qui? Per aquells que sempre han apostat pel “quan pitjor, millor” i que ens han portat pel camí del pedregar.

Però el senyor Pérez, ja m’entendreu la metàfora, s’ho mira i somriu. Recorda com ha construït el benestar que pot oferir avui als seus fills: amb treball, molt de treball diari perseverant, i no amb insults ni desqualificacions. Al senyor Pérez no li agrada res del que ha passat a Catalunya en els darrers anys, ni el clima que s’ha generat. No tenia cap simpatia pel senyor Rajoy, obvi, ni per Ciutadans, ni per PP ni per Vox però també comença a sentir-se inquiet quan sent a parlar de “vies eslovenes” o se l’emplaça ara a fer “sacrificis materials i laborals” quan arribi el gran dia de no-se-què. Comença a estar una mica tip de tot plegat i aspira, com molts i molts catalans i catalanes, a viure en pau amb la convivència i la seguretat garantides.

El senyor Pérez, per descomptat, no compateix que pujar el salari mínim sigui una “provocació.” En primer lloc perquè el seu propi fill serà un dels beneficiaris d’aquest augment que, senzillament, fa justícia social. A diferència d’aquests grups organitzats d’encaputxats que provoquen aldarulls públics, el senyor Sánchez sap què és aixecar-se a les 5 del matí per anar a treballar i recorda el que li va dir el seu pare quan treballava de jove amb ell a la botiga: “sense pau al carrer i sense seguretat no hi ha progrés possible.” Una lliçó que mai no ha oblidat.

Durant molts anys el senyor Pérez va votar CiU, bé, més aviat va votar Jordi Pujol. Com a antic votant convergent no pot ocultar la seva estupefacció quan veu a l’actual PDeCAT en els CDRs organitzats per la CUP. Comença a tenir clar que tot pot acabar molt malament i se li posen els pèls de punta –i això no és una metàfora, és literal- quan pensa què pot passar si d’aquí a uns mesos PP, Ciutadans i Vox formen Govern a Madrid i el senyor Torra, amb les seves ocurrències i sortides de to, continua de president de la Generalitat.

El senyor Pérez comença a mirar amb simpatia al president Pedro Sánchez. L’observa i es pregunta com aconsegueix no perdre mai els nervis, mantenir sempre el respecte, i com s’obstina a seguir per la via del diàleg que tots els fanàtics intransigents volen dinamitar. El senyor Pérez no ho diu en públic, però ja ha decidit a qui votarà a les properes eleccions. Perquè el senyor Pérez, amb la seva cultura de vida, sap quines serien les conseqüències que comportaria que la via del diàleg s’estimbés...

Sí, benvingut a Catalunya president Pedro Sánchez! Benvingut a casa teva!

dijous, 20 de desembre del 2018

NO A LA VIA ESLOVENA, SÍ A LA VIA CATALANA




Compte. Molt de compte perquè sembla que la denominada via eslovena no és una insensatesa fruït d’una relliscada puntual sinó una aposta conscient per apujar la tensió al màxim sense descartar escenaris violents. Tant de bo m’equivoqui però només cal citar les paraules de Carles Puigdemont en una entrevista d’aquesta mateixa setmana. En ser preguntat per la via eslovena, el senyor Puigdemont  diu exactament això: “efectivament, va haver-hi morts, però va haver-n’hi més durant la transició espanyola. I només les víctimes directes del GAL ja són la meitat del morts d’aquella guerra. (...) els països com Espanya que han provocat tanta i tanta violència no estan en condicions de criticar Eslovènia.”

Doncs bé, això vindria a ser una cosa similar a dir “efectivament hi ha dones assassinades per la violència masclista, però va haver-n’hi més per la violència d’ETA.” O bé, “efectivament, el terrorisme va assassinar moltes persones, però hi ha més morts en accidents de trànsit a les carreteres.” És a dir, la via eslovena acaba amb morts però no gaires, ergo, no n’hi ha per tant i hem de “perdre la por” a seguir per camí del pedregar.

A on anem amb aquests plantejaments propis d’autèntics irresponsables? Què els passa pel cap quan la mateixa consellera de Presidència de la Generalitat afirma que dur a terme el Consell de Ministres a Barcelona és una “provocació”? Ah sí? O sigui, que si el consell executiu de la Generalitat decidís reunir-se un dia, posem per cas, a Tarragona això seria una “provocació”? Per a qui? Quanta frivolitat insensata i quanta irresponsabilitat. De vergonya aliena.  

Ara demanen “aturar-ho tot” el proper dia 21. I ho fan dirigents polítics, amb responsabilitats institucionals que afirmem estimar-se Catalunya. Se’ls ha acudit preguntar-ho al sector comercial català, que factura una quarta part de les seves vendes anuals per aquestes dates, i que s’ha posat les mans al cap quan ha escoltat crides a “no sortir al carrer” o a “incendiar” Catalunya en plena campanya de Nadal? Quin Govern democràtic europeu anima als grups minoritaris radicals a què “apretin”? Cap, excepte el Govern del senyor Torra.

Prou d’aquesta espiral de confrontació que ens aboca a tots a la derrota. Des del PSC diem un no rotund a la via eslovena i un sí absolut a la via catalana, la del diàleg, la del respecte, la de la convivència. Prou ja de discursos incendiaris ja siguin els dels independentistes o els de la dreta extrema que es prepara per governar amb Vox.

Els socialistes volem un país de tots i de totes, sense exclusions. De 7’5 milions de catalans, no només de dos. Volem evitar un segon “xoc de trens”, amb els resultats catastròfics previsibles i ja coneguts, i rectificar el rumb cap a la prosperitat i el progrés econòmic i social d’on mai hauríem d’haver sortit.  Que els irresponsables deixin d’atiar l’enfrontament entre catalans i aturin la trencadissa abans que sigui massa tard.

Com molt bé va dir un president de Catalunya: “I som molt i molt conscients que nosaltres sols, ni que tinguéssim 68, 70 o 75 diputats, nosaltres sols no podríem construir Catalunya.” No són les paraules del senyor Puigdemont, ni del senyor Torra, òbviament. Però són les paraules d’un president  de la Generalitat de Catalunya, d’algú que entenia que servir Catalunya era servir a la totalitat del país, no només als seus partidaris.

APROVADA LA MOCIÓ DEL PSC PER MILLORAR LES CONDICIONS DELS MOSSOS I BOMBERS DE LES COMARQUES TARRAGONINES AMB UN PLA DE XOC DE DOS ANYS




El diputat del PSC, Carles Castillo, ha explicat aquest dijous a Tarragona que la moció presentada pel grup socialista per revertir la greu situació de mancances que arrosseguen tant els Mossos d’Esquadra com els bombers de Catalunya, i que ha estat aprovada al Parlament amb el vot de tots els partits tret de l’abstenció de la CUP, beneficiarà als agents d’ambdós cossos destinats a Tarragona. “Segons les nostres estimacions tenim més de 1.600 agents dels Mossos d’Esquadra destinats al conjunt de la demarcació”, ha assenyalat.

Castillo ha explicat que la moció socialista insta al Govern a elaborar un pla de xoc, amb partides econòmiques i actuacions calendaritzades, que s’ha d’aplicar en un termini màxim de dos anys. La moció fa una especial incidència en la necessitat de reforçar els efectius, que s’incrementin plantilles i que es disposin de més i millors mitjans materials. Així mateix, les retribucions per hores extra incorporaran increments, com a mínim, del 30% en relació als vàrems actuals.

“Estem molt satisfets perquè és la resposta que esperaven els milers d’agents dels Mossos i del cos de bombers que fa anys que reivindicaven aquestes mesures que nosaltres hem portat al Parlament i que hem aprovat en forma de moció. Els i les socialistes sempre hem defensat l’excel·lent tasca que fan tant els Mossos com els bombers, també a les comarques tarragonines, i sempre hem reivindicat que se’ls dotés amb més personal, millors retribucions, més vehicles i millores estructurals a casernes i parcs de bombers. Estarem amatents a què el Govern compleixi amb aquest mandat del Parlament”, ha reblat.  

En aquest sentit el diputat del PSC ha recordat que els mateixos professionals han alertat reiteradament del deficient estat de determinats serveis, per exemple, dels parcs de bombers de nombroses localitats de les comarques tarragonines. “Davant la paràlisis del Govern ens hem vist obligats a recollir les justes reivindicacions dels bombers i per això aquest pla de xoc incorpora la reparació i readaptació dels parcs de bombers que així ho requereixin.”  

“Veiem cada dia que els professionals dels Mossos i dels bombers han de fer front a una realitat molt exigent, amb situacions molt dures. Demanar “temps” i “paciència” com feia el Govern de Junts per Catalunya i ERC era una burla a aquests professionals que garanteixen la seguretat als carrers i als boscos del país. Ja ha passat el temps de la “paciència” el que ens calia ara eren “realitats tangibles”. D’aquí la necessitat de la moció que hem presentat i per això la nostra satisfacció pel fet que hagi estat aprovada”, ha conclòs Carles Castillo.

Finalment la moció socialista aprovada insta a rebutjar qualsevol intent d’instrumentalització dels Mossos d’Esquadra que sempre han de quedar al marge de tota mena de controvèrsia ideològica i política ja que estan al servei de tota la ciutadania defensant l’ordenament del nostre sistema democràtic.

dijous, 13 de desembre del 2018

ANA LÓPEZ, ELEGIDA ALCALDABLE DEL PSC A L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS




L’actual regidora de promoció econòmica i participació i portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Cambrils, Ana López, ha estat elegida com a alcaldable del PSC a Cambrils a les eleccions municipals que s’han de dur a terme l’any vinent.

Ana López ha estat elegida candidata socialista després del procés de primàries internes i proclamada en una assemblea que ha comptat amb la presència de nombrosos militants i simpatitzants socialistes cambrilencs, així com també del primer secretari de la federació del PSC del Camp de Tarragona, Roc Muñoz, i del secretari d’organització del partit, Salvador Illa, entre d’altres.

En les seves primeres declaracions com a candidata Ana López ha afirmat sentir-se “molt agraïda per la confiança i la generositat que han dipositat els meus companys i companyes en la meva persona. Em sento amb forces renovades per poder liderar aquest projecte tan engrescador que representa, en primer lloc, posar als cambrilencs i cambrilenques en l’epicentre de l’acció política, amb polítiques socials potents. En aquest sentit els socialistes som un valor segur de convivència i de progrés per a tots i totes.”

L’alcaldable socialista ha afegit que “el socialisme cambrilenc està més cohesionat i més il·lusionat que mai per seguir treballant en benefici del nostre estimat poble. Lluitarem per assolir l’alcaldia, un objectiu plenament possible, perquè sabem que Cambrils mereix més i que nosaltres sabrem impulsar el lideratge necessari per convertir Cambrils en la capital humana i social de les comarques tarragonines. El Cambrils que imaginem serà imparable”, ha reblat.

Al fil d’aquesta reflexió Ana López ha subratllat que “el PSC ha fet una gran tasca per garantir la governabilitat de Cambrils durant aquest mandat municipal. Hem posat seny i hem treballat per rebaixar tensions, garantir la convivència i treballar per bastir benestar social millorant vida quotidiana de tots els cambrilencs i cambrilenques. Donant resposta així a les seves necessitats reals.”

De cara als propers quatre anys l’alcaldable del PSC ha reiterat la seva disposició permanent al pacte i al diàleg. “Tocant de peus a terra sabem que caldrà pactar. Nosaltres ho farem amb aquells que respectin i ens respectin. És a dir, pactarem amb aquells que vulguin governar per a tots i totes, garantint un espai de convivència amb bona qualitat de vida i cohesió social. Ras i curt, els valors essencials que tots els nostres convilatans mereixen.”

Per la seva part Salvador Illa, secretari d’organització del PSC, ha lloat la gran tasca duta a terme pels socialistes en les transformacions, millores i progrés social de Cambrils durant aquests darrers anys, ha destacat la gran capacitat política demostrada per Ana López i s’ha mostrat convençut que aquesta feina i aquest lideratge són un auguri del bon resultat que el PSC obtindrà a Cambrils a les eleccions de maig de l’any vinent.
  

dimecres, 12 de desembre del 2018

QUINS SEREM ELS “ESBORRATS” DE CATALUNYA, SENYOR TORRA?




El 26 de juny de 1991 Eslovènia va proclamar unilateralment la seva independència de la federació iugoslava. L’endemà la milícia nacionalista a les ordres del Govern independentista va disparar projectils antiaeris contra dos helicòpters de l’exèrcit federal matant vuit nois de 18 anys, soldats de lleva que es trobaven a Eslovènia fent el servei militar obligatori. Es va donar la circumstància que un dels pilots assassinats era eslovè.

Van ser els primers morts. Els primers, no els únics. L’endemà van perdre la vida quatre camioners búlgars atrapats en el foc creuat a les carreteres eslovenes entre la milícia nacionalista i l’exèrcit federal. Al final d’una guerra de deu dies prop de 100 persones havien mort, centenars més havien resultat ferides per arma de foc i milers de ciutadans més havien estat desallotjats, havien fugit o bé havien caigut presoners. La primera de les dades que no

Aquesta és la denominada “via eslovena” que ens sacsegen ara. Hi ha però, una realitat poc coneguda del que va passar a Eslovènia que convé recordar abans de què alguns vulguin continuar imitant aquesta denominada via. Em refereixo als coneguts com a “esborrats”, és a dir, els ciutadans que vivint a Eslovènia van ser esborrats literalment dels registres pel Govern independentista, en la nova República, en ser considerats com a “traïdors a la pàtria”. Ho eren? No. Tan sols eren persones que havien nascut a altres territoris de la federació iugoslava i que van ser excloses del “nou país” per les autoritats independentistes, que els van negar la nacionalitat i el permís de residència, en la seva determinació de concedir la nacionalitat tan sols als considerats -per ells, clar- com a “eslovens purs”. I així milers de persones i les seves famílies van passar a ser considerades com a no-ciutadans. Sense drets, sense serveis bàsics com l’educació o la sanitat. Eren això, esborrats. Literalment. Un autèntic atemptat a la seva dignitat com a persones que va ser condemnat per Amnistia Internacional. 

Tenint present aquesta realitat històrica intentaré ara mesurar al màxim les meves paraules. S’ha de ser un autèntic irresponsable per posar aquests fets com a exemple a seguir. Un irresponsable, com a mínim. Com pot ser que el senyor Quim Torra, actual president de la Generalitat amb el suport no tan sols de l’antiga Convergència sinó també d’ERC i la CUP, consideri que els catalans hem de seguir la “via eslovena”? Com pot ser que els partits independentistes enlloc de desautoritzar immediatament aquesta imbricació cap a escenaris violents es limitin a intentar justificar al senyor Torra suggerint que potser es va equivocar o que no sap realment què va passar a Eslovènia? I quins serem els “esborrats” de Catalunya, senyor Torra? Els que continuem apostant per la via del diàleg i de la concòrdia i el consens entre catalans?

Davant de l’absoluta frivolitat del president Torra des del PSC volem adreçar un missatge de serenor i de determinació al nostre poble: no hi haurà ni morts, ni ferits, ni refugiats, ni expulsats a Catalunya. Som un sol poble, cívic i respectuós de la seva pluralitat, que majoritàriament rebutja les accions vandàliques de minories radicals, la dels encaputxats que destrossen mobiliari urbà o cremen rodes a les carreteres.

En aquest sentit, rebutgem completament la invitació del senyor Torra als CDR per tal que “apretin” al carrer. Ho considerem un greu error polític com ho és jugar als símils històrics amb Eslovènia. El que ens fa falta és més intel·ligència política per part de tots i menys invitacions als grups radicals a què actuïn. Com pot ser, per exemple, que una de les principals vies de comunicació del país hagi estat tallada per un d’aquests grups durant 15 hores i la Generalitat no hagi fet res per garantir el dret a la lliure mobilitat dels catalans?

En aquest sentit, i davant dels dubtes que volen generar tant el president de la Generalitat com el conseller d’Interior, volem defensar la professionalitat i el rigor que sempre han demostrat els agents del cos dels Mossos d’Esquadra en defensa de la seguretat i de la llibertat dels ciutadans.

Com hem dit sempre els i les socialistes ningú ens farà caure en l’odi ni en volen atiar una insensata divisió de Catalunya entorn de dos blocs antagònics que es donen l’esquena, camí segur de la derrota de tots. Volem un país líder en benestar i progrés social, amb una sanitat i una educació d’excel·lència, on capiguem tots des del respecte. Sense guerres ni cap escenari violent, ni de deu dies –com a Eslovènia- ni de deu segons. Perquè els nois que anaven en aquells helicòpters (com els camioners del dia següent, com la de tots els que van venir després) no mereixien perdre la vida d’una forma tan cruel. El senyor Torra hauria de saber-ho enlloc de proposar exemples que si ho són, precisament, no és per la nostra voluntat d’emulació sinó per tot el contrari.   

dilluns, 10 de desembre del 2018

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE REDUEIXI A MENYS DE 15 MINUTS EL TEMPS D’ESPERA PER L’ARRIBADA D’UNA AMBULÀNCIA D’EMERGÈNCIES A LES COMARQUES TARRAGONINES




El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Carles Castillo, ha demanat avui al Govern de la Generalitat que garanteixi un temps d’espera màxim inferior als 15 minuts entre la trucada al servei d’emergències i l’arribada d’un ambulància a les comarques interiors del Camp de Tarragona.   

Segons ha posat de relleu el diputat tarragoní, “es parla molt, amb tota justícia, de la situació exasperant que es viu en hospitals i centres d’atenció primària de les grans ciutats per l’augment de les llistes d’espera per operacions i visites però no tant de la situació intolerable que pateixen els petits municipis de les comarques de l’interior que han vist, per exemple, augmentar de manera exponencial els temps d’espera per l’arribada d’una ambulància. Un temps d’espera que s’ha arribat a doblar i superar, en alguns casos, els 30 minuts.”

“Les retallades que han aplicat als Governs de Mas, Puigdemont i Torra des de 2010 també han comportat que els veïns de pobles de comarques com el Priorat o la Conca de Barberà hagin patit en carn pròpia aquesta tisorada de les inversions destinades a salut. Els socialistes ho volem denunciar i exigir a l’actual executiu català que torni al bon servei que teníem abans de 2010, quan teníem Governs de progrés.”

En aquest sentit, Carles Castillo ha assegurat que “els socialistes serem la veu de defensa de les comarques interiors de Tarragona davant l’absència total de polítiques actives per part del Govern Torra, més preocupat en agitar el clima de tensió política que no pas en governar.”  

Així, el diputat del PSC ha considerat com a “molt preocupants” les darreres declaracions de Quim Torra en les que aquest “animava als catalans a seguir la via eslovena a la independència. És realment molt i molt preocupant. Sap el senyor Torra que a Eslovènia va haver-hi desenes de morts, centenars de ferits, milers de desplaçats i que, fins i tot ara, 18.000 ciutadans d’aquesta ex-República iugoslava estan privats de drets?”, s’ha preguntat Castillo.  

“Els socialistes no volem ni violència, ni declaracions irresponsables, ni cap aventura insensata. Sí volem, en canvi, un país equilibrat territorialment. Per tant, defensem que la Generalitat ha d’assegurar un temps d’espera màxim per emergència sanitària que sigui igual per tota la població, independentment del lloc on visqui, ja sigui a Barcelona o a Falset o Vilanova de Prades. Una adequada atenció sanitària és el mínim del mínim que hom pot exigir, fins i tot, a un Govern com el del Quim Torra més interessat en frivolitzar atiant escenaris que, n’estic convençut, no comparteixen ni el conjunt dels catalans ni tan sols els independentistes de bé que no desitgen cap dinàmica violenta”, ha conclòs el diputat tarragoní.

CONTRA L’EXTREMA DRETA, DEFENSEM ELS DRETS DE LES DONES



Ha passat. I ha passat a Andalusia, la comunitat espanyola on s’han produït més assassinats de dones a mans de botxins masclistes. Vox, un partit d’extrema dreta que directament defensa derogar la llei contra la violència de gènere i les mesures impulsades pel Govern socialista per combatre la xacra de la violència  masclista, ha obtingut quasi 400.000 vots, un 11% del total.

I amb aquesta carta d’identitat de voler derogar totes les polítiques d’igualtat d’oportunitats i de foment de la igualtat real entre homes i dones que ha revitalitzat el Govern feminista de Pedro Sànchez, el PP i Ciutadans es disposen a pactar amb Vox per constituir un Govern de dretes a Andalusia. Un pacte que vol ser el procedent d’un acord idèntic al conjunt d’Espanya que vindria si Vox, PP i Ciutadans sumen després de les eleccions generals.

Davant d’aquest perill real que suposaria una regressió absoluta en matèria de defensa dels drets de les dones, i de combat contra la violència masclista, les socialistes volem reiterar el nostre compromís d’eradicar completament la violència de gènere de la nostra societat amb polítiques i mesures concretes.

Com ha demostrat el Govern feminista del canvi incrementant les dotacions econòmiques per desenvolupar el pacte d’Estat contra la violència masclista i incorporant la visió de gènere a totes les seves accions de Govern.

Lamentablement, la Generalitat no ha fet el mateix. Les socialistes volem denunciar el retrocés que s’està donant en matèria d’igualtat a Catalunya i exigim que no es faci ús de les banderes per tapar la xacra de la violència contra les dones. No valen més excuses. Els partits que donen suport al Govern de la Generalitat han retallat fins a un 32% els recursos adreçats a la protecció de les dones des de 2010. Intolerable. Amb banderes o sense.

El socialisme feminista demana a la Generalitat que promogui un gran pacte català per corregir aquest greu error i garantir el desenvolupament de les polítiques contra la violència masclista també a Catalunya. Per això entenem que és necessari aprovar els pressupostos generals de l’Estat de 2019 que preveuen un increment de 200 milions a les partides destinades, precisament, a lluitar contra la violència de gènere.

En el moment d’escriure aquestes línies prop de 1.000 dones han estat assassinades des de 2003 pels violents masclistes. La cara més dura, però no la única, d’una realitat que hem de denunciar i contra la que cal reaccionar. Per tant, les feministes no acceptarem ni excuses ni evasives en aquesta necessària i justa lluita contra la violència masclista. Tal com ha dit el president Pedro Sànchez, tolerància zero envers la violència contra les dones! Perquè sense drets no hi ha igualtat i sense igualtat, com sabem, no hi ha ni una autèntica llibertat ni progrés. Tots i totes, doncs, hem d’evitar qualsevol intent de blanquejar l’extrema dreta patriarcal i unir-nos sota la única bandera de l’activisme contra el masclisme i la seva violència contra les dones. Avui, més que mai, ni un pas enrere en els drets de les dones!     

dimarts, 27 de novembre del 2018

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE TORNI A INVERTIR 1.176 EUROS PER CÀPITA EN SALUT PÚBLICA AL CAMP DE TARRAGONA




El diputat socialista, Carles Castillo, ha demanat aquest dimarts al Govern de la Generalitat “que torni a invertir en salut pública a les comarques tarragonines. Ningú els demana cap cosa extraordinària, tan sols tornar al volum inversor que teníem amb els Governs socialistes i de progrés. No demanem impossibles, tan sols recuperar els paràmetres de 2010 quan teníem, gràcies a les inversions públiques i a l’esforç dels professionals, un dels millors sistemes sanitaris del món.”

Carles Castillo ha quantificat aquesta inversió necessària per revertir les retallades que els Governs de Mas, Puigdemont i Torra, amb el suport d’ERC i la CUP en diferents pressupostos, han aplicat a la sanitat pública de les comarques tarragonines.

Així, segons ha emfatitzat, cal tornar –com a mínim- a destinar 692 milions d’euros a la xarxa de salut pública del Camp de Tarragona, o el que és el mateix, invertir 1.176 euros per càpita per cada tarragoní. “Repeteixo que no estem fent volar coloms o escrivint la llista als Reis Mags, demanem tan sols el que teníem el 2010, darrer any de Govern de progrés, ja en un context molt marcat per la crisi econòmica.”

Així, Carles Castillo ha demanat a l’actual Govern de Junts per Catalunya i ERC que “deixin de mirar cap a una altra banda”, davant les justes reivindicacions dels metges i professionals de l’atenció primària, i “que deixin de dedicar totes les seves energies a “internacionalitzar el conflicte” i que es dediquin a assumir les seves responsabilitats bàsiques i inexcusables com a Govern, com és la de garantir un bon sistema de salut pública a tots els catalans i catalanes. És el mínim del mínim que podem exigir-los”, ha subratllat.

En aquest sentit, el diputat socialista ha resumit la realitat de vuit anys de Governs de CDC, ERC i CUP marcats per “les retallades dels pressupostos de salut i l’augment de les llistes d’espera i dels temps d’esperar per arribar a ser operat” amb la realitat objectiva dels anys de progrés entre 2003 i 2010 quan, amb president i consellera de salut socialista, “es va aconseguir que fins al 93% dels habitants del Camp de Tarragona resolguessin els seus problemes de salut al territori i es van reduir les llistes d’espera per procediments quirúrgics en un 25% a les nostres comarques.”

Segons el PSC cal garantir la sostenibilitat del sistema destinant un 5’5% de la riquesa del país, mesurada pel PIB, en el model de sanitat pública i gratuïta per a tothom. Així podríem aconseguir tornar a tenir més de 8.100 professionals vetllant per la salut dels tarragonins i tarragonines, “com teníem el 2010, abans que el senyor Mas decidís posar “rumb de col·lisió”, amb els resultats per a tots coneguts.”  

I seguint aquest fil el diputat socialista ha qualificat com a “absolutament inversemblant” que tant el PDeCAT com ERC hagin anunciat el seu vot contrari als pressupostos del Govern del canvi de Pedro Sánchez quan aquests comptes contemplen un augment de 2.200 milions d’euros d’inversions per Catalunya. “És incomprensible. Incomprensible que ens siguin que retallen “perquè no hi ha diners” i, al mateix temps, anunciïn que votaran en contra d’uns pressupostos que incrementen en 2.200 milions d’euros les inversions a Catalunya que servirien, en bona lògica, per redreçar aquestes retallades en sanitat pública que ells han aplicat. Incomprensible. Els demanem humilment que reflexionin perquè encara som a temps d’evitar aquest nou error polític del Govern i dels grups que li donen suport.”   

divendres, 23 de novembre del 2018

MENYS CIRC I MÉS PARLAMENTARISME, SENYORS RUFIÁN I CASADO




Comença a ser asfixiant. La intolerància, el menyspreu, la falta de respecte, la difamació, les burles... no només a determinats perfils anònims de twitter, sinó també al Congrés dels Diputats i  al Parlament de Catalunya, per part de persones amb responsabilitats polítiques molt importants que haurien de ser exemplars en el respecte escrupolós a les veus democràtiques discrepants a les seves opinions, és asfixiant. A què ens condueix aquest espiral de menyspreu col·lectiu? A res de bo, això segur.

Només en les dues darreres setmanes s’han viscut en seu parlamentària escenes lamentables que provoquen vergonya aliena. El mateix president Torra acusant de falta d’humanitat als socialistes i vexant Miquel Iceta dient-li que la seva incapacitat d’humanitat i cinisme “està en aquests moments regalimant cinisme per l’escala noble (del Parlament).” Paraules impròpies d’un president de la Generalitat.

Igual com les del líder del PP, el senyor Casado, acusant al president del govern espanyol de ser colpista en plena sessió al Congrés. Es va excusar, després, el senyor Casado per aquesta acusació infame sense precedents a la nostra història democràtica? En absolut. Al contrari. Segueix acusant el Govern del canvi de Pedro Sánchez de ser “complices de los golpistas”.

La cirereta del pastís d’aquest súmmum de despropòsits, l’ha posada aquesta setmana el diputat d’ERC al Congrés, en Gabriel Rufián. Tots i totes coneixem el senyor Rufián, algú que ha demostrat reiteradament ser metafísicament incapaç d’articular una intervenció sense desqualificar, difamar o insultar directament a qui consideri objecte del seu menyspreu. Dimecres va superar-se a ell mateix i es va dedicar a assenyalar a qui considerava “el ministre més indigne de la història”, senzillament per la seva adscripció a una entitat de la societat civil. Més li valdria, amb tots els respectes, exigir-se a ell mateix el decòrum que demana als altres, enlloc d’alliçonar sobre moralitat. Es recorda el seu lamentable missatge de twitter “155 monedes de plata” que va fer trontollar el llavors president Puigdemont quan, en un moment de lucidesa, estava disposat a convocar eleccions per evitar la insensatesa de la DUI, el dia anterior al desastre? Podem entendre d’aquell tuit que injuriar i titllar de Judes el president de la Generalitat va ser la màxima aportació del diputat en unes circumstàncies en què sobraven les injúries i es necessitava més intel·ligència política i sentit de país que mai? No necessitem cap circ. I menys ara, que ens cal més parlamentarisme de veritat que mai.

Diguem-ho clar: n’hi ha alguns, i els senyors Casado i Rufián en són exemples paradigmàtics, que conscients de la seva falta d’arguments i de persuasió democràtica redueixen la política a una tessitura amic-enemic. Com una mena de relació entre els propis i els estranys. “Nosaltres” i “ells”. Aquest enemic que s’han fabricat és la clau per l’autoafirmació de la seva identitat política (i de les seves expectatives de triomf electoral). No busqueu argumentació lògica des del respecte perquè no n’hi ha. O bé amb ells o bé ja ets “cómplice de los golpistas” o bé “còmplice del feixisme”. No hi ha salvació fora del dogma que volen establir. A aquests nivells han rebaixat la política, quan més política cal.

Malgrat aquesta dinàmica molt perillosa, els socialistes volem adreçar un missatge d’esperança a les persones que es queden estupefactes davant d’aquesta allau d’intolerància que ha envaït part de la vida política. Nosaltres no cedirem als missatge d’odi ni d’estigmatització de ningú. El PSC és avui la garantia de la convivència en llibertat i del respecte democràtic a la discrepància política al nostre país. No caurem mai en els improperis ni en les difamacions. Més que mai reiterem el nostre compromís per aprofundir en la via del diàleg i del respecte institucional i polític. Som un sol poble, pacífic i exemplar en la seva diversitat. Nosaltres volem ser la veu de tots aquells que rebutgeu els insults i xous, i que voleu seguir recorrent el camí de la llibertat, del pluralisme i de la convivència. Amb progrés social per a tothom. Com sempre hem fet al nostre país.

I un darrer suggeriment a aquells que es passen el dia acusant-se mútuament de “golpistas” i “feixistes” (i que ens acusen als altres de ser “còmplices” senzillament perquè no pensem com ells). Vosaltres teniu també una gran responsabilitat. Sí, perquè hi ha el perill que aquesta hostilitat intolerant que es manifesta al Parlament i al Congrés, es traslladi qualsevol dia al carrer. I aleshores serà massa tard per lamentar-ho. Perquè no fa falta ser un especialista en semiòtica per saber que la intolerància que busca verbalment la destrucció de l’altre es transforma en ritual, i que quan aquest element simbòlic es trenca, aleshores apareix la violència real. I ningú, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, més enllà de grupuscles radicals, vol violència. El 99% vol conviure en llibertat.

JOSEP ANTONI BENEDICTO, ELEGIT ALCALDABLE DEL PSC PER RODA DE BERÀ




Josep Antoni Benedicto és l’alcaldable socialista a Roda de Berà a les eleccions municipals de l’any vinent. Benedicto ha estat elegit amb el vot a favor del 91,3% dels vots de la militància que va prendre part en l’assemblea convocada per elegir cal cap de llista del PSC.

L’alcaldable socialista és advocat penalista en exercici, és l’actual portaveu del grup municipal del PSC a Roda, vice-secretari de la comissió executiva de l’agrupació i té un ampli coneixement de l’Administració local.

El candidat del PSC també és membre de nombroses associacions socials i veïnals del municipi. D’algunes n’és membre de la junta directiva.     

En les seves primeres declaracions un cop reelegit com a alcaldable del PSC, Josep Antoni Benedicto s’ha compromès “a ser el candidat de tots aquells que volen una Roda de progrés social per a tothom, sense discriminacions ni divisions.”

“El nostre primer repte és fer tot allò que estigui a les mans per tal que l’Ajuntament torni a generar ocupació i impulsi les polítiques socials que ajudin a la gent en aquests moments en què encara tantes famílies arrosseguen dificultats econòmiques. Aquesta serà la nostra prioritat número 1 perquè és el que sempre ens ha distingit als socialistes.”

Així, l’alcaldable s’ha compromès a “acceptar el repte d’assumir l’alcaldia amb humilitat i il·lusió, conscient que el nostre objectiu ha de ser treballar sense descans per millorar les condicions de vida dels nostres convilatans per bastir una Roda de Berà millor.”

“Volem una Roda socialment cohesionada, amb uns serveis municipals d’excel·lència, orgullosa de la seva societat i de la seva identitat plural, i que tots els veïns del nostre poble, hagin nascut o no a Roda, la sentin com a pròpia”, ha afirmat l’alcaldable socialista com a síntesi del projecte que vol liderar i que ha remarcat “està obert a tots aquells que estimin Roda i vulguin convertir el nostre estimat poble en líder del progrés social amb paràmetres de qualitat de vida d’excel·lència”, ha conclòs.  

dimecres, 21 de novembre del 2018

SÍ, REALMENT ÉS UNA QUESTIÓ DE “DIGNITAT”




L’any passat el Govern del PP va invertir tan sols 275 milions d’euros a la província de Tarragona, un volum inversor raquític molt per sota del que la nostra societat necessita. Només cal recordar que en els darrers tres anys del Govern socialista del president Zapatero, ja en ple període de crisi, les inversions a la demarcació de Tarragona es van situar en els 511 milions d’euros anuals de mitjana. El PP ha reduït, doncs, les inversions a Tarragona a la meitat, bàsicament perquè no han cregut mai ni el potencial ni en les necessitats reals de les nostres comarques.

De fet, el dia en què es van fer públics els comptes territorials dels darrers pressupostos de Rajoy els diputats i dirigents d’ERC i del PDeCAT a Tarragona van sortir en tromba a denunciar aquesta, enèsima, mostra de menyspreu del Govern del PP amb Tarragona. Només cal consultar Internet per veure com s’exigia el retorn a les inversions que havíem tingut amb els governs socialistes, superiors als 500 milions d’euros anuals com deia abans. La “dignitat” de Tarragona no permetia menys, segons deien i perjuraven.

Doncs ara tenen una magnífica oportunitat per retratar-se i complir amb Tarragona i amb aquesta “dignitat” a la que apel·laven abans. Com sabeu, el Govern progressista i del canvi de Pedro Sánchez ha presentat la seva proposta de pressupostos per l’any vinent. El capítol social és realment ambiciós i de ruptura respecte a les retallades del PP i Ciutadans: augment del salari mínim, derogació dels aspectes més lesius de la reforma laboral, revalorització de les pensions segons l’IPC, reversió dels copagaments farmacèutics, augment de les beques per a joves i de les ajudes per dependència a les famílies, etc.

Sent això molt important –bàsic per a tantes i tantes famílies!- hi ha també un altre aspecte essencial que potser no s’ha divulgat tant: i és que aquests pressupostos inclouen una inversió addicional de 2.200 milions més en inversions directes per a Catalunya, dels quals com és lògic una bona part es destinarien a les comarques tarragonines. Aquests recursos, que realment necessitem, servirien per sufragar el desenvolupament d’infraestructures clau (com l’A-27 fins a Montblanc o la continuació de l’autovia A-7 tant cap a Barcelona com en direcció València) i per a la millora dels serveis i inversions socials (a mi m’agrada parlar d’inversions socials i no de de despesa social) com les beques educatives per als joves, les ajudes per accedir a un habitatge de lloguer, i un llarg etcètera.

Atenent al que han dit els líders d’ERC i del PDeCAT de Tarragona en aquests darrers anys de Govern del PP seria d’estricte sentit comú donar per fet el seu suport i vot favorable a uns pressupostos que tornen a posar Tarragona al mapa real de les inversions de l’Estat. Seria lògic, sobretot, en un partit com ERC que afirma ser d’esquerres. Com, doncs, es poden plantejar votar en contra de pujar el salari mínim o d’assegurar el poder adquisitiu de les pensions tal com ja han anunciat que faran PP i Ciutadans?

Doncs, tristament, en aquests moments tant ERC com el PDeCAT afirmen que votaran en contra dels pressupostos socials per defensar la “dignitat” d’unes persones en el marc d’un judici que encara no s’ha dut a terme. La “dignitat” dels tarragonins i tarragonines ha desaparegut ja que si no s’aproven els pressupostos es prorrogaran els actuals pressupostos del PP pel que aquesta inversió addicional i necessària per Tarragona s’evaporarà. I Catalunya perdrà 2.200 milions d’euros, així de clar. Es perdrà per un eventual i sorprenent “front” de PP, Ciutadans, ERC i PDeCAT del no als pressupostos socials del canvi.

Però els diputats d’ERC i del PDeCAT encara estan a temps per evitar aquesta insensatesa. Per això, des del màxim respecte institucional i polític, els demanem que reflexionin i que si tenen algun dubte parlin amb els treballadors tarragonins que cobren el salari mínim de 735 euros mensuals, amb els milers de pensionistes de Tarragona que han vist la seva pensió congelada per les retallades del PP o amb qualsevol usuari de les nostres comarques que s’ha de desplaçar fora vila diàriament per motius laborals. Segur que si ho fan desapareixeran tots els dubtes que puguin tenir. Perquè, com deien ells mateixos l’any passat, la “dignitat” de Tarragona no permet menys.   

dilluns, 19 de novembre del 2018

ROC MUÑOZ, REELEGIT COM A ALCALDABLE DEL PSC A LA CANONJA




L’actual alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha estat reelegit com a alcaldable socialista a les eleccions municipals de l’any vinent. La candidatura de Roc Muñoz ha obtingut el vot unànime del centenar d’afiliats i simpatitzants socialistes que han participat a l’assemblea convocada a tal efecte.

Cal recordar que en els darrers comicis municipals de 2015 la candidatura socialista liderada per Roc Muñoz va obtenir el 61% dels vots i la majoria absoluta a la sala de plens amb 10 regidors de 13 possibles.

Durant la seva primera intervenció un cop reelegit com a alcaldable del PSC per la Canonja Roc Muñoz ha remarcat que “els socialistes ens presentem a aquestes eleccions després de donar compliment al programa electoral amb el que vàrem concórrer a les eleccions de 2015. Hem complert amb el contracte electoral que vàrem signar amb els canongins i canongines. Els socialistes som gent de paraula i una opció segura de bon Govern.”

Pel que fa als objectius per aquests propers quatre anys Roc Muñoz ha fixat els objectius prioritaris en els equipaments i serveis en l’àmbit de la salut, educació, esport i l’atenció a la gent gran. “Aquest proper mandat crearem el centre de dia que la Canonja necessita per donar resposta a les necessitats reals dels nostres majors”, ha assegurat.

L’alcaldable socialista també ha reiterat la validesa de la formula amb la que els socialistes han propiciat el progrés de la Canonja aquests darrers anys, “treball, il·lusió i ganes. Tornem a tenir ara la màxima ambició perquè estem segurs que si mantenim ferm el timó i fem les coses bé el millor per la Canonja està per venir...”, ha emfatitzat Roc Muñoz.

Pel que fa a la configuració de la llista Roc Muñoz ha explicat que es treballa per “incorporar gent nova a un projecte de progrés que vol sumar en benefici de tots i totes. La nostra serà una llista que combinarà experiència i garantia de gestió amb renovació i saba nova. Tenim per endavant un nou repte que ens il·lusiona en la nostra determinació de convertir el nostre estimat poble en un referent de benestar social i de qualitat de vida al conjunt de les comarques tarragonines”, ha conclòs.   

EL PSC PORTA EL TANCAMENT DELS RESTAURANTS DE LA PLATJA LLARGA AL PARLAMENT




La diputada socialista per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha entrat al registre del Parlament dues preguntes adreçades al Govern en què, en relació a l’imminent tancament dels restaurants Tòful de Mar i Iot de la platja llarga de Tarragona, es demana a la Generalitat que concreti quan pensa treure a concurs d’explotació aquests dos establiments.

Així mateix, la diputada del PSC també pregunta a la Generalitat quines mesures prendrà el Govern per evitar la degradació de l’espai i de les instal·lacions mentre no es tregui a concurs la seva explotació.

Segons ha explicat Rosa Maria Ibarra, “traslladem al Govern la preocupació de moltíssima gent a Tarragona pel tancament aquest proper 30 de novembre d’ambdós establiments de la platja llarga. El mateix alcalde Ballesteros, interpretant aquest anhel tarragoní, ha demanat a la Generalitat que eviti el tancament d’ambdós restaurants i que es prorrogui la concessió administrativa per un període suficient com per garantir la seva viabilitat futura.”

La diputada socialista ha afirmat que ens trobem davant d’un nou cas de desídia del Govern i ha lamentat que “cada cop és més evident per a tothom que estem davant d’un Govern que no governa, més preocupat per la gestualització permanent que no pas per donar resposta a les necessitats reals dels catalans i catalanes.”

“Les comarques tarragonines patim les conseqüències d’aquesta inacció de manera especialment dramàtica ja que patim anys de desinversions objectives per part de la Generalitat que ens han portat a la cua del país pel que fa al nivell inversor en relació amb el pes poblacional”, ha reblat.

Rosa Maria Ibarra considera “grotesc” que mentre la paràlisi de l’actual Govern posa en perill el progrés de les comarques del sud de Catalunya “el president Torra estigui més interessat a anar a Sant Sebastià per abraçar-se amb el senyor Otegui o a demanar als CDR que segueixin “apretant”, segons afirma literalment.”

“Malgrat tot els i les socialistes seguirem sent la veu que defensi els interessos de les comarques tarragonines al Parlament”, ha reafirmat la diputada del PSC.   

divendres, 16 de novembre del 2018

“FEIXISTES”




“Vosaltres sou còmplices del feixisme”, això m’etzibaven fa pocs dies quan defensava, com a socialista, el pluralisme en llibertat i el diàleg com a mètode per resoldre el desastre provocat per determinats salts al buit, en una conversa informal. “Feixistes”, és un insult que monopolitza moltes converses polítiques. “Feixistes” per tot arreu. De fet analistes polítics assenyalen que “feixista” és l’epítet més emprat al nostre país per desqualificar al considerat contrari. Tampoc cal anar molt lluny ni moure’ns gaire del mapa. La setmana passada mateix diputats independentistes i diputats de Ciutadans s’acusaven mútuament de “feixistes” en plena sessió del Parlament. Tant els uns com els altres semblen atribuir-se la paternitat exclusiva de la democràcia. Per tant, qui no està d’acord amb ells ja és un “feixista” o bé un “còmplice del feixisme” si tenen el dia una mica més benigne... 

Es tracta del recurs fàcil d’aquells que no tenen arguments polítics. Que no estàs d’acord amb algú? Titlla’l de “feixista” i així t’estalvies haver de convèncer ningú de res mitjançant la persuasió i el raonament. També t’estalvies haver de demostrar res amb fets reals. Tan sols cal sacsejar la cantallera de “la lluita contra el feixisme” per justificar qualsevol arbitrarietat i jurar i perjurar que no poden fer “ni un pas enrere”. I òbviament, evitar així qualsevol vestigi de pensament autocrític! Faltaria més!   

Es tracta també del parany perfecte per torpedinar la via del diàleg. Et venen a dir que ells clar que estan a favor de parlar i de dialogar amb tothom! Però, ai les, com vols negociar amb els “feixistes”? I ja se sap que qui no és “dels nostres” és malvat, dolent, antidemocràtic, intolerant, excloent, violent i, en conseqüència, “feixista”. I com s’atreveix el president Pedro Sánchez a parlar amb els “feixistes” independentistes? I com s’atreveix Miquel Iceta a dialogar amb els “feixistes” de Ciutadans i del PP? I així seguim empantanegats...

El cert és que els que utilitzen a tutti plen el terme “feixista” i veuen feixistes per tot arreu es retraten a ells mateixos. Per als radicals d’extrema esquerra som “feixistes” senzillament tots aquells i aquelles que no pensem com ells. Per als fanàtics de l’extrema dreta, i lamentablement a vegades de la dreta no tan extrema, els i les socialistes som “feixistes”, les feministes també i tot allò que soni a polítiques socials és fruït, diuen, del “feixisme bolxevic.”

Imagini’s, amable lector, si vostè apliqués aquest codi d’interpretació a la seva vida quotidiana. Seria “feixista” el seu company de treball amb qui discrepés de qualsevol cosa, el veí que molesta amb el seu soroll, el conegut amb qui ha discutit, etc, etc. I l’agent de tràfic que t’ha posat una multa per excés de velocitat què és sinó un “feixista”? I el mateix la institució que t’envia la multa, i el mateix la policia, i el mateix la justícia que com diuen, fins i tot, dirigents polítics amb responsabilitats institucionals “és un residu del feixisme franquista.”

I enmig d’aquesta allau d’improperis estem els i les que encara sostenim la bandera del socialisme democràtic i del respecte a la discrepància. Nosaltres, els del PSC, som demòcrates i, per tant, no creiem que tothom hagi de pensar com nosaltres. Defensem el dret de tothom a expressar-se amb llibertat. Mai insultarem com a “feixistes” als diputats de Ciutadans, PDeCAT, ERC, el PP o la CUP. Rebutgem tots els insults i l’obsessió realment malaltissa d’alguns per parlar en nom de tot “el poble”. Tots i totes som el poble, i entenem que hi ha posicions diferents i discrepants que cal respectar, que no hi ha solucions màgiques als problemes sinó que cal un compromís permanent de diàleg fecund i sincer per reconstruir els ponts i els consensos que han saltat pels aires aquests darrers anys. Estem convençuts que aquesta via del diàleg, tot i les dificultats evidents, és la única que pot garantir la convivència en pau i amb respecte als principis fonamentals de la democràcia com la llibertat d’expressió.

I com a dona i com a socialista m’enorgulleix que el nou Govern del canvi de Pedro Sánchez s’hagi fixat com a prioritat absoluta la eliminació de les discriminacions que encara vulneren els drets de les dones a la nostra societat. Volem el protagonisme que ens correspon, la eradicació del prejudicis que encara ens discriminen i la obtenció d’una autèntica igualtat real de drets entre homes i dones tant en el món del treball, com a nivell educatiu i formatiu, com en les responsabilitats familiars, com a la resta d’àmbits de vida.

Ara bé, mentre lluitem políticament per assolir aquest objectiu tan apassionant n’hi haurà altres que, n’estic segura, continuaran veient “conspiracions feixistes” per totes bandes potser perquè no han llegit Albert Camus i no són conscients que “aquells que veuen feixistes per tot arreu no fan res més que veure una part de la seva pròpia projecció.”

dimecres, 14 de novembre del 2018

JOAN RUIZ: “LA RECUPERACIÓ DEL SUBSIDI PER ALS ATURATS MAJORS DE 52 ANYS BENEFICIARÀ 1.300 TREBALLADORS TARRAGONINS”




El diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz ha explicat aquest dimecres que “la recuperació del subsidi per desocupació als aturats majors de 52 anys, uns dels aspectes més lesius de la reforma laboral que va impulsar el PP, beneficiarà a Tarragona a uns 1.300 treballadors de les nostres comarques que es troben en aquesta situació.”

Joan Ruiz ha desgranat que aquesta recuperació dels subsidis als aturats majors de 52 anys és una de les mesures incloses en els pressupostos socials presentats pel Govern de Pedro Sánchez per l’any 2019.

Cal recordar que aquesta prestació, que evitava que els aturats majors de 52 anys que ja havien esgotat la prestació d’atur es quedessin literalment sense recursos, va ser una de les retallades socials impulsades per l’executiu del PP. La majoria d’agents socials van criticar la mesura ja que alertaven que, precisament, el col·lectiu dels treballadors i treballadores aturats majors de 52 és un dels grups amb més dificultats objectives per tornar a trobar un lloc de treball estable.

“Van castigar a les famílies amb les rendes més baixes mentre, al mateix temps, aprovaven una amnistia fiscal a mida per a les grans fortunes i els grans defraudadors. De pena. Ara el Govern de Pedro Sánchez vol impulsar una agenda pel canvi i aquests pressupostos socials són una eina imprescindible per revertir aquesta situació.”

En aquest sentit Joan Ruiz s’ha preguntat “com podran justificar els líders d’ERC i del PDeCAT el seu vot negatiu, si finalment s’acaba produint, a pujar el salari mínim, recuperar aquest subsidi per als aturats majors de 52 anys, revaloritzar les pensions, revertir el copagament farmacèutic o incrementar les beques per als joves. Seria realment molt trist que acabessin votant el mateix que el PP i Ciutadans.”

Així, ha considerat “inversemblant” que es lligui el vot dels pressupostos a un judici que encara no s’ha dut a terme “La “dignitat” de Catalunya vol dir votar en contra d’augmentar en 2.200 milions d’euros les inversions directes de l’Estat a Catalunya, senyors d’ERC i del PDeCAT?”

“Els socialistes seguirem defensant els interessos de Tarragona i de Catalunya al Congrés defensant el sí als pressupostos del canvi. No pot ser que ens haguem passat anys denunciant, amb raó, la desinversió del Govern del PP a les comarques tarragonines i ara alguns es plantegin votar en contra de revertir aquesta desinversió. És una tessitura realment kafkiana”, ha asseverat.

Finalment Joan Ruiz ha concretat que els pressupostos també inclouen una inversió addicional de 220 milions d’euros per desenvolupar el pacte d’Estat contra la violència de gènere. “La lluita contra la violència masclista és una prioritat absoluta d’aquest Govern. Aquest pacte d’Estat és una eina fonamental per lluitar contra la xacra de la violència de gènere i, en conseqüència, adreçarem tots els recursos necessaris per garantir que cap dona hagi de viure amb por o amb amenaces a la Catalunya i l’Espanya de 2019”, ha conclòs.

LA DESHUMANITZACIÓ DEL CONSIDERAT “ALTRE”




És la resposta de tot un president de la Generalitat a un líder parlamentari (ras i curt: la resposta del president Torra a una intervenció de Miquel Iceta en seu parlamentària), i la transcric literalment perquè sàpiguen els lectors a quin nivell tan lamentable han arribat alguns: “Miri, avui senyor..., vostè, Iceta, ha fet un exercici de cinisme realment espectacular... penso ja que... Sí, sí, sí! Ha sortit ja..., ha sortit ja de l’hemicicle i està segurament, en aquests moments, regalimant per l’escala noble, eh?, el cinisme que vostè porta des de tota... Avui... (inintel·ligible)... Vostè ha demostrat la seva incapacitat d’humanitat davant de diputats d’aquest Parlament...”

Quan el debat polític, que hauria de ser constructiu i en positiu pensant en la satisfacció de les necessitats dels ciutadans, arriba al fangar de la desqualificació personal és que hem entrat tots plegats en una zona molt perillosa. El senyor Torra el primer que demostra és una pobresa argumental de primera divisió. Quan arriba a l’insult personal per vexar algú és que s’ha quedat sense raons. Rebaixar el debat parlamentari a desqualificacions de pati de col·legi és una actitud impròpia d’un president de Catalunya. Acusar a un diputat del Parlament, que representa la voluntat democràtica de centenars de milers de catalans i catalanes, d’estar “regalimant per l’escala noble”... Quina indigència argumental. De vergonya aliena. En fi.

Tot i els insults dels que som objecte els socialistes seguim defensant la dignitat de tots els representants públics democràtics, fins i tot d’aquells que ens deshumanitzen. Quan el senyor Torra i alguns dirigents i “opinadors professionals” de l’independentisme ens acusen de “falta d’humanitat” en el fons el que estan dient és que com no pensem com ells, aleshores és que no som humans. I aquest és un axioma perillós, com deia abans, ja que sempre acaba amb escenaris de pensament únic i de menyspreu al discrepant que, per a nosaltres, no tenen res a veure amb el respecte al pluralisme que sempre ha prestigiat, amb raó, el conjunt de la societat catalana.

Nosaltres, els del PSC, no veiem “enemics irreconciliables” enlloc, sinó tan sols a altres compatriotes nostres que tenen posicionaments polítics tan respectables com els que nosaltres defensem. D’això va la política de debò, no en inventar-se un “pla secret” de 18 mesos que ens porti a la terra promesa sense costos tot i que després acabi en desastre, sinó en escoltar al considerat “altre”, en dialogar i pactar per assolir consensos el més amplis possibles per resoldre els problemes reals de 7’5 milions de catalans i catalanes.

El senyor Torra, amb les seves desqualificacions, tan sols demostra la seva incapacitat d’entendre que hi ha opinions diferents a la seva a la mateixa societat catalana que cal respectar. Més ell, que hauria de ser el president de més de set milions de catalans, no només de dos.

Senyor president, amb tot el respecte, és pot ser totalment humanitari i no compartir el seu objectiu polític. El que no farem mai els socialistes és dir que ens sembla bé el que va fer l’independentisme des del dia que, conscientment, van començar a aprovar resolucions que exigien vulnerar la Constitució i l’Estatut fins a la jornada en què de forma totalment insensata van proclamar la DUI perquè, segons prometia el senyor Puigdemont, “s’havia fet la feina” i caurien del cel “estructures d’Estat” i reconeixements internacionals. I ja vam veure el resultat: cap estructura d’Estat, cap reconeixement internacional.

La veritat és que van cometre un error com una casa de pagès, un error que trigarem temps a superar. Després d’aquests anys tristos de l’aventura i de la frivolitat, la nostra proposta a la societat catalana és clara i diàfana: una solució a través del diàleg i del pacte en la recerca d’una solució que no representarà el maximalisme de ningú però que ha de ser raonablement acceptada per àmplies majories, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya. Aquest és el compromís del Govern del canvi del president Pedro Sánchez, diàleg dins de la llei i garantia de la convivència i el pluralisme propis de la nostra societat. I tots sabem (independentistes inclosos) quina és l’alternativa a aquest Govern progressista i feminista de Pedro Sànchez: una mena de lluita bestial entre PP, Ciudadanos i VOX per disputar l’espai de la dreta i l’extrema dreta. Amb els resultats previsibles i poc engrescadors per a tots imaginats...

En definitiva, volem reiterar el nostre màxim respecte a totes les veus democràtiques del nostre país. Volem, en conseqüència, des de la discrepància respecte a una via unilateral i il·legal que no compartim i que ha provocat una profunda divisió a la societat catalana, manifestar el nostre màxim respecte institucional cap a la persona que en aquests moments és el titular de la presidència de la Generalitat. Nosaltres, senyor Torra, mai direm que vostè “no és humà” senzillament perquè no pensa com nosaltres.
 
Aquesta és la diferència.