ELS JOCS DE LA DIGNITAT

D’aquí a un mes i escaig donarem el tret de sortida als Jocs Mediterranis de Tarragona 2018. Per fi, després d’anys de treball intens, arriba l’hora de la veritat, l’hora de demostrar que la tenacitat dels tarragonins i tarragonines és invencible i que quan ens proposem un objectiu som capaços de superar tots els obstacles per arribar a bon port. I no hi ha millor port al Mediterrani que Tarragona en podeu estar segurs.

És també l’hora de les oportunitats. De l’oportunitat que tenim de projectar el millor de nosaltres mateixos, individual i col·lectivament. L’hora de la veritat i de la valentia, de denunciar les injustícies i defensar l’humanisme que es commou davant el patiment aliè, l'empremta que sempre ha caracteritzat el tarannà obert i tolerant del nostre poble.

Fa pocs dies, en una escola tarragonina, un jove em preguntava “de què van” aquests Jocs. Ras i curt: van de dignitat. Estic convençut que aquesta és la idea bàsica que quedarà associada als Jocs Mediterranis de Tarragona: els Jocs de la dignitat. Què vol dir això? la defensa aferrissada de la convicció que tots els habitants de l’àmbit mediterrani, per virtut de la nostra humanitat comuna, al marge de la nostra procedència o qualsevol altre consideració, tots hem nascut iguals. Tots. Totes les persones compten. Totes les persones importen. Com emfatitzava Antoni Rovira i Virgili: tota persona mereix ser tractada amb decència i respecte.

I no hi haurà dignitat mentre embarcacions plenes d’homes, dones i nens solquin el nostre estimat mar Mediterrani jugant-se la vida fugint de la guerra i de la misèria, sent víctimes de tota mena d’abusos. N’hi ha que encara pensen que la dignitat depèn de la riquesa econòmica o bé que està reservada a determinats privilegis vinculats al lloc on naixem. Aprofitem els jocs per ajudar-los a comprendre que tan sols serem un mar de democràcia plenament lliure quan, definitivament, reconeguem la dignitat de totes les persones. I ho fem de forma efectiva.

Els tarragonins i tarragonines ens sentim orgullosos de ser fills del Mediterrani, d’aquest mar que dóna raó de ser a la nostra ciutat i que és metàfora de llibertat i convivència en pluralitat. Del nostre caràcter mestís. Dels poblats llatins i de les illes egees d’on procedien els nostres primers avantpassats, dels seus somnis i anhels, i dels llaços fraternals que uneixen als tarragonins amb tots els mediterranis.    

Per això com a alcalde de Tarragona m’atreveixo a demanar-vos que animeu als vostres fills i filles a què coneguin el seu passat: europeu i mediterrani, les seves forteses i també les seves lluites. Que els expliqueu que mentre ells gaudeixen d’un cert benestar material hi ha nens i nenes que han de sobreviure amagats en soterranis per evitar les bombes a Síria, que hi ha infants que passen gana i malnutrició, que d’altres malviuen reclosos en camps de refugiats cercats per filferros. I que això passa a l’altre riba del Mediterrani, a pocs centenars de quilòmetres de la nostra costa. I que les víctimes són infants com ells, privats de les més elementals condicions de vida. Que es commoguin empatitzin i reaccionin contra aquesta injustícia.  

Mireu, s’ha parlat molt sobre els beneficis materials, econòmics, de projecció exterior que ens reportaran els Jocs. Cert. Només cal recordar que parlem de la creació de 3.000 nous llocs de treball entre directes i indirectes, de nous equipaments que quedaran per al gaudi de tots com el Palau d’Esports de l’anella Mediterrània –amb capacitat per a 5.000 espectadors-, o de l’impuls que rebrà el nostre turisme, el sector comercial, gastronòmic, cultural, el llegat per al turisme esportiu, etc.

Però sent això important la mesura de l’èxit dels Jocs no vindrà determinat en termes quantitatius. No, l’èxit dels Jocs dependrà sobretot de què siguem capaços d’aprofitar l’oportunitat de saber que milions de ciutadans de molts països ens estaran veient per difondre la convicció tarragonina que totes les persones mereixen la dignitat de viure una vida sense privacions, aquí i a la resta de l’arc mediterrani. De dir alt i clar, com faré jo mateix com a alcalde en nom de tots vosaltres, que la vida d’un infant nascut avui a Síria és igual i té el mateix valor que la d’un nen nascut a Tarragona o qualsevol altre ciutat europea. Si ho aconseguim ens podrem sentir orgullosos de la nostra condició de tarragonins i d’haver sabut preservar aquesta lliçó que sabem immortal: que sempre hem de lluitar per conservar la dignitat inherent a la nostra condició de persones lliures. I de fer-ho mirant als ulls d’un infant de Damasc, de Trípoli o de Pristina, sent la veu d'aquells que no es poden defensar.